25 de abril de 2016

AGENDA 2016: RENOVACIÓ PROMESES DEL BATEIG, ASCENSIÓ DEL SENYOR I PENTECOSTA

RENOVACIÓ DE LES PROMESES BAPTISMALS:  La celebració de la Primera Comunió es pensa que tot són gastos, atordint als xiquets amb gastos,  quan l'essencial és que el xiquet i xiqueta rep Jesucrist.
A Moixent com a celebració preparatoria a la Primera Comunió està la Renovació de les Promeses Baptismals. Els xiquets i xiquetes que van a comulgar estan rodejant l’Altar Major i son interrogats sobre la seua disposició  de viure com a Cristians i la professió de Fe: Es la Renovació de les Promeses del Bateig.
Com acontecimient local de la vida cristiana, es fa un Vol de Sant Antoni fins a Santes Relíquies.  Este Vol de tres campanes es el mateix que s’executa quant s’acaba la celebració de la missa quant es bateja a un xiquet o xiqueta.

Renovació Promeses Baptismals, 1 de maig
- Tres Repics d’avís a missa de 11:30. El tercer toc, Volteig de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.


ASCENSIÓ DEL SENYOR.   MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS, (1er torn de Comunións
):    La festa de l’Asencsió de Jesús al cel conmemora els quaranta dies després de la seua Resurrecció, però al deixar de ser festa laboral en Espanya i altres països es va pasar al diumenge següent, el sèptim de pasqua.La placeta de l’església s’ombli de comulgars, musics, familiars, amics, feligresos, visitants…

Tot el mes de maig està dedicat a la Mare de Déu, però a més, el segon diumenge l'Arxidiòcesi de València celebra a la Patrona de la Comunitat Valenciana i de la ciutat de València: la Mare de Déu dels Desemparats, festa profundament valenciana. 

En el Arxiu Parroquial de Moixent, en el llibre “Racional” de l’any 1868 diu “10 mayo fiesta a Ntra.Sra.de los Desamparados por los niños mayordomos celebra la misa predico de Jativa”; en 1870 la processó es fa de manera claustral, en l’any 1872 apaixen dos festes a la Verge dels Desamparats, en maig i en juny: “Fiesta con tercia misa por unos devotos”; Del any 1878 al 1883 “V.Desamparados con procesión y visperas; 1880 “2 de mayo fiesta a Ntra.Desmaprados con tercia, misa, sermón, visperas, completas y procesión a intención de unas devotas”.  Així continua quasi exàctament igual fins l’any 1896.
En el Llibre de  de contabilitat de l’any 1800 es parla de un “manto de la V.Desamprados”. En el “libro distribuidor” 1913-1936 apareix una festa i processó a la Mare de Déu dels Desamparats.  De 1924 a 1930 no es apareix la processó.  De 1932 a 1934 es fa una novena però sense mencionar la processó.
Després de la persecució religiosa, en el mateix llibre en l'any 1940 apareix una Novena, i en l’agenda parroquial de l’any 1944 apareix una processó a la Verge dels Desemparats “por los niños festeros” el dia 14 de maig.
  
En l’Església de Moixent té un Retaule amb Altar dedicat en el lateral dret segons s'entra, després del primer de Santa Teresa de Jesús.   Es preocupen del bon estat i dignitat de l'altar una família de Moixent. En el Retaule hi ha una imatge que es va beneir el dia 9 de setembre de 1956 regalada a l’Església per: Jesús Sancho Carreres, Miguel Sancho Carreres i fills de Josefina Sancho Carreres, recuperant així l’imatge que és va cremar en la Persecució Religiosa.  Està imatge de la Geperudeta està fundida en la campana Santa Maria Mare de Déu.   És la segon campana seguint a la del Titular en pes, i encara que no és patronal, es veu clarament el gran amor de Moixent a Ella, a més te gravat el seu Anagrama a més de altres tres imatges més de Maria de Moixent. 

Segons els Aleluyes del Arxiu Parroquial, és celebrava una Festa amb presentació dels Xiquets a la Geperudeta  i també una Novena a la Verge dels Desemparats.
La imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, la Pelegrina  que presidix els actes allà on és sol·licitada com va ocórrer a Moixent els dies 13 i 14 d'agost del 2011.
En la plaça de l’església hi ha un plafó ceràmic representant a la Patrona dels Valencians.
Campaners de Moixent baixem l’imatge de la Geperudeta del Retaule on està al Presbiteri per a per a la Festa.

En la missa de 12 al adelantar-se les Comunións, pren el primer grup de xiquets i xiquets la Primera Comuió.  La missa es cantada per el Cor Parroquial de Missa de 10:30.  Abans a les 11:15 els xiquets están en la Capella de la Milagrosa en la Residencia, i d’allí amb el Rector van a l’església per a la celebració de la Missa acompanyats per els pares i familiars i de la Banda de Música.
En la celebració, els xiquets i xiquetes que van a recibir per primera volta a Jesús en l’Eucaristia, intervenen proclamant lectures, oració dels fidels, i en moment de les ofrenes, i les catequistes els donen al finalitzar la missa per part de la Parròquia: una Estampa sobre la Iniciació Cristiana.  Les altres coses presenten en les ofrenes seran entregats en distintins moments de la Iniciació Cristiana.
Al finalitzar la Missa,  tornen a la Residencia on fan un cant a la Mare de Déu, i l’Associació de la Medalla Milagrosa de Moixent els donen un regal

Vespra de la Mare de Déu dels Desemparats i de l’Ascensió del Senyor, 7 de maig
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres Repics d’avís a missa de 20, El tercer toc, Volteig amb Santa Maria Mare de Déu.
 - Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

Mare de Déu dels Desemparats (Patrona de la Comunitat Valenciana) i de l’Ascensió del Senyor, 8 de maig
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Volteig amb Santa Maria Mare de Déu.  El tercer toc, Volteig 
  de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu. El tercer toc Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.


PENTECOSTA: La Pentecosta  o Pasqua Granada és en la litúrgia catòlica la festa més important després de la Pasqua i la de Nadal.  Per això també se li coneix com la celebració de l’Espérit Sant. Pentecosta designia tota la Cinquantena Pasqual i també la Solemnitat del cinquanté dia després de la pasuqa i que posa final a este temps litúrgic.  L’Eucaristia inclou la seqüencia medieval Vení, Sancte Spiritus.  El color litùrgic es el roig.
Durant molts anys en Moixent es celebrava el Novenari a l’Espérit Sant amb Exposició Major del Santíssim Sagrament i també estaven constituides l’Acció Catolica, tant d’homens com de dones amb les seccions de Aspirants y Xiquetes.
El dia de la Solemnitat de Pentecosta, es el dia litúrgic de Sant Isidre.   En el Presbiteri de l'Església Parroquial hi ha una imatge del Sant de l'escultor moixenti Virgilio Sanchis, regalada a la Parroquia per la Germandat de Llauradors de Moixent en 1953.  La campana més antiga del campanar de Moixent esta dedicada a Sant Isidre, per aixó este dia, voltejara de forma especial.

Un sorroll d’un vent tempestuos va convocar a molta gent a Jerusalem en torn als Apòstols: i naixia l’Església tal i com proclama la Primera Lectura de la Missa d’este dia dels Fets dels Apòstols.  El so tradicional i familiar de les campanes, també colaboren a glorifiar a Deu, convocar i anunciar les cel·lebracions de la fe, com el primer dia de l’Església en Pentecosta, el Volteig final de la missa de 12 será el Volteig que tancara el temps Pasqual.

Com en el primer torn, es la missa de 12, en que els xiquets i xiquetes recibixen la Primera Comunió,  la missa es cantada per el Cor Parroquial de Missa de 10:30. Abans a les 11:15 els xiquets están en la Capella de la Milagrosa en la Residencia i d’allí amb el Rector van a l’església per a la celebració de la Missa acompanyats de la Banda de Música. En la celebració, els xiquets i xiquetes que van a recibir per primera volta a Jesús en l’Eucaristia, intervenen proclamant lectures, oració dels fidels, i en moment de les ofrenes, i les catequistes els donen al finalitzar la missa per part de la Parròquia: una Estampa sobre la Iniciació Cristiana, una fulla del Via Crucis i del Sant Rosari un Rosari, i una creu,
Al finalitzar tornen a la Residencia on fan un cant a la Mare de Déu i l’Associació de la Medalla Milagrosa de Moixent els donen un regal.

Vespra de Pentecosta, 14 de maig
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig General.

- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Volteig de Sant Jaume i Nieves.
- Volteig General al final de la celebració.

Pentecosta, 15 de maig
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i de Sant Isidre. El tercer toc Volteig General. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

-Tres Vols d’avís a missa de 12,  Sant Pere Apòstol.  El tercer, Volteig General.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

23 de abril de 2016

PRÓXIMAMENT

1- El mes de maig és el mes de Maria, per això de dilluns a divendres en les misses és resara el “Magníficat”, i cantaran cants dedicats a la Mare de Déu. Abans es feien unes oracions en l’església de Moixent, ara es fa en la Residencia.  En Vallada en l’ermita del Divi Jutge tots els dies amb lectures, rosari, i oracions devocionals,

2- El dia 1 de maig es dia de Sant Josep Obrer.  Sent Rector En José Pellicer hi havien Festers.  En Moixent, celebració a les 11:30 de la Renovació de les promeses baptismals dels xiquets i xiquetes que van a comulgars els diumenges següents.  Volteig de 3 campanes

3- El dia 3, es celebra en alguns llocs la Benedicció dels Termes, en Moixent també és feia.  En Vallada en la capella de la Santa Creu, benedicció dels termes i en la Torreta de Canals festa. 

4- El divendres 6 de maig, primer divendres de més dedicat al Sagrat Cor de Jesús.  Al migdia i en el primer toc de missa Vol de la campana que te dedica per a recordar-ho, i en el moment de l’Exposició es fara el toc d’Exposició del Santíssim.

5-  El dia 7 de maig, és compleix el nové aniversari de Campaners de Moixent.

6- El segon diumenge de maig, dia 8, es la Mare de Déu dels Desemparats (Patrona de la Comunitat Valenciana, i de la Ciutat de València), coincidix amb la Solemnitat de l’Ascensió del Senyor..  En Moixent, 1er torn de comunions, la vespra i dia, Volteig de cinc campanes de forma especial de la campana Santa Maria Mare de Déu.  Voltejos de Campanes en la Catedral de València i en la processó de Vallada.


7- El dia 11 es complix 200 anys de la defunció del Sacerdot moixenti En Pedro Carrasco Vidal.

8- El dia 15 dia litúrgic de Sant Isidre Llaurador, els primers anys sent Rector en Moixent En José Pellicer es feia una festa, coincidix amb la Solemnitat de Pentecosta.  En Moixent (2on torn de comunions) Voltejos Generals, la vespra i el dia. En Llanera de Ranes, celebren a la seua Patrona la Mare dels Desemparats, Voltejos de Campanes.

9- El 17 de maig , festa de Sant Pasqual Bailón, festa en Genovés, les campanes d’este poble de la nostra Comarca, voltejaran en el seu honor.

10- El dia 22 es Santa Rita, sent Rector En José Pellicer , és celebraba una Novena.
Solemnitat de la Santíssima Trinitat, en Moixent voltejos de cinc campanes, la vespra i el diumenge. 

11- El dilluns dia 23 de maig es el 93 aniversari de la Benedicció de la campana Nieves.

12- El diumenge 29 de maig es la gran Solemnitat del Corpus Christ.  Dia gran per a totes les campanes.  Voltejos Generals en Moixent de manera especial la campana Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.  Tocs especials en la Catedral de València a les 12 del migdia, i en Ontinyent a les 17 hores.  

20 de abril de 2016

VIDA PARROQUIAL (43): INICIACIÓ CRSTIANA DE MOIXENT

Amb la Quaresma es completa la convocatòria a tots els grups que segons les edats es considera minimament necessari per al que anomenem “Iniciació Cristiana”.  Jesús camina amb nosaltres” és el títol que dóna expressió al que es pretén: caminar junts, amb els de la meua edat, deixant-nos acompanyar per Jesús, escoltant-li i entrant en conversació amb Ell.  És la Iniciació Cristiana, o apendre a ser apendre a ser cristians.

A qui comprén? Coincidim amb el segle i el mil·lenni acabat de començar, perquè després d’un camí d’escolta de l’Evangeli de Marcos, van recibir el Sagrament de la Confirmació els nascuts l’any 2000 el dia 30 de gener d’enguany, i després s’han tornat a reunir uns quats per a seguir que és del que es pretén.

Per a l’Advent i Nadal van ser convocats els nascuts l’any 2001 que es reunixen ininterrompudament els dissabtes a les 18:30. 
També van respondre a la convocatòria els nascuts l’any 2002 que es reunixen els dijous a les 19:30, i els nascuts l’any 2003 que es reunixen els dimecres a la mateixa hora. 
Van seguir textos relatius a l’Advent i al Nadal, els evangelis que es proclamen en les misses dominicals en tot eixe cicle litúrgic fins al Baptisme del Senyor.  Tots estos grups tenen en comú el pertànyer a l’adolescencia i estan a un pas de la joventud. 

Després d’un breu descans van començar  les sessions al començar la Quaresma, compartint el relat de la Passió de Crist de l’Evangeli de Marc junt amb altres oracions i el Via Crucis en l’Església Parroquial i després en el Calvari portant una creu.  Per ser procediments nous encara hi ha un cert desconcert i una tímida implicació.  Però van descobrint que açó és necessari per a anar aconseguit ser jóvens cristians. 

Al final del Nadal van poder ser convocats els nascuts en l’any 2004 que están en l’infància amb l’interés de continuar creixent, reunint-se els diumenges a les 17:30.  També com els anteriors per mitjà d’unes cartes es van reunir els nascuts en 2005 que es reunixen els divendres a les 19:15; i els nascuts en 2006 els dissabtes a les 18 hs.  També com els de l’adolescència, han compartit la lectura de la Passió de Crist segons Sant Marc, però a un nivell més elemental, amb xicotets detalls.  També han resat el Jo Confesse, canten el Pare Nostre, i es van iniciar en el coneixement del Via Crucis.

Algunes quintes han respost molt generosament i compartixen amb entusiasme l’afany per reunir-se.  Altres es costa més implicar-se en este camí i es resistixen a col·laborar amb generositat.  Els nascuts en 2004 necessiten més impulsos perquè la resposta és més fluixa i requerix més generosa col·laboració.  Precisament és el grup que es reunix el dia i l’hora en què Jesús ressucitat es va aparéixer als deixebles que anaven a Emáus i es van posar a caminar amb Ell.  Potser quant es donen compte de Qui és qui els convoca per a acompanayar-los, llavors acepten viure amb més il·lusió el recorregut d’eixa amistat amb Jesús.  Perquè açò és el que es pretén per a este i per als altres grups: que caminen junts, acollint la presència viva de Jesús en l’Església que els convoca.  Les reunions se fan en l’Església Parroquial en els dies i hores abans indicats.  S’han celebrat  en l’Advent i Nadal, després en Quaresma, i han continuat en la convocatòria en el Temps Pasqual, recordant la celebració més important de tot l’any: la Viglia Pasqual.

Després es convocara per a la Solemnitat del Titular de l’Església i Patró de Moixent Sant Pere en el mes de juny, i a l’agost al Santíssim Crist del Monte Calvari i a les Santes Relíquies.  En el mes de setembre ens convocara el “Dies Natalis” del Pare Moreno i el Aniversari de la Consagració de la nostra benvolguda Església, finalitzant el cicle de reunirem  entorn a la Verge Milagrosa, per a començar novament amb el pròxim Advent.

També els xiquets i xiquetes que recibiran la Primera Comunió els propers dies 8 i 15 de maig, se'ls convocara per a celebrar a Sant Pere.

¿Quien se encarga? Lo hace Felipe Sanchis, con la ayuda también del Párroco i de Antonio Morant
¿Com? A través dels grups de whatssap i al coincidir en els carrers del nostres poble.
Només han llegit textos? No.  Si fóra així no seria Iniciació Cristiana. 
Que més han fet? Han escoltat explicacions sobre la Setmana Santa de Moixent, han visitat al voltant del dia 26 de desembre el Museu Pare Moreno on van resar les Lletanies dels Sants del Reliquiari, complentant eixa sessió en la Capella de les Santes Relíquies en l’Església.
Han vist catequesis sobre obres d’orfebreria de la parròquia i pujat al Calvari entrant dins de l’Ermita (molts jóvens al arribar a ser quintos i quintes en les festes patronals ni havien entrat), es té previst mostrar-los detalls de la nostra Església amb la recent editada “Guia de l’Església” així com coneixer detalls de les pintures e imatgens i pujar al Campanar.
Van coneixent tradicions molt moixentins com els Gojos a Sant Pere, els del Crist i de les Santes Relíquies, també la Plegrària per la pau de Sant Pere i la del Crist. 

S’hem adonat que estem corregint i millorant lo que en un principi teniem previst, en les reunions de la pasqua es va introduir el cant d’unes fulles que tenim de cants per a la Confirmació, cants sobre l’església, sobre Jesucrist, l’Espérit, el testimoni… De cara a disposar de cants  per a poder celebrar trobades de tots els grups de cada etapa: infància i adolescència, pensant en alguna Viglia d’oració que puga congregar a tots també.  D’esta manera podran experimentar una celebració d’oració adaptada als seus nivells i que els ajude a viure i celebrar la seua trobada personal amb Jesucrist i en la seua vida diària.

Sense un contacte vital en l’Església, no hi ha vida cristiana.   La Iniciació Cristiana garantix eixe contacte vital, en les sessions dels grups, participació en la Missa o en altres actes o celebracions en la Fe, la qual es comptabiliza per a garantir uns mínims.  En eixe camí, es realitzaran alguens entreges i celebrem els Sagraments, i un fonamental és la Confirmació, que podrán rebre els que seguixen el camí deixant-se acompanyar per Jesús.

17 de abril de 2016

VIDA PARROQUIAL (42): PRIMERA GUIA DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MOIXENT

En l'objectiu de facilitar als moixetins més jovens, els que realitzen la Iniciació Cristiana, Felipe Sanchis a elaborat una senzilla “Guia de l’església” per a conèixer els diferents elements que configuren l’Església Parroquial i el seu patrimoni devocional i artistic. 
És un foli doblat en un dibuix del solar de l’església  que senyalitza els diferents Retaules amb els seus altars i imatgens, pintures i parts de l’Esgésia, la informació de la qual s’ofereix en un text seguit.   Després d’un laboriós esforç a aconseguit que quede tot en un foli doblegat.  Informacó concentrada però molt completa perquè els xiquets,  adolescents i jóvens puguen distinguir sense confundirse les advocacions de les imatgens.  Inclús amb algunes notícies historiques.

Felipe que està al capdavant de la Iniciació Crstiana, el va pensar i treballar per a ells, però una vegada s’ha vist la gran utilitat per a tots els públics, s’ha oferit en primer lloc a la feligresia, a les persones majors i aixi tractar d’evitar alguns comentaris com “i aquesta Verge dels Desampartas és de Moixent? Ni o sabia”; o bé confondre imatges i pintures, desconeixer el any de la imatge i el seu escultor, així com el any de la construcció y consagració de la nostra Església.
Després de uns avisos en les misses dominicals, ja ha tingut una grandisima acceptació així o han manifestat al Rector i al mateix Felipe que algunes persones desconeixen algunes dades.  
Resultura molt util per a les excursions que visiten la nostra Església ja que al facilitar el primer eixemplar de la Guia de l’Església de Moixent, podran conèixer els elements de l’Església Parroquial de Sant Pere Apóstol de Moixent, amb un donatiu de 50 centims depositat en el Arca de les ofrenes, en la tauleta on estàn les estampes amb oracions de les imatgens de Moixent.

També per a l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, s’ha elaborat en un foli col·locat en una paret lateral, amb unes indicacions sobre la Construcció i reformes de la Ermita, i de les imatgens que estàn en la Ermita amb el seu any de construcció.

15 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (23)

LAS SANTAS RELIQUIAS DE MOGENTE

Fue Fray Cristóbal Moreno,
el varón cristiano y bueno
que eligió Nuestro Señor,
con designio Omnipotente,
para llevar a Mogente
joyas de inmenso valor.

Joyas que son un tesoro,
más ricas que los brillantes,
más puras que los diamantes
y que fulgen más que el oro.

No son joyas terrenales
que el poseer quieren tantos,
son vestigios celestiales
de Mártires y de Santos.

Restos de cuerpos vejados,
heridos, martirizados
por la cruel villanía,
por la infame vesanía
y los delirios insanos
de Césares y tiranos.

Y este es el fruto bendito,
y este es el rico presente
que el Gran Papa Sixto V
hizo al pueblo de Mogente.
Fray Cristóbal, diligente,
presto se puso en camino,
de Dios, cumpliendo el destino.

Por la fe que poseía
con esfuerzo sobrehumano,
este humilde Franciscano
caminaba noche y día,
y la sed y la fatiga
aumentaba su fervor,
por llevar la maravilla
de una minúscula astilla
de la Cruz del Redentor.

Y los pájaros cantores,
que la campiña poblaban
al pasar, le saludaban
entonando mil primores.

Y en mañana luminosa
de un día azul y esplendente,
con espíritu sereno
pleno de unción religiosa,
a su pueblo de Mogente
llegó Cristóbal Moreno.

Y entre el alegre sonar
de la angélica campana,
y entre los himnos de Hosanna
de los monjes al cantar,
esas joyas consagradas,
por Cristo Dios tan preciadas
las puso sobre el altar,
y con mirada de amor,
intensa fe y arrebato
se le oyó decir: «¡Señor,
he cumplido tu mandato!»

Y desde aquel mismo instante
en todo momento y trance,
cuando la madre se apura
en noche de desventura
y la muerte con su mañas
lucha fiera por robarle
al hijo de sus entrañas;
cuando los vientos de guerra
rugen llenando la tierra
y el odio, con sus pasiones,
reseca los corazones;
cuando estalla la tormenta
y el labrador se amedrenta
por creer, despavorido
todo su esfuerzo perdido,
con lágrimas, en los ojos
caen sus fieles de hinojos,
y musitan con fervor:
Por las Santas Veneradas,
por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

Por eso todos los años,
al descender del altar
en su fiesta secular,
entre estruendo de campanas
y del Himno Nacional,
salen alegres y ufanas
por la puerta principal.

El ferviente, enternecido,
por ellas favorecido,
llora y reza una oración,
y pasa la procesión
por la calleja de En Medio
que es foco de luminarias,
de cirios y de blandones,
fundido con las plegarias
de amorosos corazones.
Y por la calle Mayor,
muchos presencian su paso
desde adornados balcones
cubiertos de fino raso
y de flamantes pendones.

Y al llegar al Parador,
aumenta más su explendor,
la irreverente explosión
de las tracas de colores
las luces de las bengalas
que hacen juego con las galas
que lucen en los balcones.

Con el fulgor luminoso
de un anochecer precioso
que enardece y que facina,
con el olor pegajoso
de pólvora y de sevina,
se extasían los sentidos
y se percibe el latido
de un pueblo sano y ferviente
que por un pueblo sano y ferviente
que por bueno y por creyente
las Santas han protegido,
y el que no está poseído
por las fuerzas del Averno,
vislumbra la sombra vaga
de Fray Cristóbal Moreno
que a las Santas acompaña.

Después, en la carretera,
el desfile es sin ruido,
como si todos quisieran
que las reliquias no vieran
su convento derruido.

Y aún perdura la emoción,
el sentimiento y la pena,
al cruzar la procesión
la calle de la Cadena.

Mas ellas, por su virtud
y la bondad que atesoran
al culpable le perdonan
su tremenda ingratitud.

Sube ordenada y activa
la brillante comitiva
la calle del Hospital
que es un candente fanal;
los cirios, son llamaradas
que iluminan las fachadas
pintadas de blanca cal.

Y es locura y sensación
al pisar la procesión
del Templo la escalinata;
el júbilo se desata
en vítores y clamores;
los cohetes voladores
y las potentes carcasas
hacen retemblar las casas
con sus fuertes explosiones.

Las campanas de la torre,
que son el bello florón
de la Iglesia Parroquial
desgranan con dulce son
su sinfonía triunfal.

Todo vibra alrededor;
la Banda, en plena tensión,
pone toda su atención
en percibir la señal
que indique su Director,
y estalla el cantar genial
de la Marcha Nacional.

Córdula y Ursula hermosas,
viendo de un pueblo el ejemplo,
cruzan radiantes, dichosas,
la bella nave del Templo.

La multitud, de rodillas,
escucha las maravillas
y canta con voz divina,
que nada tiene de humana,
los gozos, que escribió un día
el Marqués de la Romana.

Y antes que el bendito cura
dé término a su oración
y con frase de dulzura
dé la santa bendición,
uno, el más impaciente,
grita con fuerza potente:
¡Vivan las Santas Reliquias!
¡Vivan!, contesta Mogente.



(Autor: Gabriel Vila Vila)

14 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (22)

GOZOS A LAS SANTAS RELIQUIAS

Dios que acoges con amor
nuestras almas humilladas
por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.
Fuiste tan bueno y clemente,
Cristo Dios, Rey de los cielos,
que colmaste los anhelos
de este pueblo de Mogente
regalando con amor
esos restos venerados
de Mártires consagrados
por la Cruz del Redentor.
Por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

Hay en tu rico presente
huesos de San Sebastián,
Mauro, Cosme, San Damián,
San Alejandro y Vicente,
de San Francisco el Menor,
Blas, Hermetes y Aproniano,
restos de San Crispianio
y Eduardo Emperador.
Por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

Y la joya más hermosa,
el más singular encanto,
es el pedazo de manto
de la Virgen Dolorosa,
Y gloria, claror y luz
es el vestigio sagrado
de una astilla de la Cruz
de Cristo crucificado.
Por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

La imnutable Providencia,
en su designio divino,
siempre libra al mogentino
de hambre, pobreza y dolencia.
Líbranos, con tu favor,
de las tormentas dañosas,
y las tierras fructuosas
tenga siempre el labrador.
Por las Reliquias Sagradas,
imploramos tu favor.

Dadnos, Señor, el  consuelo
que la paz sea en la tierra
y el azote de la guerra
no destroce nuestro suelo.
Pedimos tu protección,
no nos dejéis de la mano,
que este pueblo tan cristiano
reza por tu bendición.

Tú que acoges con amor
nuestras almas humilladas,
por las Reliquias Sagradas
imploramos tu favor.



(Autor: Gabriel Vila Vila)

13 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (21)

A MOGENTE Y A SU CURA

Como Jefe de la Iglesia de esta Villa
Viéndose sin campanario de momento,
Cual si fuere una cosa sencilla
El levantarlo de nuevo fue su intento.

Y es muy fácil poderlo conseguir
Para aquel que dispone de caudal,
Pero difícil al que tiene que pedir
Que le presten apoyo material.

Aferrado a su firme decisión
Sin reparar en las dificultades,
La gran obra empieza con tesón
Creyendo encontrar facilidades.

Muy difícil seria la tarea
Si se tuviera que hacer la descripción,
Pero ni un solo instante en la pelea
Decayó su bondadoso corazón.

Sin pensarse en verse desairado
Y como prueba de sus altos dones,
Constantemente noche y dia ha llamado
A las puertas de nobles corazones.

Igual si han respondido al llamamiento
Que si le escucharon con indiferencia,
Con todos mostró agradecimiento
Con gran resignación y con paciencia

Sus nobles deseos se cumplieron
Trocándose en sublime realidad,
Y a sus constantes demandas acudieron
En auxilio de su firme voluntad.

Hoy se yergue muy majestuoso
Como faro de luz que aquí nos guía,
De lo cual el Pueblo está orgulloso
Gozando rebosante de alegría.

Cual si fuere un coloso o un gigante
El Pueblo lo contemplo respetuoso
Para dejarse oír en este instante
Por estar hasta ahora silencioso.

Cuando dan sus volteos las campanas
Esparciendo por el aire su sonido
Saldrán por balcones y ventanas
Recreando dulcemente los oídos.

Esta obra colosal y arquitectónica
El Arzobispo a de bendecir,
Y a los acordes de una Música sinfónica
El corazón más dura de latir.

De tan alta visita quedaremos
Muy agradecidos vivamente
Y a nuestro digno Prelado pediremos
Que nunca olvide al Cura ni a Mogente.



(Poesia que leyó Francisco Galiana, el dia de la Bendición de la reconstrucción de la Torre Campanario el dia 28 de enero de 1928)

12 de abril de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (20)

AL CRISTO DEL MADERO

Cada vez que contemplo la figura
Con los brazos en cruz languidecida
Se estremece mi alma entristecida
Compartiendo tu llaga y tu postura.

Fundiría mi ser con tu estatura
Derramando mi sangre por tu herida;
Tu dolor cambiaría por mi vida
Sucumbiendo ceñido a tu cintura.

Descenderte quisiera del maddero,
En mi frente clavarme tus espinas
Y cubrir de calor tu cuerpo inerte.

Por la fé que me das, porque te quiero,
Porque vives aún y me iluminas
Vengaré con mi amor tu horrible muerte


Gontrán Chafer Reig


(Libro de Fiestas Patronales.  Pagina 40)