8 de marzo de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (15)

MATÍ DE SANT PERE EN MOIXENT 

¡Matí de Sant Pere
en quin goig t’espere!

¡Quanta la ilusió,
quanta l’alegría,
quan arriba el día
del nostre patró!

Mig entrellaçades
per lo vent vesades,
dels arbres les rames
s’agronxen grasioses,
notes armonioses
toquen les campanes.

Brilla mes el Soòl
i’com calfa massa,
fa que’l caragol
s’amage en sa casa.

Lluent i granat,
guarden son tresor
en capsa d’or
les mates de blat.

L’aigua està mes fresca.
l’abella a la bresca
transpórta la mel
flairat del romer,
mes blau està el cèl,
mes tendre el llorer.

Eixint del Bosquet
vola un pardalet.
Un brot du en el pico
d’un olivar,
com es tan bonico
i està content
es posa a cantar,
solta el brot i cau
en mig de Moixent
el simol de Pau.

Apresa de casa
ix la moixentina;
quant crusa la plaça
ol a balsamina,
a nart i a clavell.
Pareix, quan camina,
de flors un pomell.

Tots els qué la miren
mil coses li diuen.
Ni pósa atensió
ni es para remissa,
va corrent a missa
del seu Sant Patró.

Desgranen ufanes
son cant les campanes
la plaça rebrilla
de neta i polida.

Mil nótes ofrenen
brillants instrumens,
música sentida
que l’anima ençen
i els ulls encandila.

De casa la vila
ix l’Ajuntament.
A l’hora precisa
Comença la missa.

Roda clamorosa
Es posa a tocar;
L’orquesta armoniosa
Comença a cantar
Melodía santa
Dolça com la mél
Pareix que qui canta
Es angel del Cèl.

Insigne orador
En ansies, ardor,
I frase eloquent
Qu’es un encant,
Glorieja al Sant
Patró de Moixent.

En el seu setial
Sant Pere s’esponja.
La Mitja taronja
per un finestral
permet el entrar
un torrent de llum,
que dóra l’altar.
S’aspira el perfum
D’el incens sagrat.

El cór extasiat,
veu en la mirada
de Pere plasamada
un ansia, tresor
qu’al seu pit s’aferra
I porta en lo cór
gravà molt en dins,
vól pau, no vól guerra
entrèls moixentins.
¡Missa de Sant Pere
en quin goig t’espere!

Vullc en en este dia
de pau, alegría
i santa emosió
clamar lo que sent:

¡Vixca el Sant Patró
¡Vixca Moixent!



(Autor: Gabriel Vila Vila)