4 de marzo de 2016

POESIAS CON MIRADA RELIGIOSA MOIXENTINA (13)

YA ESTIC EN PAU EN MOIXENT

LOCUTOR: Tots els variats inçidens
qu’ara vos vaig a contar,
ocurriren fa molt temps
i a saber si es veritat.
San Pere, volent pagar
i d’una vegá saldar,
en valiós agraiment,
la simpática atençió
qu’havia tengut Moixent
nomenanlo el seu Patró,
un dia cridá a Miquel
que pasechava per el çél
i acudí un poc asarat.
SAN PERE: Vine açí so despistat
i no plantes orelletes.
Mes que apresa, vés corrent,
i de fons i de fontetes
ompli el terme de Moixent.
LOCUTOR: Miquel, lluint riques gales,
i afiansanse les áles,
que acababa de esplugar,
en valent bol planechat,
impecable i acabat,
en Moixent va aterrizar.
I agafant un llarc perpál
de ferro, en un periquet,
va foradar el bosquet
i brolla un gran manantial
d’áigua tan fresca i tan pura,
due no existix criatura
de michá coniximent
que al probarla, en gran fervor,
no proclame als cuatre vens
qué l’aigua que beu Moixent
es de totes la millor.
Després, en unes varetes,
distins puns va señalar
i al moment van rebrollar
un centenar de fontetes,
alegres i sonriens,
i que en armoniosos canyos,
aumentaren els encans
que sempre ha tengut Moixent.
Ya en el çél, el Anchelet,
se presentà satisfet
a San Pere, que abofegat
i rochenques les orelles,
estaba el pobre indignat
del gamberrisme i querelles
de la averiá Humanitat.
SAN MIQUEL:  Pere… San Pere…Peret.
LOCUTOR: Sí, sí.
San Pere sens contestar.
SAN MIQUEL: Mire que ya estic açí
I encara tinc que sopar.
LOCUTOR: Mut.
SAN MIQUEL: Ché! vinga, no se detinga
ni me fasa pedrer hores!
¿Qué está sort o mincha móres?
LOCUTOR: Al oir lo de les móres
Pere el cap alsá de pronte ,
perque se va donar conte
que no se encontraba a sóles
SAN PERE: Hola! Miquel. ¿Ya has vingut?
¿Com el viache ha segut?
SAN MIQUEL: Mire, no m’ha eixit res mal.
Un éxit fenomenal.
SAN PERE: Molt bé.
¿I els moixentins tots contents?
SAN MIQUEL: No ho crega.  Hi han elemens
que el critiquen a vosté,
perque diuen, que el seu bé,
tindrer era un manantial
de aigua medicinal.
SAN PERE: En ma vida he conegut
un desficasi més gran.
Pos si allí chóvens i ancians
tots rebenten de salut!
SAN MIQUEL: Diuen, qu’es cosa del féche.
Que malalt cau ú a diari.
SANT PERE: La culpa es del Boticari
que colabora en el Méche.
SAN MIQUEL: Ben segur que será així.
SAN PERE: Yo t’asegure que sí
I ara Miquel vine así
que per resoldrem el cás
vaig a donarte un abrás.
(San Pere abrasa a San Miquel).
I hala! Vesten a sopar
que yo tinc que treballar.
LOCUTOR: I ficant, mich distragut,
ú dels seus dits dins d’un trau
de son manto, distragut
digué «Ya estic en Moixent en pau»



(Autor: Gabriel Vila Vila)