29 de diciembre de 2015

PRÓXIMAMENT

1-Dia 1 de gener: Santa Maria Mare de Déu.  En Moixent, Volteig General la vespra i el dia de la Solemnitat, a més del Volteig General seguitn a les dotze campanades donant la benvinguda al Any del Senyor 2016.  A més coincidix amb el primer divendres de més dedicat al Cor de Jesús.  En les tres misses de Santa Maria, es farà mitja hora abans de la missa Expossició del Santíssim i Rosari per la pau.

2- Final de les Festes de Nadal: Dia 6 Epifania del Senyor, Volteig de 5 campanes; Diumenge 10 Bateig del Senyor, Volteig de 3 Campanes.

3-Dia 14 Sant Joan de Ribera. Gran festa en el Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi (Patriarca).

4- Sant Antoni Abat.  A Moixent, Volteig de 4 campanes (de manera particular les dos que té dedicades). Patró de Canals (Festa d’Interès Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana) i de Cerdà, voltejaran les campanes.

5- Sant Vicent Màrtir, dia 22.  Patró de l’Arxidiòcesi de València i Patró principal de València.  Vols especials de campanes en la Catedral de València.

6- Probablement el diumenge 24 en Montesa es celebra la festa del seu Patró Sant Sebastià, voltejos de campanes.

7-  El dia 28 de gener es compleixen 88 anys de la benedicció de la reconstrucció de la torre Campanar de Moixent.

8- El dissabte 30 vindrà a Moixent a presidir la Missa el Bisbe Auxiliar de València, Don Esteban Escudero i administrara el Sagrament de la Confirmació a uns jovens, Volteig General de Campanes.

9-El diumenge 31 en alguns pobles comença l’exercici dels “Siete Domingos de San Jose”, a Moixent des de fa temps es va pedre.

10- Este any publicarem en la web algunes poesies de temàtica religiosa de Moixent, de poetes com Gabriel Vila entre altres, la nova secció és dirà “Poesias con mirada religiosa moixentina”.

27 de diciembre de 2015

ARTICLE PUBLICAT EN EL LLIBRE DE FESTES DE S.ANTONI ABAT DE CANALS, ANY 2016, PÁGINES 112-113

LES CAMPANES
DE SANTA CLARA I DE L’ERMITA DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA SALUT

>FELIPE SANCHIS TÁRREGA
DESCRIPCIÓ

Les dues campanes del montestir de santa Clara tenen truja de ferro Manclús vella, així com motor per al volteig, cigonyal per al toc manual a corda i martell per al toc d’hores i quarts.
La més menuda no està dedicada a ningún sant, té un diàmetre de 34 cm, i un pes aproximat de 23 kg, i va ser fosa per la fonedora Salvador Manclús de València al voltant de l’any 1985. Té en l’epifrafia de l’espatlla i terç dos cordons, en la epigrafía del mig té fosa una creu, la marca de fàbrica “SALVADOR MANCLUS C.INDRUSTRIA 27 VALENCIA”,  una marededéu amb xiquet i tres cordons.  El bronze presenta una inscripció amb pintura en lletres majúscules on es llig “FRANCISCA 14-12-1989 SOY JOSEFA MARIA”

La segona campana està dedicada a santa Clara titular del monestir. Té un diàmetre de 40 cm, i un pes aproximat de 37 kg, i va ser fosa per Manuel Roses Vidal de València, l’any 1942, tal com indica la campana.  Té en l’epigraf terç dos cordons, seguits d’altres dos; i en la epigrafía del mig, una creu, la inscripció “CLARA / CONVENTO DE / SANTA CLARA/ CANALS 1942” i quatre cordons.  La campana té trencat un tros de vora.

La Campana de l’ermita del santíssim Crist de la Salut té truja de fusta i cigonyal per al toc manual.  Té un diàmetre de 46 cm, y un pes aproximat de 56 kg.  És del fonedor Juan Bautista Roses Soler d’Atzeneta d’Albaida, fosa l'any 1944, tal com indica el bronze.   En el epígraf terç té tres cordons, en la epigrafia del mig hi ha un escut, una creu, i un gravat que pareix ser de sant Josep.  Més avall a l’epígraf del mig peu, té dos cordons amb la inscricpió “AÑO 1944” i dos cordons més.  I en el epígraf del peu tres cordons.

Felipe Sanchis Tárrega, President de l’Associació Campaners de Moixent


Campaners de Moixent en Internet: http://campanersmoixent.blogspot.com.es

20 de diciembre de 2015

AGENDA 2016: SANTA MARIA MARE DE DÉU I EPIFANIA DEL SENYOR

SANTA MARIA MARE DE DÉU: Comencem l'any civil posant-ho davall la protecció de Maria, la Mare del Salvador.  Iniciem un nou any, demanant per la pau del món en esta Jornada Mundial d'Oració per la Pau. Inici de l'any civil però sobretot, celebració del començament de la nostra salvació.  És una ocasió per a fomentar en família la fe en Jesucrist, com a verdader Déu i home, que ens va arribar per mitjà de María Mare de Déu, Mare per això de Déu, el títol gloriós que a València precedix a totes les advocacions marianes: “La Mare de Déu”

L’antiguetat de la celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims subterranis que están cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions.  Més avant, el ritu romà celebrava el 1er dia de gener l’octava de Nadal, commeroant la Cirumcisió del Xiquet Jesús.  Després de desaparèixer l’antiga festa mariana en 1931 el Papa Pió XI, en ocasió del XV centenari del Concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l’11 d’octubre, en record d’aquest Conceli, en el qual es va proclamar solemnement a Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en l’última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II- es va trasladar la festa a l’1 de gener, amb la máxima categoría litúrgica, de solemnitat i amb el títol de Santa Maria Mare de Déu.

El poble Cristià de Moixent és profundament Marià. La vespra es celebren dos misses: a les 18 hores, orientada la celebració amb xiquets; a les 19:30 hores, i el dia de la Solemnitat, primer dia de l’any, a les 12 hores. En les tres mises és dona a besar el xiquet per començar l’any amb la benedicció del Jesuset En l’agenda de 1951 consta: “se da a besar el niño se leen los nombres de los bautizados año anterior”. Al ser la Jornada Mundial d'Oració per la Pau, es canta la Plegaria a Sant Pere Apòstol que nomena la pau.

A la mitja nit alguns jóvens moixentins i moixentines acudixen a la Plaça de l'Església, per a despedir l'any que acaba i acollir l'any que comença. Tots pendents del rellotge i del so de les Campanes, el Repic solemne de les 12 campanades de Sant Pere Apòstol emet un emotiu so carregat de sentiment, i en mig d'abraços i desitjos per a l'any que comença.  Desde després de l’electrificació de les campanes (1975) es dona la benvinguda al nou any del Senyor, amb un Volteig de Campanes, una manera de que algun signe religiós estiga present en esta festa, per a recordar que només Déu és el Senyor del temps i de la historia.  Amb un Volteig General de Campanes, començara l’any 2015.  (Com a curiositat, l’any 2007, amb la el andamit cubrint la Torre Campanar i no poden voltejar les campanes, es va posar les dotze campanades de la campana del Micalet de València, i un Volteig de Campanes dels anys 1950 per la Megafonia Pública)

En les tres misses de la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu, i al coincidir el primer dia de l’any en primer divendres dedicat al Cor de Jesús, en el primer toc d’avís a missa es fara Exposició Major del Santíssim, amb Rosari per la Pau i lletanies del Cor de Jesús. En el moment de l’Exposició es fara el toc d’Exposició del Santíssim.

Foto: Carmen Vidal
El Campanar de Moixent té una campana dedicada a la Mare de Déu amb el títol "Santa Maria Mare de Déu", este dia necessàriament té gran protagonisme, en atenció al seu títol perquè és una Solemnitat Mariana dins de les festes Nadalenques i que celebra la "Maternitat" de la Mare de Déu.  El bronze té gravades les imatges de la devoció Mariana Moixentina com són: Mare de Déu dels Desamparats, la Milagrosa, la Soledat i la Pietat, i també té l’anagrama de la Maria.
al ser l’ultima campana en parar en els voltejos amb altres campanes

Vespra de Santa Maria Mare de Déu, 31 de desembre
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig General.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 18. Vol amb Santa Maria Mare de Déu. El
  tercer, Volteig General.
- Toc d’Exposició del Santíssim amb Sant Antoni i Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 19:30.  I Volteig amb Santa Maria Mare de Déu.
- Toc d’Exposició del Santíssim amb Sant Antoni i Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració. 

Santa Maria Mare de Déu, 1 de gener     (1er divendres de mes)
- 24 hores.  Volteig General.

- Tres Vols d’avís a missa de 12, de Santa Maria Mare de Déu, el tercer toc,Volteig General.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració. 

EPIFANIA DEL SENYOR: Epifania és una paraula que significa en grec “Manifestació”.  Amb aquest sentit, l’Epifania en el cristianisme es vincula actualment amb la festa de l’Adoració a Jesús dels Reigs Mags d’Orient que amb la seua presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies.
L’Església Catòlica celebra la festivitat dels Reixos el 6 de gener.
Els Reis d’Orient, segons el Nou Testament, son uns mags (o savis) que van portar regals (or, encens i mirrra) a Jesús, guiats per un estel.  En la iconografía religiosa i popular van pendre les formes actuals i la tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun, considerant-los tres per se triple eldo presentat.  Beda al segle VIII en la “Expositio in Evangelium S.Matthaei”, deia que un era asiàtic, l’altre africà, i l’altre europeu.
Els tres reis eren: Melcior duia or com a ofrena, un ancià amb cabells i barba blanca perquè ve d’un país on la gent enia la pell d’aquest color, la túnica violeta i un parell de sabates blaves i blanques.
Gaspar, duia encens com a ofrena, de pell clara i amb els cabells castanys, perque ve d’un país on la gent és així, va vestit amb l’estil gòtic amb capa amb color vermell i sabates violeta.
Baltasar duia mirra com a ofrena, de pell negra i vestit segons l’estil dels àrabs, perquè ve d’un país on la gent és així, amb un abric vermell i blanc.
Una tradició situa les seues restes a la Catedral de Colònia (Alemaya).
Foto: Arxiu Parroquial.  5-1-1993

A Espanya, la tradició es el dia abans es reparteixen regals als xiquets amb cavalcades, uns dies abans els xiquets fan una carta demenant els regals que volen, i entreguen la carta a un patge dels reis. El dia 6 es consumeix el roscó de reis.
A Moixent, es fa una cavalcada dels Reis camí cap a Betlem per a adorar el Xiquet Jesús. Els encarregats de portar-la a cap són els quintos, festers i festeres: el grup que prepara les Festes Patronals de l'any en curs. Al arribar tota la comititva de quintos, festers i festeres, xiquets menuts amb els seus pares i els reis mags, al Temple Parroquial adoren al Xiquet Jesús i després regalen els regals als xiquets.

Al finalitzar les misses de l’Epifania, per ultima vegada també es dona a bessar el xiquet Jesús del Naixement que hi ha al peu del altar, com el dia de Nadal, i Santa Maria Mare de Déu per a demanar un bon any, imitant el gest dels pastors, els angels i els mags que van acudir a Betlem a adorar a Jesús. És el final Líturgic de la Missa que té lloc mentres voltejen le campanes.

Vespra del Epifania del Senyor, 5 de gener
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres tocs d’avís a missa de 18.  Repic festiu i Vol de Sant Jaume i Nieves.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

- Al pujar els Reigs Mags per el carrer “Màrtirs” Volteig de Sant Antoni fins a Santes Relíquies.

Epifania del Senyor, 6 de gener
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i de Nieves.  El tercer toc, Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

Campaners de Moixent, els desitjem un Feliç Any 2016 !

12 de diciembre de 2015

AGENDA 2015: NAIXEMENT DE JESÚS, S.ESTEVE (ANIVERSARI TRASLLAT S.RELÍQUIES CONVENT-ESGLÉSIA) I SAGRADA FAMILIA

NAIXEMENT DE JESÚS: És un fet històric real i verificable, i un fet que alguns han vist i tocat en persona. El Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l’any 345 quant per inlfuència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacienzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat; posteriorment Sant Francesc d’Assís va iniciar la representació del Betlem, tot i que desde el segle III es celebrava la festa.  Les festes de Nadal junt amb les festes de Pasqua, constituïxen les grans celebracions de l'any cristià.  Les festes del Naixement del Senyor tenen major ressonància en els costums i en la vida de les famílies, pobles i inclús ciutats.  No sols les Esglésies sinó els mateixos carrers s'engalanen amb motius lluminosos, arbres de nadal, representacions del  Naixement, i sobretot la cavalcada dels Reis Mags.  Tot el mon pareix vibrar entor d’estos misteris centrals de la Fe Cristiana.  

Lamentablement molts han convertit esta festa litúrgica en un esdeveniment festiu que no té res a veure amb Jesús.  Fem molts regals, però per què i per a qui? El consumisme del nostre temps pareix voler soterrar amb les coses materials, les coses espirituals i religioses, el verdader orige del nadal.  Si perdem el contacte amb esta història, no podem entendre per què la línea del temps s'ha dividit en dos (abans de Crist/després de Crist).   Correm el risc de celebrar un aniversari sense saber res de qui recordem el naixement, festejant sense el festejat.  D'ací la imortancia del Betlem que ens recorda la i subratlla la centrarlitat del misteri de l'Encarnació.   
Esta noche santa, en la que contemplamos al Niño Jesús apenas nacido y acostado en un pesebre, nos invita a reflexionar. ¿Cómo acogemos la ternura de Dios? ¿Me dejo alcanzar por él, me dejo abrazar por él, o le impido que se acerque? «Pero si yo busco al Señor» –podríamos responder–. Sin embargo, lo más importante no es buscarlo, sino dejar que sea él quien me encuentre y me acaricie con cariño. Ésta es la pregunta que el Niño nos hace con su sola presencia: ¿permito a Dios que me quiera mucho?.  Y más aún: ¿tenemos el coraje de acoger con ternura las situaciones difíciles y los problemas de quien está a nuestro lado, o bien preferimos soluciones impersonales, quizás eficaces pero sin el calor del Evangelio? ¡Cuánta necesidad de ternura tiene el mundo de hoy! La paciencia de Dios, la ternura de Dios.  La respuesta del cristiano no puede ser más que aquella que Dios da a nuestra pequeñez. La vida tiene que ser vivida con bondad, con mansedumbre. Cuando nos damos cuenta de que Dios está enamorado de nuestra pequeñez, que él mismo se hace pequeño para propiciar el encuentro con nosotros, no podemos no abrirle nuestro corazón y suplicarle: «Señor, ayúdame a ser como tú, dame la gracia de la ternura en las circunstancias más duras de la vida, concédeme la gracia de la cercanía en las necesidades de los demás, de la mansedumbre en cualquier conflicto». Queridos hermanos y hermanas, en esta noche santa contemplemos el pesebre: allí «el pueblo que caminaba en tinieblas vio una luz grande». La vio la gente sencilla, dispuesta a acoger el don de Dios. En cambio, no la vieron los arrogantes, los soberbios, los que establecen las leyes según sus propios criterios personales, los que adoptan actitudes de cerrazón. Miremos al misterio y recemos, pidiendo a la Virgen Madre: «María, muéstranos a Jesús»” (Homilia del Papa Francesc, dia 24 de desembre de 2014) .

En els Llibres de Racionals de l’Arxiu Parroquial de Moixent en l’any 1860 es va fer una festa al Niño Jesús per els xiquets, en l’any 1868 es fa la festa “con tercia, misa y sermon por unos devootos por el Nombre de Jesús”.   De 1868 a 1896 en gener es feia una festa al “Dulcisimo Nombre de Jesus”; en 1890, 1898, en els Llibres de Comptes consta que es realitzaben vigilies i vespres de la Nativitat; en 1907 Maitines; en 1914 festa amb sermó al Xiquet Jesús; i per els anys 1941 al 1944 en els Llibres Distribuidors i Agendes consta d’una “Novena al Niño”;

Des del primer diumenge d’advent ja està col·locada la Cova als peus de l’Altar Major en el Presbiteri, i en està gran Solemnitat és col·loquen les figures de la Sagrada Familia, amb el bou i la mula.  En la Capella del Santíssim davant del altar es col·loca el Xiquet Jesús gran, en l'encaixonada de la Sagristia un Jesuset xicotet, i s’illumina el Betlem que està en el Retaule de Sant Antoni de Pàdua.  Les cantores de la missa de 10:30 monten en la Residencia un betlem.

Desde l’any 2008, la primera missa de Nochebuena es celebra a les 18, dirigida als xiquets, els quals acudixen amb vestits de pastors, moixentins i moixentines que depositen unes ofrenes junt amb el Naixement que està en el Presbiteri davant de l'Altar Major, i canten unes nadales o bé oferir versos relatius al Naixement.  Es una de les misses en que el Temple Parroquial més s’ompli de tot l’any; i per la nit la missa del gall a les 24 hores, amb cants del Cor Parroquial.
El dia 25 de desembre la missa és a les 12 del migdia, concorreguda per les famílies i persones majors.  Celebració assossegada i lluminosa.  Al finalitzar les tres misses de Nadal s’adora al Xiquet Jesús.

Estos dies de Nadal, per la megafonia pública posen unes nadales, i alguns balcons de les cases estan amb colgadures del Jesuset.  Una de les Nadales més tradicionals, i que continuament es canten en la nostra Església Parroquial, “Campana sobre Campana” fa menció d’eixa menció festiva tan apropiada per als nostres dies de les nostres campanes.  Les Campanes col·laboren al servici de la Litúrgia en estos dies a posar en sintonía els misteris que celebra l’Església amb les festes que invadixen els carrers.   Amb els seus sons col·laboren a la gloria de Déu que canta l’Església i vol oferir a tots sons d’alegria i de pau.  

Vespra del Naixement de Jesús, 24 de desembre
13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig General.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 18, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Volteig General
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 24, i Volteig de Sant Jaume i Nieves. 
- Volteig General al final de la celebració.

Naixement de Jesús, 25 de desembre
- Tres Vols d’avís a missa de 12 amb Sant Pere Apòstol. El tercer, Volteig General. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.


SANT ESTEVE.  ANIVERSARI TRASLLAT SANTES RELÍQUIES DEL CONVENT A LA ESGLÉSIA PARROQUIAL:  El segon dia de Nadal, festa del Martiri de Sant Esteve, en Moixent se celebra l'Aniversari del trasllat de les Santes Relíquies que va ocorrer l’any 1835, des de la Capella del deruit Convent de Franciscans fins a la Capella que rep d'ella el seu nom en el Temple Parroquial. 
Les Santes Relíquies van rebre culte en el Convent de Sant Antoni de Pàdua, fins que a causa de la llei de desamortització queda suprimit el Convent.  Després d'una sol·licitud de l'Ajuntament de Moixent per a traslladar les Santes Relíquies al anterior Església, es va obtindre el permís per part de l'Arquebisbat, i es realitza el trasllat “Con una lucidísima procesión y acompañamiento del pueblo, siendo colocadas en el altar Mayor de la Capilla de la Asunción, perteneciente al Muy Ilustre Sr.Marqués de la Romana".  Segons l’Acta que es conserva en l'Arxiu (junt amb altres Documents de les Santes Relíquies), firmanda davant de l'Escriba de Sa Majestat, pel Sacerdot i components de l'Ajuntament, entre altres acords, es van comprometre a celebrar tres festes a l'any en honor de les S.Relíquies. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes a la nostra Parròquia en 1835.  

En la missa es ressen les Lletanies dels Sants del Reliquiari, i es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. 
Enguany este dia Campaners de Moixent obrirem el Museu Pare Moreno de 17:30 a 18:30 hores.

Sant Esteve (Aniversari trasllat S.Reliquies del Convent-Església, 180 anys), 26 de desembre
- Tres Vols d’avís a missa de 20, amb Santes Relíquies. 


SAGRADA FAMILIA: Es celebra el primer diumenge següent a la Solemnitat del Naixement de Jesús.  La festa va ser instituiïda pel Papa Lleó XIII. Hem d'aprofitar la festa de la Sagrada Família per a celebrar la festa de la família cristiana.  Es la Jornada per la Familia i per la Vida, l'exemple dels pares, influïx en la conducta dels fills.  Que la Sagrada Família: Jesús Maria i Josep, siguen objecte d'admiració i exemple per a totes les famílies cristianes i que cada llar siga un reflex vivent d'aquella caseta de Natzaret.

En Moixent en el carrer Sant Josep ha una ceràmica on es representa la Sagrada Familia.  En la partida de Baillo hi habia un Oratori dedicat a l'Encarnació de 1772 i 1784, en la Visita de 1819 es denominaba "Oratori de Jesús y Maria", fins a l'any 1925 consta eixe oratori, inclús s'aprecia en la paret de la derrïda casa una decoració.  En la Visita Pastoral d'este últim any es fa referencia a un "Oratorio de la Sagrada Familia en la heredad llamada del Gallo"  erigida el 19 de setembre de 1810.
En la partida de la Serra, al començament del Barranc de la Hoz, es troba una de les fonts més antigues de Moixent: la font dels Arenetes, datada en 1776.  Prop d'esta font hi havia una Ermita dedicada a la Puríssima Concepció.  La font en la seua part superior té forma de campana, i s'observa la inscripció de la data; en la part mitjana apareixen gravats els monogrames de la Sagrada Família: Jesus, Maria, i Jose.

Sagrada Familia, 27 de desembre
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Volteig de Sant Antoni a Santes Relíquies. 

- Volteig al final de la celebració de 12, de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.