30 de julio de 2015

ARTICLE DE L'ASSOCIACIÓ CAMPANERS DE MOIXENT, PUBLICAT EN EL LLIBRE DE FESTES PATRONALS 2015

SANTA BÀRBERA PATRONA DELS CAMPANERS

Els dies de les Festes Patronals, que celebrarem en honor al Santíssim Crist del Mont  Calvari i a les Santes Relíquies, com Campaners de Moixent, les vivim amb especial entusiasme i intensitat: són dies que vibra tot el nostre poble.  Compartim amb tots eixe esperit d'alegria i ganes de festa.  Les Misses i processons, resulten brillants amb la presència de festers, festeres, Autoritats, Banda de Música...  Nosaltres procurem fer la nostra aportació des de la Sala de les Campanes, com sabeu són dies de molts tocs, a més de la setmana de les Visites Guiades al Campanar.  Les Campanes amb la seua música també s'unixen a eixos sentiments de festa, convoquen i difonen l'alegria dels Misteris que se celebren. 

Com a Campaners, comencem el 7 de maig del 2007, i l'any següent la nostra Associació va adquirir per part del president la imatge de la nostra Patrona: Santa Bárbera. Imatge que es va beneir per part del Rector el dia litúrgic de la Santa, 4 de desembre del 2008 a les 20 hores en la Sagristia, estant presents els membres de l'Associació. Des de aleshores, la Parròquia celebra la seua memòria litúrgica a petició de l'Associació, i la Missa s'oferix pels Campaners de Moixent difunts.    Com és la nostra Patrona i hi ha Relíquia de la màrtir en el Reliquiari, es volteja la campana Santes Relíquies.  Per a este dia la imatge la col·loquem als peus del Presbiteri amb dos ciris i així esta a la vista dels fidels.La imatge la tenim en la base del campanar junt amb altres peces, que has vist o pots veure en la Visites Guiades.  L'any 2010 publicarem un fullet sobre la imatge, el qual esta al teu abast en els dies de les Visites Guiades a la Sala de les Campanes.
 
Com saps té un carrer dedicat en una de les parts més antigues de Moixent, quasi al costat de l'Església i del campanar.  L'any 1784 tenia una Ermita dedicada en la Casa Sagristà

Vos participem açò perquè no ignoreu esta dimensió celebrativa de la nostra Associació, que, si bé s'afanya per millorar constantment el seu servici peculiar al nostre poble, procura també aportar els distintius propis que col·laboren a enriquir la vida piadosa i cultural.  Si algun 4 de desembre et va bé particpiar, ens sentirem honrats amb la teua presència i sabràs perquè eixe dia es volteja la campana Santes Relíquies.

En podeu seguir en la nostra web (http://campanersmoixent.blogspot.com.es)

L’Associació Campaners de Moixent, desitja bones festes a tots!

28 de julio de 2015

VIDA PARROQUIAL (36): ARTICLE DEL RECTOR DE MOIXENT, PUBLICAT EN EL LLIBRE DE FESTES PATRONALS 2015

ENHORABONA ALS PORTADORS

En los días de fiesta que dedicamos al Santísimo Cristo del Monte Calvario y a las Santas Reliquias, la celebración de la Eucaristia que tiene lugar por la mañana, se enriquece con otra celebración vespertina: la solemne procesión.  Tanto la imagen del Santísimo Cristo como las Santas Reliquias “son llevadas a hombros”.  Y tenemos motivos fundados para llevarles asi con sentimientos de fiesta, de gratitud y alegria.  ¿Quién mejor que Jesucristo para ser llevado a hombros, Hijo de Dios hecho hombre, todo amor para la humanidad?.  ¿Qué mejor que mostrar a la atención de todos, el testimonio de fidelidad de los Mártires y Santos cuyas Reliquias veneramos, modelos de integridad humana y cristiana?.  Precisamente en la actualidad vivimos momentos de deplorables testimonios públicos, de personas indignas, que se han destacado por sus actitudes antihumanas y antisociales, y frente a ello necesitamos más mirar atentamente y confiarnos a quienes son para nosotros modelos permanentes de cómo vivir para ser personas integras: Jesucristo y los Santos.

Para concluir la fiesta dedicada al Cristo del Calvario y las Sagradas Reliquias, tenemos la procesión vespertina y para ello los portadores son decisivos: ellos elevan y conducen la imagen que todos podemos ver a lo largo de todo el recorrido, para expresar que caminando con ellos queremos también imitarles.  Para la “Baixà” del Cristo, ya desde muchos años, asumen los trabajos los quintos del año.  Se nota su inexperiencia, su menor seguridad, sus titubeos, a veces falta acompasarse, pero resplandece su actitud entregada y su ánimo para llevar a cabo dignamente la responsabilidad asumida de bajar la imagen del Patrón para su fiesta.  He insistido muchos años en realizar la procesión por la tarde (como se hacía en tiempos de D.José Pellicer), a pesar de los calores, pero pensando en los quintos: con la luz de la tarde, no hace falta que las andas lleven faroles ni la batería, se evita todo ese peso y aligeran la carga.   También está el detalle que terminada la “Baixà” se encaran a la cena y a la noche con total libertad.

La “Pujà” del Cristo es más laboriosa, de ahí la necesidad de personas de más experiencia, más armonizadas en fuerzas y sobretodo en alturas correspondientes.  También ocurre lo mismo en la procesión de las Santas Reliquias: es más largo el recorrido y las andas acumulan mucho peso.  El trayecto resulta fatigoso.  Escucho los comentarios de los portadores e insisten en la necesidad de coordinar las fuerzas y de igualar las alturas de los portadores para evitar que los más altos descarguen el mayor peso sobre los más bajos, que con el balanceo, resultan más fatigados.  De ahí la importancia de agruparse, reunirse, coordinarse los de parecidas alturas y condiciones físicas aptas para el itinerario procesional.

Aprovecho esta oportunidad del Libro de Fiestas, para manifestar mi más sincera gratitud y reconocimiento a tantos portadores que, durante tantos años he visto llevar a hombros las imágenes más entrañables y queridas por nosotros, no solo éstas que hemos mencionado sino todas las demás del año litúrgico: San Pedro Apóstol, las de Semana Santa, Corazón de Jesús, Virgen Milagrosa, San Antonio, Virgen de los Ángeles y Santa Cecilia. Mi aplauso y mi enhorabuena, y animo al reconocimiento y gratitud por parte de todos a quienes realizan esta labor de portadores, con sentimientos de piedad y de voluntariado anónimo.   Quiero también solicitar de los fieles que participan en las procesiones, una actitud más atenta al desarrollo procesional, para evitar una sobrecarga de fatiga en los portadores cuando por descuido o falta de atención, se producen cortes largos, esperas que dificultan el trabajo de los portadores, a quienes todos debemos estar más atentos y agradecidos. No solo los festeros que asumen una directa responsabilidad y protagonismo, sino que todos deberíamos mostrar una colaboración más generosa en el feliz desarrollo de estos actos que nos ayudan a revivir y a expresar el espíritu cristiano que nos configura y que debemos de testimoniar.

Vos desitge a tots, de cor, unes Festes Patronals rebosants de goig.  Que disfruteu en companyia de familiars i amics, i que Jesucrist i els seus millors amics, els Sants i Màrtirs, troben la més adecuada disposició del vostre interior.

Bones Festes

D.Antonio Rafael González González
Párroco de San Pedro Apóstol de Moixent

26 de julio de 2015

PRÓXIMAMENT

1- El dia 1 d’agost, Sant Feliu, Patró de la ciutat de Xàtiva, i el dia 5 la Patrona de Xàtiva: la Mare de Déu de la Seu, Voltejos de Campanes.

2- El dia 2 es el dia litúrgic de la Mare de Déu dels Àngels.  a Moixent, Festa de la Mare de Déu dels Àngels, Patrona del Raval, Voltejos de festa de carrer i de la campana Santa Maria Mare de Déu.  Vols de Campanes en Anahuir i Torrella per ser Patrona.

3- Del dia 6 al 8 d’agost festes en Genovés en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari, la Mare de Déu dels Dolors, i als Sants Abdó i Senén; i el dia 10, festa en de “la promesa al Pare Sant Francesc” en la Granja de la Costera. Vols de Campanes.

4- El 9 d’agost en Moixent es la “Baixà” del Santíssim Crist del Mont Calvari, Voltejos Generals de Campanes.

5-  El dia 12, Martiri del Servent de Déu En Pedro Vicente Puig Alonso, Prevere que va estar en Moixent més de 30 anys, Volteig d’una campana. 

6- El 15 es la Solemnitat de l’Assumpció (la Mare de Déu d’agost).  En Moixent, Volteig de cinc campanes, en particular de Santa Maria Mare de Déu; i Voltejos en les parroquies d’on es Titular: Catedral de València, Xàtiva, Ontinyent, Montesa,  Albaida, Bocairent…

7- El 16 en Moixent, es la Festa dels Sants de la Pedra,  la vespra i el dia, Volteig de cinc Campanes.  Este dia es Sant Roc Patró de Castalla, i Novena a la Mare de Déu Soledat, Voltejos de Campanes

8- Setmana de Festes Patronals en Moixent: de dilluns 17 al divendres 21 Visites Guiades al Campanar.  Dimarts: Ofrena de Flors a les Santes Relíquies, volteig de campanes; divendres dia del funeral per els Moixentins difunts es fara Mig Vol.   Dissabte Solemnitat del Santíssim Crist del Mont Calvari, i el diumenge la Solemnitat de les Santes Relíquies, Voltejos Generals

9- El 24 es Sant Bertomeu, Patró de Vallada, també es celebra al Santíssim Crist del Mont Calvari, la Verge de Gracia i al Beat D.Ramón Martí, Mártir, Vols de Campanes.

10- El dia 27, es recorda en Moixent el testimoni martirial d'En Leonardo Gassó López, Prevere Jesuïta moixenti.  Volteig d'una campana.

11-Final de mes: festes entre altres pobles en Estubeny, Ontinyent, Montesa, Llosa de Ranes, Novetle i Torre d'en Lloris el útlim dissabte; i en Navalón (Enguera) el últim diumenge festes en honor al Santíssim Crist de la Montanya.

21 de julio de 2015

AGENDA 2015: MÀRTIR EN JUAN JOSÉ CALABUIG I FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

 EN JUAN JOSÉ CALABUIG REVERT, MÀRTIR: El dia 29 de juliol, se celebra en Moixent, el Martiri de En Juan José Calabuig, Sacerdot nascut en el Alted de la Ampolla en les Alcusses el 14 de febrer de 1883. 
Segons el llibre “Obispos y Sacerdotes Valencianos de los siglos XIX y XX”  en la página 286 diu: “Comenzó sus estudios eclesiásticos en el seminario de Valencia hasta que el cardenal Herrera lo envió a Roma en 1902 para que frecuentara la Universidad Gregoriana en calidad de alumno del Pontificio Colegio Español.  Permaneció en la Ciudad Eterna hasta 1908 y consiguió los doctorados en Filosofía y Teología y la licenciatura en Derecho Canónico.  Ordenado Sacerdote en Roma el 21 de diciembre de 1907, al regresar a Valencia fue nombrado coadjutor de Guadasuar y, mas tarde, cura de Alfara del Patriarca.  En 1915 se trasladó a Cartagena y fue nombrado cura de una parroquia de aquella ciudad y profesor de religión del Instituto de Enseñanza Media.  En 1918 fue nombrado capellán de la Basílica de San Francisco el Grande, de Madrid i en 1930 auditor del Tribunal de la Nunciatura Apostólica.  Calabuig se había distinguido por sus escritos de carácter jurídico e histórico, por su fidelidad a la Santa Sede y por sus colaboraciones con la nunciatura en cuestiones legales… Tuvo una muerte horrible pues fue descuartizado…”.  
Va morir com a testimoni de la Fe el 29 de juliol de 1936 en el poble de “Carabanchel Bajo de Madrid”.   (Persecución Religiosa y Guerra Civil.  La Iglesia en Madrid, 1939-1939, pàgina 400).   
Publicà diversos llibres (dos es conserven en l’Arxiu Parroquial), visitava Moixent per les Festes segons consta en l'Arxiu Parroquial de Moixent, persona il·lustre, va morir com a testimoni de la Fe el 29 de juliol de 1936 a Madrid.
Som la seua comunitat Cristiana d'orige i desde 2011 recordem el seu martiri voltejant la campana Santes Relíquies que celebra la memòria dels Màrtirs i Sants del Reliquiari. En el Presbiteri es col·loca una fotografia sobre una tela roja amb dos ciris.   

En Juan José Calabuig Revert, Màrtir, 29 de juliol
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol amb Santes Relíquies.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies.


MARE DE DÉU DELS ÀNGELS: Es desconeix quant sorgix està devoció a la Mare de Déu dels Àngels. Felipe Sanchis consultant els llibres "Racional" de l'Arxiu Parroquial, a trobat en l'any 1861 una Festa a la Verge dels Àngels, anys després, en 1871 es fa referencia a "23 octubre Fiesta con tercia, misa y sermon a Ntra.Sra.de los Angeles por los de la calle Arrabal"; en l'any 1882 apareix que es fa la festa "con misa, sermon, visperas y procesión a intención del extremo del Arrabal"; en 1885 ja apareix en agost "a intención de los vecinos de las esquinas abajo del Arrabal".   (El Raval també celebrava festa per Sant Sebastià com apareix en l'any 1872 amb processó, i que es desconeix quant es deixà de fer la festa)
Desde fa molts anys hi ha una Comissió de Festeros y festeres, que durant tot l'any prepara està festa, en la que els veïns del carrer, col·loquen en els balcons colgadures de la seua Patrona, el carrer se illumina. El carrer Raval també te un plafó ceràmic on es representa a la Mare de Déu i a Sant Francesc d'Assís.
Els dies 31 de juliol i 1 i 2 d’agost els veïns del Carrer Raval celebren a la seua Patrona, enguany coincidix amb el dia litúrgic, el 2 d’agost, amb actes a més de la Missa amb bou en corda i vaquetes, orquesta, discomòbil, jocs per als més menuts, partides de raspall.  És de reconéixer que en estos carrers tant de Sant Antoni com la del Arraval, conserven la festa i que no desaparega la seua memòria. Dies abans es prepara l’imatge, restaurada l'any 2011 gràcies a una Subvenció de la Diputació de València otorgada a l'Associació Campaners de Moixent, no se sap el seu autor ni l'any; així com preparar les andes que son de l'any 2008. 

En la missa de 12, els festers del Raval acompayen l’imatge fins l’Església Parroquial per a la celebració de l’Eucaristia i es col·locada en la part esquerra del Presbiteri.  (Durants alguns anys la missa de 12 es feia en els quatre cantons del Raval, però per el calor segurament i el montatge es va continuar realitzant en el Temple Parroquial). Després l’imatge torna al Raval recorregent inclús un tros del carrer de Sant Francesc. Per ser festa de carrer, correspon les campanes de Sant Antoni fins a Sant Isidre, i al ser festa Mariana, sona en solitari la campana Santa Maria Mare de Déu en distints moments.  

Festa de la Mare de Déu dels Àngels, 2  d’agost
- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu.  El tercer toc Volteig de Sant  Antoni hasta Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre a l’eixir l’imatge del Temple Parroquial.

20 de julio de 2015

TREBALLS VOLUNTARIS (33): DE PASQUA FINS A SANT PERE

Per al mes de maig, es col·loca l’estandart de la Purísima, i en festa de la Verge dels Desemparats, vam baixar la imatge per col·locar-la en el Presbiteri, sols que la missa de 12 on era la Primera Comunió de xiquets i xiquetes es va ubicar a l’entrada de la Sagristia.
Després de les celebracions de la Primera Comunió vam les cadires al seu lloc habitual i ordenades, per que poques persones són les que tornen a posar la cadira on estava.

El dia 24 de maig, solemnitat de Pentecosta, finalitzat el temps Pasqual, després de la missa de 12,  vam llevar la imatge de Crist Ressucitat per posar-la en el seu lloc, i col·locar sobre les andes la imatge del Sagrat Cor de Jesús.
Per a la processó del Combregars del dia de Sant Vicent vam preparar el Pal·li (però la processó no es va realizar per que els malats e impedits no ho van demanar) i el dimarts 9 de juny, després de realizar la processó del Corpus, ja quedarem, per a desmuntar el Pal·li i procedir a a guardar-ho en el seu armari corresponent. 
A finals del mes de juny  vam col·locar els ventiladors amb els seus respectius suports. 
Acabada la processó del Corpus, els campaners que vam estar voltejant vam preparar les andes de Sant Pere i portar la imatge processonal a la Sagristia. Després de  la processó del Cor de Jesús, el dia 21 de juny, llevarem la imatge del Cor de Jesús, guardar les andes i traure les de Sant Pere amb la imatge a la nau lateral. 
Antonio va col·locar el conopeo de color roig en el Sagrari. Al dia següent del nostre Patró, llevarem la imatge processonal de Sant Pere i  la vam tornar a col·locar en el lloc que estava, i entrarem les andes a la Sagristia.

Ara per a les Festes Patronals a més dels tocs de campanes, també ens esperen dies en col·laborar per al bon funcionament dels actes i tradicions de la nostra parròquia.

17 de julio de 2015

MOIXENT ACOLLIRA EN 2016 LA XXII TROBADA DE CAMPANERS VALENCIANS

Amb gran satisfacció hui fa un mes Campaners de Moixent vam rebre de manera oficial l'encàrrec de preparar i acollir la XXII Trobada de Campaners Valencians per a l'any 2016.

Som un grup de jóvens i només portem en l'activitat huit anys però ens ajuda la gran il·lusió i entusiasme que suposa per a nosaltres organitzar un esdeveniment així. Confiem també en l'assessorament i col·laboració de les persones i grups de la Federació de Campaners Valencians. També ens alegra actuar com a amfitrions que podran mostrar la nostra amada Església parroquial amb el seu campanar en la sala de campanes del qual passem tantes hores al llarg de tot l'any, així com conéixer el nostre poble i algunes de les seues gents.  

Agraïm a la Federació de Campaners Valencianes, la confiança que com ja va succeir en la ultima Trobada en el barri de Campanar de València (11-4-2015) es va nomenar Moixent. Tant el dia del Encontre en Campanar de València que es va nomenar el nostre poble per acollir el pròxim encontre, com fa un mes en quan es va confirmar, Felipe ho va posar en el seu twiiter i facebook i va rebre mostres suport i felicitació, entre elles la del llavors Alcalde i del Regidor de Cultura.
El Rector en les misses del diumenge 27-28 de juny ho comunica amb gran alegria a la feligresia animant a mostrar el seu suport a Campaners de Moixent perquè el desenvolupament d'esta Trobada resulte una experiència positiva per al que ens visiten així com una experiència de maduració per als membres de l'Associació Campaners de Moixent, i compartir amb altres grups de campaners i aficionats experiencies.
(L’any que ve es compleixen deu anys de la fundició  entre els mesos de setembre i octubre de les Campanes Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament, Santes Relíquies i Santa Maria Mare de Déu, així de com de la baixà de les campanes per a la seua restauració)

Pensem com a data més probable i després de consultar amb algunes persones de campaners d'altres pobles, en el mes d'octubre, perquè ens pareix que no es fan tants tocs de campanes, i fa bona temperatura.  El cartel de la Trobada el tenim quasi acabat, estem pensant per a confeccionar el programa d’actes.

12 de julio de 2015

AGENDA 2015: VERGE DEL CARME, SANT JAUME I SANTA ANNA

La Mare de Déu del Carme: és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Existeixen avui en actiu ordes religiosos carmelites repartides per tot el món, masculins i femenins, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana mariana.  
Segons la tradició, el diumenge 16 de juliol de 125, la Mare de Déu es va aparèixer a Cambridge (Anglaterra), a Sant Simó Stock, a qui va entregar l’Escapulari del Carme. A Espanya és patrona de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola.
Aquesta advocació dóna nom a totes aquelles persones que es diuen Carme o Carmel, celebrant la seva onomàstica el dia de la festa d'aquesta Verge: 16 de juliol.

A Moixent, en el Llibre de la Visita Pastoral de l’any 1819 de l’Arxiu Parroquial, en un paper xicotet, es fa referencia a una Confraria del Carme instalada en l’any 1866.  En les Visites Pastorals del 1758 al 1819 es cita una Ermita de Nostra Senyora del Carme en el Mas Monserrat en les Alcusses, que segurament deixa d’existir al voltant de l’any 1722, ja que en la Visita Pastoral de 1819 l’Oratori estaba arruinat.  Possiblement la imatge antiga que hi ha en l'església procedent de l'ermita de la Casa Rabosa de la Verge del Carme  portant en les mans un escapulari, anteriorment estaria en el Mas Montserrat.  
En el Llibre de Racional de l'Arxiu Parroquial en l'any 1872 apareix que feia una processó i un any després "fiesta a la Virgen del Carmen por los vecinos de la calle, tercia, misa sermón y por la tarde vísperas y procesión".  En els “Aleluyes” desde 1934 fins 1968 es feia una Novena. Actualment l’Església té una xicoteta imatge de 1984 que es col·loca per a este dia en el presbiteri amb dos ciris; en la part més antiga del poble te un carrer que portà el seu nom amb un plafó ceràmic representant a la Mare de Déu del Carme. 
El dimecres 16 de juliol de 2008 va faltar als 97 anys Sor Asunción Lamuedra, Filla de la Caritat i que va estar en Moixent més de 60 anys, nombrada filla adoptiva de Moixent el 30 de maig de 2001, per el Ajuntament de Moixent.  El seu cos va rebre sepultura en el panteón de la congregació de les Filles de la Caritat en el Cementeri Municpal de Valencia, en Moixent este dia se li tindra un record.

Mare de Déu del Carme, 16 de juliol
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol amb Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santa Maria Mare de Déu.


SANT JAUME: conegut com a sant Jaume el Major va nàixer a Betsaida, fill de Zebedeu i Maria Salomé, i germà gran del també apòstol Joan.  Fou un dels dotze apòstols de Jesucritst.  Els evangelis segons Mateu (Mt. 4, 21-22) i segons Marc  (Mc, 1, 19-20) narren que Crist els va trobar amb el seu pare a la ribera i que els cridà llavors perquè el seguiren, anomenant-los boanergues, que significa "fills del tro". Va ser un dels tres apòstols testimonis de la Transfiguració. Segons els Fets dels Apòstols (12, 1-2), va morir decapitat per ordre d'Herodes I Agripa, en Jersulem al voltant de l’any 44. La tradició cristiana creu que les seues restes es troben a la Catedral de Santiago de Compostel·la que és un important lloc de peregrinació del Cami de Sant Jaume.  La festivitat litúrgica és el 25 de juliol.  L'any 1122 Calixt II, va instituir l'Any Sant Compostel·là o Jubileu, que se celebra quan la festa de Sant Jaume, cau en diumenge. Sant Jaume és patró de Galícia i va esdevenir, durant l'Edat mitjana, patró i protector de la Corona de Castella i, arran de la unió dinàstica dels regnes hispànics, se'l va proclamar patró d'Espanya. Per la mateixa raó, l'orde militar més important del regne de Castella es posà sota la seva protecció com a Orde de Sant Jaume. S’el representa amb una petxina; com a pelegri amb gaita, carabassa i capell amb petxines; com a apòstol, amb llibre i espasa.

Sant Jaume, la seua imatge està en el Retaule del Presbiteri en la part dreta segons es mira, junt amb Sant Pere el Titular, també en el Reliquiari es conserva una Relíquia. En el Campanar de Moixent, té una campana dedica, que procedix de la Casa Oràa, datada l’any 1895, es volteja exclusivament de forma manual, i este dia volteja amb més freqüència.  

Este dia la Comunitat Cristiana de Moixent, recorda l’aniversari del trasllat de les restes mortals del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino de l’església de Sant Martí de València a Moixent, l’any 1838.  En  la missa es canten els “Goigs a les Santes Reliquies” i es resen les Lletanies dels Sants del Reliquiari. Una de les sis pintures de la part dreta del presbiteri que relaten moments del Venerable Pare Moreno, que enguany compleixen 50 anys, hi ha una on apareix el trasllat de les restes mortals de València a Moixent.  Este dia també voltejara la campana Santes Reliquies ja que hi ha reliquia del Patró d’Espanya i perque té gravada la efigie del Venerable Fray Cristóbal Moreno. 

Sant Jaume. (Aniversari trasllat restes mortals Venerable Pare Moreno València- Església de Moixent, 
177 anys), 25 de juliol
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol amb Sant Jaume, i després de Santes Relíquies

- Tres Vols d’avís a missa de 20, amb Sant Jaume, seguit amb Santes Relíquies


SANT JOAQUIM I SANTA ANNA: El dia dels Pares de la Mare de Déu es el 26 de juliol, es celebra el dia dels iaios.  Santa Anna dóna nom a tot un barri molt important a Moixent, perquè en la part més alta d'este barri està l'Ermita que alberga estes dos imatges: Sant Joaquim i Santa Anna.  En tot el poble, però particularment en este barri se celebra la festa amb interés, participant en l'Eucaristia. 
L’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari primer estaba dedica a Santa Anna, inclús anys després dues per separades, seguidament al Crist i Santa Anna, i des de setembre de 1899 está dedica al Santíssim Crist del Mont Calvari  Des de l’any 2011 es nombren uns festers que organitzen una festa i la Missa es fa el diumenge próxim al dia litúrgic.  Enguany coincidix en diumenge.

La campana més antiga de Moixent dedicada als Sants de la Pedra ubicada en l’ermita, voltejara en els tres tocs d’avís a missa de 12.

9 de julio de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (10): BAILLO

Localización: En la salida de Moixent, por la carretera que conduce a Fontanars,  en el barranco de baillo a unos 2’5 kms ante de cruzar un sifón a ambos lados de la carretera, hay un camino en la parte izquierda que se dirige hacia el este de la montaña. 

Sucesivos Propietarios:
-  Mariano Barranco Caro
-  Purificación Barranco Caro
-  Nuria Barranco Caro
-  Mercedes Barranco Caro
-  Rosario Barranco Caro
 -  Carmen Barranco Caro[i]

La primera noticia, que he encontrado se halla en el libro de la Santa Visita Pastoral, del año 1772, realizada por Don Enrique de Castellví Monsonis y secretario Don Juan Bautista Puig, en la que se nombra entre otras una “Ermita de Nuestra Señora de la Encarnación. Situada en la casa de campo del señor Don Carlos Caro, y la halló que estava limpia y adornada y muy decente con Retablo de la Encarnación, ara, tres manteles, cáliz nuevo y con todos los ornamentos, misal y cruz para celebrar el Santo Sacrificio de la Misa y con las licencias correspondientes”. [ii]

La siguiente noticia, se halla tambien en el libro de la Santa Visita, del año 1784, hecha por Juan Bautista Doménech, entre otras ermitas y oratorios nombra un “Oratorio Público de Don Carlos Caro.  En el distrito de esta Parroquia y distante un quarto de la Villa, hay erigido un oratorio publico bajo invocación de la Encarnación propio de Don Carlos Caro y habiéndole visitado su Señoría, la hallo decente”.[iii]

En la Santa Visita, realizada en el año 1819, por Don Pedro Cano y Secretario Domingo Caldes en la que describe un “Oratorio de Jesús Joseph y Maria. Situada en la Casa denominada de Baillo, que lo es de la Exma.Señora Doña Maria Caro, hay oratorio con dicha advocación, en el que visito S.S. y lo hallo decente, con los ornamentos necesarios, para celebrar el Santo Sacrificio de la Misa”.[iv]

También en el Archivo Parroquial, hay una autorización “Licencia Misa 1900” en la cual dice “existen dos Santuarios con condiciones improbables para celebrar el primero el de (Baillo) propiedad del Sr.Mariano Barranco partida del mismo nombre…Suplica: En previos los informes que S.E.I. que convenientes se digne conceder licencia para que uno de los sacerdotes de esta Parroquia puede celebrar los días festivos el Santo Sacrifico de la Misa”.[v]

Según Manuel Lera Gassó en un libro escrito por él dice: “… i que el narrador en la seua infantesa, recorda haver oït missa en l´estiu on anava el devot veïnat dels masos propers.  Per aquell temps (any 1925), la Casa de Baillo, era propietat de la familia Barranco, abans emparentada amb els Caro…”[vi]
Desconozco  cuando se dejo de celebrar la Misa en el oratorio, pues no he encontrado noticias al respecto ni tampoco personas que lo sepan. El cuerpo del edificio que formaba el Palacio de Baillo, esta ruinas, la Casa y el Oratorio, sus puertas y fachada estaban orientadas hacia el Norte.

Anotaciones de Felipe Sanchis



[i] LERA GASSO, Manuel.  Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.  Moixent.  1998.  p. 74
[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1772   p. 212 vto
[iii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1784   p. 89 vto
[iv] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1819   p. 41 vto.
[v] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Memoria de la Parroquia. Varios. Licencia Misa 1900
[vi] LERA GASSO, Manuel y GASSET PEINADO Santiago.  Estudi historic sobre l´esglèsia moixentina.  Els origens, rectors, esglèsies y altres noticies curioses.   Moixent.   1996.  p. 74

6 de julio de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (9): EL JUNCAR

Localización: Autovía Nacional 430, en dirección a Fuente la Higuera (mano izquierda).  Entrando al bar el Serrano, nos desviamos mirando hacia la parte sur, donde vemos un puente de trayecto en lo alto de ferrocarril de alta velocidad, cerca de la casa esta el límite entre Moixent y Fuente la Higuera, se distingue porque es como tiene almenados como un castillo medieval.

Sucesivos propietarios:
– Familia Calatayud Tafalla Vergara
- Antonio de Calatayud Guiterrez [i]

 
La primera referencia que se tiene de un oratorio la hay en una Autorización que se halla en el Archivo Parroquial [ii], y dice: “Exmo. y Rvdo.Señor.  Maria del Carmen Ortiza Prima Vda.de Calatayud, vecina de esta localidad, a V.D.con todos los respetos expone: Que habiendo tenido necesidad de hacer algunas reparaciones interiores, en el Oratorio Publico, en la finca de mi propiedad y que poseo en la feligresía de las Alcuzas de Mogente casa llamada “El Juncar", y deseando gozar de los privilegios a ella concedidas entre otros el de celebrar de nuevo el Santo Sacrificio de la Misa, juzgando sea necesaria su bendición.  Suplica a V.D. se digne dar las ordenes oportunas para la consecución de su fin.  Dios guarde a V.E. muchos años.   Valencia 5 de enero de 1914.  Mª del Carmen Ortiza”.
En el mismo folio esta la respuesta: “Valencia 8 de enero de 1914.  Damos comisión al Sr.Cura Parroco de Mogente para que por si o delegando al Sr.Coadjutor de Alcuzas visita la Capilla publica a que se refiere la anterior instancia y encontrándolo todo arreglo a rubricas proceda a su bendición con arreglo por el Ritual Romano Valentino para estos casos.  Así lo decreto y firmo S.E.Rma el Arzobispo mi Señor, de que certifico”.

Cuando no se hacía misa en la Casa Oràa se hacia en el Juncar [iii]
Solo he encontrado que en la Agenda de 1968 consta de una misa celebrada en este sitio el día 8 de diciembre.
Se desconoce la advocación a que pertenecía o a que santo estaba dedicado, pues no he encontrado noticia de la imagen o imágenes que presidieron el oratorio. 

Por medio de una puerta, actualmente tapiada por la mitad, mirando hacia el norte, se accedía al oratorio, en la cual hay un relieve de una cruz y más arriba un óculo de ventilación.  Remata la fachada una espadaña, con arco de medio punto, construida con buen gusto y adornada, encima de la espadaña había una vela.  La espadaña tenía hasta el año 1990 una campana que desapareció. 
Fotografía en el Libro de Fiestas Patronales 1989
Se compone de una pequeña nave rectangular.  El altar de escayola, de mano de obra esta adosado al Retablo de escayola rematado con un frontón,  sobre el altar hay hornacina vacía donde estaría la imagen, flanqueada por dos columnas una en cada lado de escayola.  A la mano derecha mirando al Retablo hay una puerta que conduce a la vivienda.

Desgraciadamente se encuentra en la más completa ruina al no estar habitada, el techo cayendo y el piso todo levantado.


Anotaciones de Felipe Sanchis




[i] LERA GASSO, Manuel.   Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.   Moixent.   1998.   p. 69
[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Memoria de la Parroquia. Varios
[iii] Conversación que tuve con Rosario Calabuig Cantabella, el dia 10 noviembre 2006

3 de julio de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (8): NTRA.SRA.DE LOS DOLORES (CASA ORÀA)

Localización: Carretera local de Moixent a Fontanares, por el kilómetro 10, a través de un camino que hay en la derecha que se dirige hacia la Casa Oràa u Orà.

Sucesivos Propietarios: - Familia Pérez de los Cobos
- Diego Pérez de los Cobos
- Herederos, dos hijas, mujer del médico  Manuel Segura (Castalla) [i]
- Carmen Segura Pérez de los Cobos, religiosa
-Caritas Diocesana.                                             
- Desde 2013 Fundación Scout Sant Jordi de la Comunitat Valenciana

El Oratorio, según una Licencia de Misa de 1900 estaba dedicado a Nuestra Señora de los Dolores, así lo dice: “…el segundo el de Ntra.Sra.de los Dolores en la partida de las Alcuzas, propiedad del Sr.D.Diego Pérez de los Cobos…Suplica: en previos informes que S.E.I. que convenientes se digne conceder licencia para que cada uno de los sacerdotes de esta Parroquia pueda celebrar los días festivos el Santo Sacrificio de la Misa …”[ii]

Según me dijo Don Antonio Ricardo Marín Gómez, celebro misa en la Casa Ora durante quince días en el año 1957, recién ordenado sacerdote. 

En el “Aleluya” Numero extraordinario Bodas de Diamante del Templo Parroquial 1889-1964, publicaba la siguiente noticia: “…en la finca “Casa Ora”, hay un oratorio donde solamente se celebra cuando están los dueños”.

Según una persona que vivió un tiempo en la Casa Oràa me dijo: “iba para hacer misa un sacerdote de Valencia, la gente de los alrededores, y cuando no se hacía misa en la casa Ora se hacía en el Juncar. Habían imágenes, un  vía crucis pequeño de madera”.  [iii]

Siendo propietario Caritas Diocesana, se han celebrado misas al exterior, en las zonas del campamento, el 18 de junio de 1989 el Arzobispo de Valencia D.Miguel Roca bendice las nuevas instalaciones del campamento; más recientemente el 5 de octubre de 2013 el Arzobispo D.Carlos Osoro, bendijo la rehabilitación del nuevo Centro Scouts Casa Oràa, rehabilitación por los voluntarios de Scouts.

La capilla está orientada al sur, se accedía por una puerta (actualmente tapiada), mirando al oeste, encima tiene un relieve de una cruz, a su lado izquierdo hay otro relieve que no se distingue, es de estilo popular, similar al resto de la finca que esta adosada.   Tiene en su fachada un óculo y finaliza, con una espadaña (cuya campana dedicada a San Jaime como sabéis, se encuentra en el campanario de la Iglesia Parroquial de Moixent, ver apartado de esta página “Sant Jaume Nieves i la Matraca”) se tocaba a cuerda, la tocaba  “El Tío Revert” y más tarde Rosario Calabuig Cantabella cuando había misa y para avisar que era la hora de la comida. [iv]

El sábado 17 de mayo de 2008 pude entrar junto con otras dos personas, como se muestra en la foto, y se pudieron hacer  algunas fotografías, al ser un día con mal tiempo no tuvimos tiempo de mucho mas, encontré un pequeño cuadro donde se refleja la Virgen (tal vez de ahí la advocación de Virgen de los Dolores); así como un cuadro firmado el 20 de enero de 1897 por el Beato Cardenal Ciriaco María Sancha arzobispo de Valencia que dice “Deseando promover, en cuanto está de nuestra parte, el Divino culto, y fomentar la devoción del pueblo Cristiano dando graciosamente lo que en la misma hora hemos recibido de la Divina Misericordia, sin mérito alguno nuestro; CONCEDEMOS cien días de Indulgencia  á todos los fieles de uno y otro sexo por cada vez que devotamente rezaren la Salve, el Ave María, el Santo Rosario, la Letanía Sacratísima ó cualquiera otra oración o jaculatoria de las aprobadas por la iglesia ante una imagen de Nuestra Señora de la Soledad, escultura de 0’75m de altura …”
El Retablo tiene en la parte central donde estaría la imagen de la Virgen y a su lado dos columnas parecen ser de escayola. A los respectivos lados dos cortinas  El altar parece ser de madera adosado al Retablo. No recuerdo si tenía ara,  por la puerta por donde se accedía a la Capilla conserva una pequeña pila de agua bendita.

La Campana dedicada a San Jaime se catalogo el 31 de enero de 2008, en mayo del mismo año un voluntario de Caritas Diocesana se la encontró en tierra e informo a Campaners de Moixent, y desde el 16 de mayo estaba en la base del Campanario, desde febrero de 2009 Caritas Diocesana cede la campana a la Parroquia tras algunas gestiones, se limpia la campana por parte del autor de estas anotaciones, y quedo instalada en la Sala de las Campanas del Campanario de Moixent el 18 de mayo de 2009, sobre la campana San Pedro-Isidro Labrador-Antonio, en 2012 se traslada la campana al ventanal que mira a las murallas del Castillo sobre la campana Nieves.  Viene volteando exclusivamente de forma manual y conserva su yugo de madera.

DATOS ESPECIFICOS DE LA CAMPANA: SAN JAIME
- Diámetro de la campana: 29cm
- Peso 14 kg
- Fundidor: se desconoce
- Año: 1895
- Inscripción: SAN JAIME **AÑO 1895.  Lleva una Cruz además del relieve del Rey Jaime I, el Conquistador, debajo del caballo tiene escrito “AL REY D.JAIME”.  Este relieve es una copia del monarca ubicada en la ciudad de Valencia en la Plaza de Alfonso el Magnanimo.

Anotaciones de Felipe Sanchis



[i] LERA GASSO, Manuel.  Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.  Moixent.  1998.  p. 81
[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Memoria de la Parroquia. Varios. Licencia Misa 1900
[iii] Conversación que tuve con Rosario Calabuig Cantabella, el dia 10 noviembre 2006
[iv] Ibid