29 de marzo de 2016

AGENDA 2016: SANT VICENT FERRER

La festivitat de Sant Vicent és el 5 d’abril, dia de la seua defunció.  No osbtant això i atés que eixa data cau normalment en dies de quaresma o Setmana Santa, es va decidir fa segles el seu trasllat en el Regne de València, al dilluns següent a l’octava de Pasqua. Es el patró principal de la Comunitat Valenciana.  Cal no confondre-lo amb Sant Vicent Màrtir (22 de genr) patró de la ciutat de València i de l’Arxidiòcesis de València.   
La vespra es el diumenge “in albis” també es coneix com el Diumenge de la Divina Misericordia.

En el Arxiu Parroquial en el Llibre “Racional” del dia 20 de abril de 1868 fa menció: “Fiesta sin sermon y si en procesión a San Vicente Ferrer por D.Cosme Sancho e Isabel Simo tercia, misa, visperas y procesión” en l’any, 1869 “tercia, misa visperas y procesión” el mateix diu fins l’any 1875 que añadix  “ 5 abril Fiesta a S.Vicente Ferrer amortizada por D.Cosme Sanchos con tercia, misa y por la tarde visperas y procesión y una antifona y oración al santo en la puerta de la casa llamada de Reguera en el Parador”.

En el Temple Parroquial, en la Capella de les Santes Relíquies està l’imatge de Sant Vicent Ferrer, del segle XVII, que per a este dia es col·loca a la vista dels fidels en el Presbiteri, amb dos ciris (està imatge va ser portada en la Revista de la Junta Central Vicentiana l'any 1994).   En Moixent té un carrer que porta el seu nom, en la Capella de la Residencia hi ha altra imatge i en la Casa Rabosa hi ha una Cerámica representant al Sant valencià del ceràmiste Francesc Tos.   El Retaule on ara està la Soledat estava dedicat a Sant Vicent Ferrer amb la seua imatge fins que l’any 1944 es va regalar a la Parròquia la Soledat. El dia 24 de juny de 1962 els xiquets del "Colegio de Huérfanos de Sant Vicente”, representaren en Moixent els "miracles del Pare Sant Vicent Ferrer".

Com a element peculiar se celebra la processó de Combregar d'Impedits, és a dir, es porta la comunió als malalts i impedits que no poden anar a l'església, d'una forma solemne, portant el Santíssim Sagrament baix pal·li, acompanyat del Ajuntament que paga el servei de la Banda de Música “La Constancia”.

L’església en la Pasqua, vol que participem de la Comunió.  Portar la comunió als impedits no significa que se li administre l’unció dels malats. En contra del que la gent pensa, això no comporta res greu, simplement que s’està malalt o impedit, i la Parròquia va a portar-li el Senyor a sa casa.  No és motiu de pena, sinó d’alegria. 
A Moixent abans els monaguillos anaven amb la Creu Parroquial amb unes campanes. La processó es valora molt esta processó tant emotiva. L’any passat no es va celebar per este motiu,  s’ha creat un ambient tant fúnebre que no volen recibir al Senyor.
El Rector ho fa cada primer divendres de mes, però el dia de Sant Vicent és diferent.  A més ix el Copó amb la Comunió per als malants i no com el dia del Corpus Christi que ix la Custodia, per tant es un fet unic durant tot l’any. 

Este any s’ha optat per traslladar la processó a les 10:30 per a que no siga tant mati, i si hi ha malalts e impedits que volen comulgar tingen més facilitats.  Abans a les 10 hores es celebrara una misa.   El itinerari previst es: eixida de l’església, carrer Sant Bárbera, Sant Francesc, als quatre cantonts, Carrer Bautista Perales, General Cirugeda, Padre Barranco, Sant Albert, Av. Guerrer de Moixent,  Plaça Major, Màrtirs fins a l’església.

El Rector anuncia en les misses el recorregut de la processó dels combregants, la Policia local co·labora en el transcurs de la processó. Els veïns engalanen els carrers amb plantes, colgadures i teles als balcons,  és una processó en què només participen els hòmens.  
El Rector amb el copó que conte les formes sagrades, entra a la casa del malalt per a que prenga el combregar.  Aquest moment és tan solemne que, que els acompanyats, amb el ciri a la mà, és detenen, i la banda de Música, que tanca la processó toca l’Himne Nacional.  Al finalitzar la processó amb unes breus paraules del Rector dona la Benedicció i agraïx la participación, motivant la processó explicant el seu significat donant soport als impedits i felicitant als que porten el nom de Sant Vicent.  Després es fa altra missa en honor a Sant Vicent Ferrer, i que és fan algunes parts de la missa en valencià per ser un Sant valencià i universal, que va estar molt prop de Moixent (com per eixemple en la Torreta de Canals) i possiblement pasaria per el poble.

Per tindre el nostre Campanar una campana dedicada al Santíssim Sagrament (Sagrat Cor de Jesús-Santissim Sacrament) i tractant-se d'una processó Eucarística, dita campana és fa sonar amb més freqüència.

Vespra de Sant Vicent Ferrer, 3 d’abril
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

-  20 hores.  Toc d’Ave Maria, i Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

Sant Vicent Ferrer (Patró de la Comunitat Valenciana), 4 d’abril
- Tres Repics d’avís a missa de 10, i Volteig de Sant Jaume i Nieves

Vols de processó:
- Tres Vols d’avís a processó de 10:30, amb Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.
•  Volteig General a l’eixir el Santíssim Sagrament del Temple Parroquial
• Durant la processó Volteig de Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.
• Volteig General, al pujar la Creu Parroquial per el carrer Màrtirs.

- Tres Repics d’avís a missa de 12, i Vol de Sant Jaume i Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
 - Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

27 de marzo de 2016

PRÓXIMAMENT

1- Dia 1, prrimer divendres de mes dedicat al Sagrat Cor de Jesús.  En Moixent, després de l’Àngelus i en el primer toc de missa volteig d’una campana, i toc d’Exposició del Santíssim.

2- El dia 2 d’abril en la Missa vespertina de 20 hores s’oferira en sufragi dels Confrares difunts de la Confradia Santo Sepulcro amb motiu dels 25 anys de la imatge de la Confraria

3-El diumenge 3 d’abril de 17:30 a 18:30 Campaners de Moixent obrirem el Museu Pare Moreno

4-Sant Vicent Ferrer (Patró de la Comunitat Valenciana), dilluns 4 d’abril.  A Moixent, la vespra i dia, Volteig de 5 campanes, i en la processó d'impedits a les 10:30 hores Volteig General. Vols especials de campanes en Torrella on es Patró i en el barri de la Torreta de Canals. 

5-El dia 27 d'abril, 2on aniversari de la mort del Rector Antonio Marín (Rector de Moixent 1970-1997).


6- El dia 29 d'abril, es el 9é aniversari de la Benedicció de les Campanes de l'Església Parroquial de Moixent

14 de marzo de 2016

AGENDA 2016: SANT JOSEP I SETMANA SANTA

SANT JOSEP: Va nàixer en Betlem.  Va ser declarat patró de la família  i és per antonomàsia el patró de la bona mort, atribuint-se-li l'haver-hi mort en braços de Jesús i de María, i patró dels seminaristes. El papa Pius IX el proclama en 1870 Patró de l'Església Universal. A causa del seu treball de fuster és considerat patró del treball,  Pius XII en 1955, va voler donar-li connotació cristiana a les efemèrides del Dia Internacional dels treballadors.
Josép constituïx un dels tres pilars que componen la família cristiana model, tant en el seu aspecte intern (en les relacions entre els distints membres que la integren) com en l'extern (la família en la societat).
 
La Solemnitat del Patró de l’Església universal, coincidix amb la Quaresma, per a nosaltres és festa entranyable perquè la memoria de Sant Josep, va unida a la festa tipica valenciana de les falles. El dia 19 també es conmemora el día del pare.  
Estant de Rector a Moixent En José Pellicer, se celebraben els “Set diumenges de Sant Josep”.  A Moixent, té dedicat un Retaule on està la imatge del escultor Enrique Bellido de l’any 1942, amb Altar en una nau lateral esquerra segons se entra a l’Església, la imatge la baixarem els Campaners amb el Rector i estará per al dia litúrgic (com l’any passat al peu del Presbiteri). Un carrer dels més antics del poble, prop del Temple Parroquial, conegut popularment com "carrer del mig" on transcorren gran part de les processons parroquials.

El dimarts dia 23 de febrer, alguns jóvens que van recibir el Sagrament de la Confirmació coordinats per Felipe baixaren per tercer any, la bella imatge de Sant Josep, per tindre-la més a la vista, observar la talla (ja que té grietes) netejar-la, i així s’aireja. Està a l’entrada de la Capella de les Santes Relíquies i per al dia litúrgic es col·locara els peus del Presbiteri amb dos ciris.  Em pensat que a l’any que ve baixar-la el primer diumenge de Sant Josep fins la seua Solemnitat. 

Vespra de Sant Josep, 18 de març
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Vol de Sant Jaume i Nieves.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

Setmana Santa: És un dels esdeveniments cristians més commemoratius, amb gran demostració de fe i devoció, on es celebra la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist en la Vigilia Pasqual, i s’oferixen mostres de fervor religios popular, destacant les processons. La Setmana Santa va precedida per la Quaresma que finalitza el Dijous Sant, el divendres anterior a diumenge de Rams es celebra el divendres de Dolors. Dins de la Setmana Santa està el Tridu Pasqual (el Dijous Sant i el Divendres Sant), en el que es commemora la mort de Jesucrist;  Dissabte Sant, en el que es commemora a Crist en el sepulcre, i el Diumenge de Pasqua de la Resurrecció.

Si bé la Quaresma és un temps sense voltejos ni tocs especials, sent com un temps penitencial, i en el que els seus altars apareixen sense flors i rebestestits amb sobrietat. Quant arriba la Setmana Santa les campanes, reflectixen que els cristians celebrem en eixos dies els misteris de la nostra Salvació: Passió, Mort, Sepultura i Resurrecció de Jesucrist.
A Moixent les processons les organitzen la “Junta de Setmana Santa de Moixent” que es va fundar l'any 1985, on están integrades les Confraries: Jesús Nazareno (1953), Dolorosa (refundada en 1987, es funda en 1954 amb el nom de "Maria al pie de la Cruz") , Santo Sepulcro (Reglamento consta de 1912), Soledad (segons tradició oral es funda al mateix temps que el Sant Sepulcre) y la Hermandad Cristo Crucificado (1991), junt als Confrares en les següents distintes vestes, estandarts, bandes de tambors que amb il·lusió desde mesos abans de la Quaresma es reuneixen per a ensayar, també destacar la llavor dels portadors de les andes per a les procesons.

Algunes Confraries estan legalitzades: 
La Hermandad Cristo Crucificado en l'any 1995 es va legalitzar com associació cultural. També esta inscrita en el Registre Municpal d'Associacions veinals de Moixent.
La Cofradia Santo Sepulcro, que es va Erigir canònicament i Aprovar els Estatuts el 27 de setembre de 2010 i la Confirmació de President el 21 de febrer de 2011, dues coses firmades per el entonces Arquebisbe de València D.Carlos Osoro.  També esta inscrita en el Registre d'Entitats Religioses amb el nº 7985 Secció Especial Grupo C firmat el 31 de maig de 2011.  A més te numero de CIF i esta inscrita en el Registre Municipal d'Associacions veinals de Moixent amb el numero 21 de data 26 de març de 2012.
La Cofradia Jesus Nazareno es va Erigir canònicament i Aprovar els Estatus el 14 de feber de 2011 per el entonces Arquebisbe de València D.Carlos Osoro.

La "Junta de Setmana Santa de Moixent" en el Programa d'actes va tindre la magnífica idea de publicar cada any les Ceràmiques de la Ermita de la Purísima Concepció (Casa Rabosa) que dataven del segle XVIII, i que foren la majoria robades en desembre de 2004.  Per a la Setmana Santa alguns balcons de les cases apareixen engalanats amb colgadures de les imatges del Santíssim Crist del Mont Calvari, Sant Sepulcre, Soledat, inclús també apareixen les colgadures de les Santes Relíquies, Sant Pere Apòstol i el Xiquet Jesús. 


DIUMENGE DE RAMS: Dóna dóna inici a la Setmana Santa, es commemora l'entrada messiànica de Jesús de Natzaret a Jerusalem per a donar començament  així a la seua passió i mort en la creu.  
En 1953 se celebrava la Benedicció davant de la porta de l’Església, anys més tard en el carrer la Milagrosa, després en la porta del Museu Pare Moreno, i desde 1989 en el balcó de la Cooperativa Sant Pere Apòstol en la Plaça de la Hispanitat (antiga plaça del Convent).  En el any 1957 se fundà la Cofradía “Jesús triunfante en Jerusalen” però no quallà.  Sent Rector En José Pellicer després de la Missa inaugural és feien Trasllats de les imatges del Natzaré i la Soledat als domicilis dels seus respectius presidents.

La litúrgia del Diumenge de Rams és una de les més intenses de la Setmana Santa i de l'any litúrgic que junt amb les del Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Resurrecció formen les celebracions principals de l'any. El Diumenge de Rams és un dia alegre i trist al mateix temps. La litúrgia comença amb la benedicció de les palmes i branques d'olivera. Els rams són signe de la participació gojosa en el ritu processional, expressió de la fe de l'Església en Crist, Messies i Senyor, que va cap a la mort per a la salvació de tots els hòmens. Per això, este diumenge té un doble caràcter, de glòria i de patiment, que és el propi del Misteri Pascual.
El color d'este dia és el roig, que representa Jesús com a rei en la seua entrada triomfal a Jerusalem (el roig és color de reis) i la Passió del Senyor (el roig és el color de la sang), celebrant-se ambdós en este dia. Estan presents les Autoritats Municipals, Banda de Música, i una gran multitud de Confrares amb les seues vestes i estendards, els tambors i fidels rodejats de xiquets portant palmes d'Elx o branques d'olivera i llorer de Moixent.  El sacerdot dóna la benvinguda i es llig l'Evangeli de l'entrada triomfal a Jerusalem. A continuació es beneïxen les palmes i branques d'olivera que porten en les seues mans els fidels. Una vegada s'han beneït les palmes i rams d'olivera, comença la missa amb la processó litúrgica del Diumenge de Rams, i que rememora l'entrada triomfal del Senyor en la ciutat de Jerusalem tal com ho relaten  els Evangelis.
La Creu Parroquial està amb unes rames de romer.
Algunes Confraries amb el capirot ficat, i altres no. L'orde de la processó litúrgica es primer  l'Estendart, la banda de tambors i després els confrares.
A l'arribar al temple el Sacerdot, contínua la missa dins de l'Església. A partir d'ací la temàtica canvia i es passa d'una celebració gloriosa (benedicció i processó de rams) a la missa de Passió, es canvia l'alegria pel dolor i la tristesa. El sacerdot fa l'oració que finalitza la primera part de la celebració. A continuació es lligen les dos lectures i el salm corresponents al Diumenge de Rams, totes elles, enfocades a la Passió del Senyor. L'Evangeli que es llig este dia és la Passió del Senyor, que se sol llegir dramatitzat, per a donar-li més èmfasi per tres persones. El sacerdot farà de Jesús, una altra persona que esta de confrare farà de sanedrí  llegint la resta de personatges que apareixen i un tercer farà el paper de cronista que també es confrare. Una vegada s'arriba al moment de la crucifixió de Jesús les persones es posen en peu i quan s'arriba al moment de la mort del Senyor, tots els fidels, inclosos sacerdots i lectors s'agenollen en silenci. La missa es en sufragi dels Confrares difunts, es desenvolupa amb una homilia més breu d'allò més habitual, a causa de l'extens de l'Evangeli. La resta de la missa se celebra amb normalitat, destacant que es nota una major solemnitat durant la litúrgia eucarística, en prova que la Setmana Santa ha començat. Al finalitzar la missa, el sacerdot ens invita a prepararnos per a celebrar el tridu pasqual, i ens recorda que acabem d'entrar en els dies claus de la litúrgia cristiana.
Al final de la Missa Inaugural de la Setmana Santa s'executa un Volteig General indicant que ha acabat la celebració dels Rams i Palmes i queda inaugurada la Setmana Santa.

Sant Josep (Patró de l’Església Universal) Vespra de Diumenge de Rams, 19 de març
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig General.

- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Volteig de Sant Jaume i Nieves.
- Volteig General al final de la celebració.

Diumenge de Rams, 20 de març
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer toc Volteig General
 
Vols de Benedicció de Rams:
- Tres Vols d’avís  a la Benedicció de Rams i Palmes i Missa Inaugural de 11:30, amb Sant Pere  Apòstol, el tercer toc, Volteig General
- Volteig General al final de la celebració.

DILLUNS DIMARTS I DIMECRES SANT: són dies propicis per a la reflexió profunda en què l'Església ens invita a acostar-nos al sagrament de la confessió a fi d'estar preparats per a viure la Vigília Pascual i el gran esdeveniment de la Pasqua. El cristià ha d'estar en gràcia de Déu per a participar amb tota l'Església del gran banquet de l'Eucaristia en la Missa més important de l'any. Els dies que van fins al Dijous Sant pertanyen al temps quaresmal, però estan caracteritzats pels últims esdeveniments de la vida del Senyor.
En estos tres dies a l'acabar la Missa a les 19:30, es fa "toc de Confessar", amb la campana dedicada a Jesucrist: Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.  El  toc resulta agut per ser una campana de xicotetes dimensions, però té l'avantatge que l'execució del toc és peculiar i inconfundible. 
Segons la Revista “Aleluya” del Arxiu Parroquial de 1952 fins l’any 1960 es feien el dilluns el trasllat de la Soledat del domicili del President a l'Església, el Dimarts el Trasllat de Jesús Natzaré del domicili del President a l'Església.
Durant alguns anys també es feia la Salpasa, se solia fer el dimarts i alguns anys acompanyats del dilluns i altres del dimecres. Es  beneixen les cases i les famílies per Pasqua de Resurrecció, anunciant les festes del Tridu Pasqual i invitar-los a participar.
Desde 1991 el Dimecres Sant es fa el trasllat del Sant Sepulcre a l’Església.
El dilluns i dimarts Sant tenen costum els membres de les diferents Confraries preparar les andes e imatges per a procesonar, i Campaners de Moixent s’encarrega setmanes abans de preparar les andes de Crist Resucitat, i colaborar en treballs necesaris per a la celebració com preparar el Monument, llevar les Creus dels Altars…


DIJOUS SANT: En este dia l'Església catòlica commemora el Sopar del Senyor: Jesuscrist es reunix amb els seus Apòstols e insituiïx el Sagrament de l’Orde i l’Eucarsitia, i el llavoratori dels peus per Jesús. Aconteciment que també celebra d'una manera més festiva i fora de la Setmana Santa, en el dia del Corpus Christi.  Des de fa uns anys, l'Església celebra el Dia de l'Amor Fratern.
En un calendari que varia cada any per a buscar la coincidència de la Setmana Santa amb la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera.   
En la Catedral de València està el Calze que Jesucrist va utilizar en el Sant Sopar, enguany es el Any Jubilar del Sant Calze.
En este dia, al matí, té lloc la Missa Crismal, presidida perl Bisbe diocesà i concelebrada pel seu presbiteri, es consagra el Sant Crisma i es beneïxen els altres olis, que s'empraran en l'administració dels principals sagraments. Junt amb això, els sacerdots renoven les promeses realitzades el dia de la seua ordenació. Este Ofici, pot també segons criteri del Bisbe Diocesà, avançar-se als dies previs al Dijous Sant.

Missa Vespertina del Sopar del Senyor: En esta vesprada es dóna començament al Tridu Pascual que culminarà en la Vigília Pascual que commemora la Resurrecció de Jesucrist.

Els Sants Oficis del Dijous Sant se celebren al caure la vesprada, que és quant acaba el temps de Quaresma.  Es celebren dos misses: una per a menuts a les 17 hores i l’altra la solemne en la que están presents membres de les Confraries i Hermandad a les 18:30 hores, esta celebració de l'Eucaristia igual que els Oficis Litúrgics importants dels dies següents es fa present el Cor Parroquial.  

Al començament de la celebració, el sagrari ha de presentar-se buit  i amb la porta oberta. L'altar major, on se celebrarà la Santa Missa, s'adorna amb ciris, i sense flors fins a la Resurrecció. El color d'esta celebració és el blanc eucarístic substituint al morat quaresmal.  Per a este dia no s'encén la llum del titular.
El cor acompanya amb cants enfocats a l’institució de l’Eucaristia, perquè ja ha acabat la Quaresma i es va a celebrar un dels moments més importants de l’any litúrgic, la Institució de l'Eucaristia i el manament de l'amor.
En esta celebració del Dijous Sant, l'Església canta el Glòria al que s'unix un Volteig General de Campanes, després del Glòria les Campanes ja no tornen a tocar perquè l'Església entra en el silenci per la mort de Crist, ni tampoc la campana de l'Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari;  les agulles de l'esfera del rellotge també es paren. 

Les lectures d'este dia són molt especials, la primera és del llibre de l’Èxode  (Prescripcions sobre el sopar pasqual), la segona lectura és de la primera carta de l'apòstol Sant Pau als Corintis (Cada vegada que mengeu d'este pa i beveu d'este vi, proclameu la mort del Senyor) i el salm responsorial El Calze que beneïm, és la comunió amb la sang de Crist. L'Evangeli és el moment del llavoratori dels peus als deixebles, que adquirix un destacat simbolisme dins dels oficis del dia.
La celebració es realitza en un ambient festiu, però sobri i amb una gran solemnitat, en la que es mesclen sentiments de goig pel sagrament de l'Eucaristia i de tristesa pel que ocorrerà a partir d'eixa mateixa vesprada de Dijous Sant, amb l'empresonament i juí de Jesús.

Una vegada s'ha repartit la Comunió com de costum, s’adora el Santíssim Sagrament en el Altar Major mentres s’entona el Pange Lingua i després d’una oració es trasllada des de l'Altar on s'ha celebrat la Missa en processó per l'interior de l'església, al "Altar de la reserva" o "Monument“ que es col·loca per a esta celebració en la Capella del Santíssim, pel fet que en la celebració del Divendres Sant no se celebra l'Eucaristia.  El acolit encén un ciri que es tènia preparat i acompanya per davant al sacerdot que porta el copó, i el ciri ho deixa en la làmpara del Santíssim de la capella. Arribada la processó al lloc del Monument, el sacerdot deposita el copó amb el Santíssim, dins del sagrari de la reserva. No dóna la benedicció amb el Santíssim ni resa les alabances, es queda uns instants orant en silenci. Per a finalitzar el oficis, tanca la porta del sagrari de reserva, fa genuflexió i es retira a la sagristia en silenci acompanyat d'acòlits, mentres comença a sonar la Matraca.

Al acabar la celebració és cobrix amb una tela morada la imatge del Santíssim Crist del Perdó que està en el presbiteri, i és lleva el mantel de l'Altar Major. També la Creu Parróquial es cubrix amb una tela morada per a processonar fins la Vigilia Pasqual.
Al estar les imatges en les naus de l'església, persones piadoses acudixen per a acariciar les imatges tocar-les a més amb  prendes de roba amb el desig de portar per a altres moments el tacte de les imatges.
Durant la nit es manté l'adoració del Santíssim en el "Monument", quedant el Santíssim allí fins la celebració del Divendres Sant. Esta reserva recorda l'agonia, oració en Getsemaní i l'empresonament de Jesús, i per això els sacerdots celebrants dels oficis demanen que vetlen i oren amb Ell, com Jesús va demanar als seus apòstols en l'hort de Getsemani.
 
Sent Rector En José Pellicer, els acolits anaven amb una matraca de ma, de fusta rectangular amb ferros adossats que al moure-la proudient el so, recorrent els carrers fent oir els tocs respectius al veïnat "1er toc per a l’ofici, 2on toc per a l’ofici, 3er toc per a l’ofici”.   Desde 2012 es fa sonar manualment una Matraca en forma de creu grega, ubicada en el campanar, que té en una de les cares les iconografies: referents al Titular de la Parroquià (les claus i la tiarra papal, i la inscripció “TU ES PETRUS”), l’imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari, el dibuix de estandart de la Cofradia Santo Sepulcro i damunt l’incripció “1er Centenari / de la Cofradia / Santo Sepulcro 1912-2012”, l’anagrama de Campaners de Moixent amb el text 5é Aniversari / de l’Associació / Campaners / de Moixent / 2007-2012” En l’altra part de la Matraca estan els estandarts de la Cofradia Jesús Nazareno, la Hermandad del Cristo Crucificado, la Cofradia de la Dolorosa i de la Soledad. 

Per la nit està la processó del Silenci, rememorant l'oració i agonia de Jesús en l'hort de les oliveres, la traïció de Judes i la captura de Jesús.  
En l’Agenda Parroquia de l'any 1944 es referix a una processó amb les imatges del Natzare i la Soledat cantant el Rector i Vicari amb les cantores el Misesrere Mei Deus, i al finalitzar la proessó predicació en el pulpit.  Tot i que segons la revista Aleluya es va fer per primera volta la processó en 1953.  De 1956 fins a 1967 es realitza el Dimecres Sant i després es deixà de fer i es desconeix quin any es va incorporar de nou.  La imatge de Maria al Peu de la Creu també va estar uns anys sense processonar per no haber Confrares de la Dolorosa.  
Per a està processó i al dia següent en el Via Crucis fins el Calvari, davant de l'imatge de Jesús Natzaré va una persona vestida de natzaré portant una Creu complint així una penitència que ha oferit durant una malaltia o una promesa.  L'orde de processó es primer els confrares següint la banda de tambors.

Dijous Sant, 24 de març
- Tres Vols d’avís a missa de 18:30, amb Sant Pere Apòstol.  El tercer toc Volteig General
- Volteig General en el cant del “Glòria”.
- Vol de la Matraca en el moment del trasllat del Santíssim al Monument.

-Vols de la Matraca a la processó del Silenci:
- Tres Vols d’avís a processó de 22.
• Al eixir les imatges de Jesús Natzare, Maria al peu de la Creu i la Soledat.
• Al entrar les imatges al Temple Parroquial.


DIVENDRES SANT: És una de les principals celebracions de la religió del Cristianisme dins de la Setmana Santa. Este dia es recorda la Mort de Jesucrist.  L'Església Catòlica mana als seus fidels guardar dejuni i abstinència de carn com a penitència. El Divendres Sant és l'únic dia del calendari litúrgic catòlic on no se celebra la Missa, com a dol per la mort del Senyor. Les campanes permaneixen mudes, sent substituïdes per matraques de fusta. Tampoc l'òrgan sona, excepte per a marcar el to, i s'evita el cant polifònic.

Viacrucis:  (camí de la creu), també conegut com “Via Dolorosa". Es tracta d'un acte de pietat, un camí d'oració, i meditació de la passió i mort de Jesucrist en el seu camí al Calvari. El camí es representa amb una sèrie de catorze imatges de la Passió, denominades estacions, diferents etapes o moments  viscuts per Jesús des del moment que va ser agarrat fins la seua crucifixió i sepultura, per la salvació de la humanitat.

Segons està anotat en l’Agenda Parroquial de 1944 el Via Crucis en dit any es feia: “ A las 6 el Vía Crucis en el Calvario … Nazareno y Soledad en procesión bastante numerosa, desde la Iglesia se va cantando el Miserere Mei, el Sr.Vicario detrás del Nazareno y el Sr.Cura detrás.  Se termina el Vía Crucis dentro de la Ermita en la Madre llena de Dolor… y se regresa por el mismo sitio rezando el Rosario llegamos ala Iglesia a las 7”
Després d'eixir les Confraries i Hermandad de l'Església té lloc l’Encontre d’Amargura en la Plaça Major, amb les imatges de Jesús Natzare i la Soledat.  Fins el Calvari el Rector  darrere de l’imatge de la Soledat amb els fiels van ressant el Sant Rosari.  En el recorregut del Calvari, es resen les catorze estacions del Via Crucis per megafonía publica, per a que tot el poble rese.  Al arribar a la plaça de l’ermita, al fundar-se la Hermandad del Cristo Crucificado en 1991 (enguany fa 25 anys), i mentrés es canta una “saeta” ix l’imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari que s’incorpora a la processó fins arribar a l’Església Parroquial.  De esta manera procesiona junt a les altres imatges a la vesprada   en la del Sant Soterrament i torna privadament dies més tard a l'Ermita que té dedicada. (La imatge del Santíssim Crist estaba en el Retaule que tènia dedicat (actual de Sant Antoni de Pàdua) fins el dia 29 de març de 1953 en que es va pujar a l'Ermita). Des de dit any la imatge s'abaixava privadament i eixia en la processó del Silenci i pujava en el Via Crucis on ja quedaba en l'Ermita.    L'orde de la processó es primers els confrares i després la banda de tambors.

Per la vesprada es celebra un Hora Santa  a les 16 hores i el Ofici de la Celebració de la Mort del Senyor, a les 18 hores amb la veneració de la imatge del Crist de l'Agonia, mentres els “Armats” que des de 1953 de nou, actuen en numero de nou amb el seu capità i cada mitja hora més o menys amb moviments rítmics efectuen relleus custodiant el cos de Crist Jacent.  
A Moixent en el Museu Pare Moreno tenim una magnífica Creu Parroquial de 1959, de plata cinsellada d’estil gòtic.  Entre altres figures i relleus està en la base el davallament de la creu, i en els tres brassos de la creu, esmalts amb motius de la Passió: en la part dreta els assots que va partir, en l’esquerra la coronació d’espines, i en la part de dalt Jesús carregat amb la creu;  Així com també el
Calze regal del Patriarca Sant Joan de Ribera al Pare Moreno, amb gravats de la passió en relleu: les canyes i la bossa de monedes; la túnica i els daus; els claus, llança i esponga; l’escala i tenalles; l’orella de Malco, la trompeta i la llinterna; la columna i els fuets; I una meravellosa Veracreu regal de l’emperadriu Maria d’Austria al Venerable Fra Cristóbal Moreno, el seu confessor, y que el Pare moreno regala al Convent de Franciscans fundat per Ell.   

Liturgia de la Pasió del Senyor: se celebra, en compte de la Missa, a mitjan vesprada del divendres, a les 18 hores.
El sacerdot vist ornaments de color roig, en record de la sang vessada per Jesucrist en la creu. Abans d'iniciar la celebració, el temple es presenta a mitja llum. L'Altar (i els laterals) es troben sense mantels ni adorns, mentres que a un costat d'este, ha de disposar-se un pedestal per a col·locar en ell la santa creu que serà oferida a veneració.
El començament d'esta celebració és en silenci. El sacerdot es prostra enfront de l'altar, amb el rostre en terra, recordant l'agonia de Jesús, i  els fidels s'agenollen en silenci uns instants. El sacerdot, ja dret, es dirigix a la seu on resa una oració (a manera d'oració col·lecta).
Es proclamen dos lectures, la primera del profeta Isaïes i la segona de l'apòstol sant Pau, intercalades per un salm ("Pare, en les teues mans encomane el meu esperit"). Després de la segona lectura, sense aclamació, es proclama el relat complet de la "Passió segons sant Joan", en la lectura del qual participen diverses persones, llegint-se els papers de Jesús (pel sacerdot), el cronista per una persona i el Sanedrí (les persones que apareixen en el relat).  L'homilia és una miqueta més breu d'allò més habitual a causa de l'extens de l'Evangeli.
Després tenen lloc les peticions, fetes hui de manera solemne per l'Església, el Papa, els clergues, fidels, governants, pels no catòlics, els jueus i els ateus.
Després té lloc la veneració de l'Arbre de la Cruz, en la qual es descobrix en tres etapes el crucifix per a la veneració de tots. El sacerdot junt amb dos persones que porten uns ciris, alça una creu tapada amb una tela fosca o roja i la va destapant mentres canta en cada etapa l'aclamació: "Mireu l'arbre de la creu, on va estar acanada la Salvació del Món", responent els fidels i el cor "Veniu a adorarlo", fins a arribar  quedar totalment descoberta.

A continuació el sacerdot besa la creu i després tots els fidels, els dos ciris blancs son col·locats davant de la imatge del Crist de l'Agonia. Mentres s'adora la Cruz, es cobrix l'altar amb el mantel, i es col·loquen altres dos ciris blancs sobre els seus dos candelabros. Mentrestant, se sol cantar alguna cançó.
Acabada esta part, el celebrant invita els fidels a resar el Pare Nostre com de costum. S'omet la salutació de la pau, i després de resat el Corder de Déu, es procedix a distribuir la Comunió als fidels amb les Sagrades Formes reservades en el monument el Dijous Sant,  al portar el sacerdot el copó, el acolit el acompanya portant el ciri que el dia anterior es va deixar en la lampara del Santíssim.  A l'acabar la Comunió es torna a llevar els ciris i el mantel.

Minuts més tard del Ofici de la Mort del Senyor te lloc la processó del Sant Soterrament on  participen les Autoritats i la Banda de Música i les Confraries i Hermandad que .processonen les imatges de:
Jesús Natzare del escultor moixenti Virgilio Sanchis Sanchis en 1943
Santíssim Crist del Mont Calvari, del escultor Enrique Bellido en 1941
Maria al peu de la Creu, del escultor Enrique Bellido en 1943
Cris Jacent, realitzat en Madrid l’any 1991, per tant, enguany complex 25 anys.
La Soledat, del moixenti Virgilio Sanchis en 1944

La processó fins l'any 1990 es procesonava la bella imatge de Crist Jacent de l’any 1941 de Enrique Bellido (enguany complix 75 anys), sobre un llit i d'un fons amb un enratllat i un calze, l'Agenda Parroquial de 1944 diu “después del sermón se pone la capa el Sr.Cura y se darán tres vueltas por el claustro y a la tercera el Sr.Cura  Alcalde coloca el Cristo en el nicho, después incienso y oración”.   Per confusions, la Cofradia Santo Sepulcro va fer una altra imatge de Crist Jacent amb un sepulcre masa gran. Durant alguns anys han custodiat el Sepulcre en la processó agents de la Guardia Civil).
L'orde de la processó van darrere del Estendart primer els tambors i després els Confrares.
 
Video de la processó del Sant Soterrament de 2012: https://www.youtube.com/watch?v=62WyzJNm5Dc


Divendres Sant, 25 de març
-Vols de la Matraca a la processó i Via Crucis:
- Tres Vols d’avís a processó de 9.
• Al eixir les imatges de Jesús Natzare i la Soledat.
• En l’encontre d’amargura en la Plaça Major.
• A l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de l’Ermita.
• Al entrar les imatges al Temple Parroquial.

- Tres Vols de la Matraca a l’Hora Santa de 16.

- Tres Vols de la Matraca a la celebració de la Mort del Senyor de 18.

Vols de la Matraca a processó del Sant Soterrament:
- Tres Vols d’avís a processó de 20.
• Al eixir les imatges.
• Al entrar les imatges al Temple Parroquial.


VIGILIA PASQUAL:  El Dissabte Sant (denominat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Gloria) és el nom del dissabte de la setmana del primer pleniluni de primavera (boreal). És el tercer dia del Tridu Pascual, que conclou amb les segones Vespres del Diumenge de Resurrecció culminant així per als cristians la Setmana Santa. El Dissabte Sant és un dia de dol, és un dia de Silenci i Soledat de la Mare de Déu, un dia d'oració acompanyant a Maria en la seua soledat  i esperant amb Ella el moment sublim de la Resurrecció. Hui l'Església s'absté absolutament del sacrifici de la Missa. La Sagrada Comunió pot donar-se només com a viàtic. No es concedix celebrar el Matrimoni, ni administrar altres sagraments, a excepció de la Penitència i la Unció dels Malalts.
El Dissabte Sant queda per als catòlics més com un dia d'espera, expectant per la gran celebració que tindrà lloc unes hores més tard. 
Es prepara la Vigília Pasqual la celebració més important del calendari cristià, que commemora la Resurrecció de Jesús, adornant el Presbiteri amb flors de les andes que han procesonat, tornant a posar les Creus sobre els Altars dels Retaules laterals, és lleva la tela de color morat que cobria la imatge del Crist del Perdó, és preparen les candeles i el Ciri Pasqual que s'encén en la Vigília Pasqual que és renovat precisament en esta cerimònia, substituint-se el de l'any anterior.

Una vegada ha fosquejat, té lloc la principal celebració cristiana de l'any, la més important de l’any, el ritual inclou els símbols de la llum i l'aigua: la Vetlla Pasqual.  Per a facilitar la participació  com es va demostrar l’any 2013, la celebració es a les 20 hores. 

El sacerdot esta revestit d'ornaments blanc, senyal d'alegria per la resurrecció del Senyor.   Comencen els oficis amb el temple a fosques, nomes les primeres llums de la nau.  Es beneix el foc del qual s'encén el Ciri Pasqual, un gran ciri que simbolitza a Crist Ressuscitat, és des dels primers segles un dels símbols més expressius de la Vigília. Després, es marquen uns senyals en el Ciri: una creu, les lletres "Alfa" i "Omega" i les xifres de l'any en els angles de la creu.
Llavors s'encén el ciri amb el foc nou.  El Ciri Pasqual s'encén durant  tot el temps de Pasqua, és a dir, des de la Vigilia Pasqual fins al diumenge de Pentecostés, passats cinquanta dies (huit setmanes), s'encén també en els Baptismes,  Confirmacions, Exèquies al llarg de l'any.
Tot seguit, els fidels encenen les seues veles pròpies de la flama del Ciri, a mesura que el Sacerdot amb el ciri enlaire en tres voltes canta: "Llum de Crist", els fidels responen: "Donem gràcies a Déu". Cada vegada este cant s'efectua un to més alt, mentres s'encenen les llums que queden de la nau de l'església i els focos del Presbiteri.
El Ciri pasqual es col·loca en junt amb la Pila Baptismal. El sacerdot entona l’Exultet o Pregó Pasqual, al·lusiu a la nit de Pasqua que proclama la glòria de la Resurrecció de Crist, que emboltara à tota la litúrgia d'esta nit.
Contínua amb la Litúrgia de la Paraula, en la que fidels seglars, proclamen set relats de l’Antic Testament al·lusius al pla salvífic de Déu, intercalats amb salms i oracions (resades pel Sacerdot celebrant).  Per raons pastorals, es poder reduir a les tres següents amb els seus respectius salms:

1a. Lectura: Gènesi 1,1-2,2.  Salm: (Senyor, envia el teu Esperit i renova tota la terra)
3a. lectura: Èxode 14, 15-15, 1ª-   Salm: (Cantaré al Senyor, que s'ha cobert de glòria.)
7a. lectura: Ezequiel 36, 16-28   Salm: (Senyor, tu tens paraules de vida eterna.)

Després de les lectures de l’antic testament, l'Església canta el Glòria i de nou, les Campanes tornen a sonar amb renovada alegria, amb un Vol General.  És el primer Volteig de la Pasqua que anuncia a tot Moixent la gran notícia que s'esta celebrant: Jesucrist ha ressucitat, ha vençut a la mort.  Este Volteig és el mes solemne de tot l'any i el que dóna sentit a tots els altres, perquè totes les celebracions de l'Església tenen sentit gràcies a la Resurecció de Crist.  (Les agulles de l'esfera del rellotge tornen a marcar l'hora).  La Campana Santa Maria Mare de Déu, té gravades a més de les efigies de la Mare de Déu dels Desemparts i la Milagrosa, les imatges de la Soledat i Maria al peu de la Creu, les quatres imatges de Moixent.   Seguixen el cant del Gloria el cor, acompanyat de l’òrgan, i els fidels. S'encenen les restants llums del Temple i s’encenen els ciris de l'altar prenent foc del Ciri Pascual, també el ciri de la lampanara de la Capella del Stm.Sagrament, el trassagrari, un ciri davant de la imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari, i s'encén la imatge del titular i les primeres làmpares i la Capella del Santíssim i de les Santes Relíquies.
Acabat el Glòria, el Sacerdot resa l'Oració col·lecta, i un seglar procedix a la lectura d'un fragment d'Epístola de l'Apòstol Sant Pau (Romans 6, 3-11). Després d'este lectura i previ a l’Evangeli  s'entona de manera solemne l'Al·leluia, el sacerdot celebrant, proclama l'Evangeli corresponent (la Resurrecció del Senyor: segons Sant Mateu en cicle A, segons Sant Marcos en cicle B i segons Sant Lluc en cicle C). 
Després de l'homilia, té lloc la Litúrgia Baptismal.  Es beneïx l'aigua de la pila baptismal i els fidels presents renoven les seues promeses baptismals, prenent novament la llum del ciri pasqual, i se’ls aspergix amb aigua beneïda.  
Finalment, es continua la Missa amb la litúrgica eucarística de la manera acostumada. Se sol usar la Pregària Eucarística I o Cànon Romà (més tradicional), tractant-se d'una litúrgia molt solemne.
Foto: Mari Carmen Vidal
Finalitza l'eucaristia impartint-se la benedicció final, ja que la Vigília Pascual és el fi del Tridu Pascual, celebració que va començar amb la missa del Sopar del Senyor el Dijous Sant, va continuar amb la Celebració de la Mort del Senyor el Divendres Sant i finalitza amb la Vigília Pasqual on s'impartix la benedicció solemne. L'enviament (Ifte missa est), en este dia és solemnitzat pel cant i pel doble al·leluia que s'afegix.
Acabada la celebració, mentre els fidels tornen a casa senten el Volteig General de Campanes, anunciant al mateix temps a tots que l'Església ha celebrat la Solemne Vigília Pasqual, es té previst com l’any passat fer una tamborada.

Vigilia Pasqual, 26 de març
- Tres Vols de la Matraca a la Vigilia Pasqual de 20.
- Volteig General en el cant del “Glòria”.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

DIUMENGE DE PASQUA:  També anomenada Pasqua Florida, Diumenge de Resurrecció o de Glòria, és la festa central del cristianisme, en la que es commemora, d'acord amb els evangelis canònics, la resurrecció de Jesús al tercer dia després d’haver sigut crucificat.  

La Pasqua marca el final de la Setmana Santa, en la que es commemora la crucifixió i mort de Jesús. A la Setmana Santa li seguix  li seguix  un període de cinquanta dies anomenat Temps Pasqual, que acaba amb el Diumenge de Pentecostés. El Diumenge de Pasqua és una festa mòbil, la qual cosa significa que no es fixa en relació al calendari civil, data per tant, varia entre el 22 de març i el 25 d’abril. 
L'Octava de Pasqua (popularment coneguda com «setmana de Pasqua») és la setmana que succeïx a este Diumenge de Pasqua. Esta festa determina el calendari mòbil d'altres festes: així l'Ascensió se celebra 40 dies després de Pasqua, i Pentecosta 10 dies després de l'Ascensió.

Fins a l'any 1962 procesionava una imatge xicoteta antiga d'un Xiquet Jesús vestit (robat en els anys 1998-1999) substituïda per la imatge actual del Crist Ressuscitat en 1963.  De 1986 a 2004 va existir la “Cofradia de Jesus Resucitado”.  Sent Rector En José Pellicer l'Encontre es realitzaba en la Plaça Major.


A la processó a més de Confrares assistixen el Rector, Autoritats Municipals i la Banda de Música.
Part de la Processó ix del Temple Parroquial, i l'altra de la Capella de la Residència amb la imatge de la Soledat. A l'eixir la imatge de Jesucrist Ressuscitat de l'Església per a iniciar la processó de l’Encontre amb la Mare de Déu, es realitza un Vol General de Campanes.  Amb este Volteig General, els Confrares comencen hi ha desfilar i a tocar el tambor a l'igual els que ixen de la Residència saben que la imatge del Ressucitat ja està en els carrers. Al trobar-se les dos imatges del Ressuscitat i la Soledat l’imatge fa tres genuflexions al mig del Passeig Pare Moreno que esta a sobreeixir de Confrares i mulitud de gent. Quant dos confrares de la Soledat, elegits per sorteig cada any (una persona de menor de 40 anys i l'altra major de 40 anys)  li lleven la mantellina del cap a la imatge de la Soledat, s’executa un Vol de les Tres Grans, al que s'unix una dispara de traca i es llancen caramels mentres sona el Himne nacional, i els Confrares és descobrixen el rostre llevant-se el capirot (Caputxo), i els "Armats" el casc,  en senyal de la victoria de Jesucrist sobre la mort.  L'orde de la processó es primer els tambors i després els confrares.
Després de la processó té lloc en l’Església Parroquial la Missa de Pasqua i la Clausura de la Setmana Santa  per part del Rector.

Diumenge de Resurrecció, 27 de març
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves. El tercer toc Volteig General

Vols de processó:
  - Tres Vols d’avís a processó de 11:30, amb Sant Pere Apòstol.
• Vol General a l’Eixida de l’imatge del Temple Parroquial
• Vol de les Tres Grans, en el moment de l’Encontre (12:18)
• Vol General a l’arribada de les imatges a l’Església 

- Volteig General al final de la Missa de Pasqua.


(Fotos de Pura Carceles per a l'Axiu Parroquial)