31 de agosto de 2015

PUBLICACIÓ EN EL PERIÒDIC “LAS PROVINCIAS” EL DIA 27 D’AGOST DE 2015

Los visitantes han podido conocer la historia del campanario de Moixent. ::LP














Más de 200 personas visitan el campanario de Moixent en sus fiestas

Este servicio ofrecido por los campaneros desde 2008 en sus días grandes cuenta con una buena acogida por parte de vecinos y visitantes
::REDACCIÓN

La asociación de campaneros de Moixent ha organizado como cada año desde 2008 una serie de visitas a la sala de campanas durante sus fiestas patronales, un servicio que ya está consolidado y que tiene una muy buena aceptación entre los mogentinos .
En esta ocasión han sido más de 200 personas las que han accedido a esta emblemática sala para conocer cada una de las campanas, sus toques y la matraca así como el trabajo realizado por los campaneros.
Aunque la mayoría de los visitantes son naturales de Moixent, también se ha contado con la presencia de vecinos de localidades como Montesa, Algemesí, Burjassot, Valencia e incluso de otros puntos de España como Navarra.
Además, durante su visita, el alcalde del municipio, Teófilo Fito, felicitó a los campaneros por su labor durante tantos años y firmó el libro de honor del colectivo.
A lo largo del recorrido se explicaba en primer lugar en la base del campanario la imagen de Santa Bárbara, patrona de los campaneros. Seguidamente, y tras subir 82 escalones, se accedía a la sala donde se mostraba cada una de las ocho campanas, sus toques y su explicación. Además, se mostraba la primera esfera del reloj con números romanos, tres badajos anteriores de las campanas, yugos de madera y dos matracas, una similar a la tradicional de Moixent y otra procedente de la Casa Rabosa.
Cabe señalar que el próximo año está previsto que este municipio acoja el XXII encuentro de campaneros, una cita que desde la asociación han acogido con «mucha ilusión» y para la cual ya han empezado a trabajar.
Uno de las primeras medidas ha sido la instalación de una cámara y una televisión en el campanario para seguir los actos litúrgicos desde la misma sala de campanas para así evitar bajar y subir tantas veces.

30 de agosto de 2015

PUBLICACIÓ EN EL PERIÒDIC “LEVANTE, EL MERCANTIL VALENCIANO”, EL DIA 27 D’AGOST DE 2015

El campanario de Moixent recibe 206 visitantes a lo largo de este año
LEVANTE-EMV MOIXENT

La sala de campanas del campanario de Moixent ha recibido este año 206 visitantes en las visitas guiadas organizadas por los Campaners de Moixent. Es el tercer año con más visitas, desde comenzaron en 2008. Entre las visitas, que también se han desarrollado durante la semana de fiestas patronales de Moixent, destaca la del alcalde de la localidad, Teófilo Fito, que quedó «impresionado por el conjunto armonioso y rico» de campanas y felicitó a los campaneros por su labor, según han explicado desde el colectivo. El alcalde firmó en el libro de honor. Además, las visitas han llegado de Navarra y de municipios valencianos como Montesa, Algemesí, Burjassot y Valencia. Las visitas se realizaban en grupos de 10 personas que subían los 82 escalones hasta la Sala de Campanas, donde podían observar las ocho campanas y la matraca. Los Campaners de Moixent organizan en 2016 el XXII Encuentro de Campaners, en cuyos preparativos ya están inmersos.

29 de agosto de 2015

NOTICIA EN EL PERIÒDIC “L’INFORMADOR” , HUI DISSABTE 29 D’AGOST DE 2015

Centenars de visitants al campanar de Moixent
Les visites guiades en setmana de festes han recollit turistes de fins i tot Navarra
REDACCIÓ
Com cada any, i aprofitant els dies de festes, s’han realitzat les tradicionals visites al campanar de Moixent organitzades per l’Associació de Campaners d’aquesta localitat. Enguany han sigut 206 els que han accedit a la Sala de les campanes, sent el tercer any més visitat, arribant des de nombrosos punts de la geografia valenciana com a Montesa, Algemesí, Burjassot, i de València capital, i fins i tot turistes de Navarra.

L’alcalde Teófilo Fito Martí es va mostrar “gratament impressionat pel conjunt tan harmoniós i ric de campanes així com per la llavor dels Campaners de Moixent” als que felicitava “efusivament” firmant, a més, en el Llibre d’Honor.

26 de agosto de 2015

206 PERSONES VISITEN EL CAMPANAR EN LA SETMANA DE FESTES PATRONALS


Com cada any són moixentins i moixentines sobretot, els que mostren gran interés per realitzar la Visita fins a la Sala de les Campanes, però no són els únics perquè, enguany hem tingut visitants de Navarra, i de pobles de la Comunitat Valenciana com a Montesa, Algemesí, Burjassot, i de València capital, notícia que ens assabentarem perquè va eixir en la conversació espontanea, però comptant que molts visitants no els coneixem procedixen de moltes altres parts. 

Entre les visites destacar la presència del Sr.Alcalde de Moixent Teófilo Fito Marti que queda gratament impressionat pel conjunt tan harmoniós i ric de campanes així com per la llavor dels Campaners de Moixent als que ens felicita efusivament, firmant a més en el Llibre d'Honor.

També enguany s'ha desenvolupat les Visites de dilluns a divendres de la Setmana de Festes Patronals de 17:30 a 18:30 encara que l'hora de finalitzar sobretot el divendres a sigut més tardana donat l'interés mostrat per les explicacions sobre les campanes, tocs i les seues funcions.
En grups de 10 persones i inclús de 20 han pujat els 82 escalons fins a arribar a la Sala de les Campanes on s'alegraven d'estar en uns dels llocs més emblemàtics i volguts del municipi.
Hem constatat la presència de visitants de cada any que no volen faltar a la seua cita amb el campanar i que volen continuar repetint per a conéixer les campanes i la matraca, visitants acompanyats dels seus fills i als que ells mateixos van iniciant en les explicacions sobre les  campanes i tocs, cosa que ens plena de satisfacció: els mateixos pares resulten transmissors per als seus fills del que nosaltres oferim a tots. 

També com altres vegades en els dies següents es van presentar grups de xiquets i jóvens amb desitjos d'accedir a la Sala de les campanes, i vam haver d'explicar que és necessari atindre's al que programa i que en les pròximes edicions podran complir els seus desitjos.

Enguany han sigut 206 els que han accedit a la Sala de les campanes (tercer any més visitat des que començarem l'any 2008) numero admirable tenint en compte els molts actes de festa que omplin cada un d'estos dies i que obliga a cada u a triar entre les seues preferències perquè resulta complicat acudir a tots els actes.

Tots mencionaven el bon estar en la Sala de les campanes, i amb eixa bona temperatura, es va fer l'explicació de les huit campanes i la matraca, prèviament en la base del campanar es van explicar la imatge de Santa Bárbera Patrona dels campaners, una peça de ceràmica de l'anterior la bola que corona el campanar, la primera esfera del rellotge amb números romans, tres batalls anteriors de les campanes, i trujes de fusta, i dos matraques una semblant a la tradicional de Moixent i una altra procedent de la Casa Rabosa.

Després de l’explicació la majoria de xiquets s'inclinaven a tocar a corda la campana Sant Jaume la més xicoteta de la sala de les campanes, i amb un so agut, brillant i en certa manera infantil.  Els majors sol·licitaven amb insistència veure moure's la impressionant campana de Sant Pere Apòstol, la més gran del campanar i de Moixent, que en el seu balanceig pareix que invadirà la Sala de les Campanes esclafant als visitants.  No van faltar com cada any les llagrimes plenes d'emoció i els plors dels que no podien contindre al contemplar el va balancejar de la campana i sentir el so que invadix els oïts i el cor.  Al finalitzar de veure com es movia la campana, tots aplaudien el campaner, i deien que és “un art el tocar les campanes i mes en directe a uns metres d'ella i també impressiona com fa els moviments el campaner per a evitar que li colpege la campana

Durant la Visita també en la base del campanar hi havia a disposició dels visitants diversos fullets publicats  per l'Associació i que els visitants podien emportar-se a casa. També es proporciona la direcció de la web de Campaners de Moixent que ja compta amb més  48.000 visites.

23 de agosto de 2015

PRÒXIMAMENT

1- La primera setmana de setembre son les festes en Rotglà i Corberà, i en Llanera de Ranes: Vols de Campanes.

2- Del primer diumenge de setembre fins la setmana següent festes en l’Alcudia de Crespins en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari i la Divina Aurora, Vols de Campanes.

3- El dia 5 de setembre en Moixent es fara memoria dels 51 anys de la Consagració del Altar Major.  

4- El dia 6 de setembre (Vespra del “Dies Natalis” del Pare Moreno)  el Museu Pare Moreno estará obert de 17:30 a 19 hores.  Este dia en Ontinyent és la “Pujà” del Santíssim Crist de l’Agonia de l’Església de Sant Carles Borromeo a l’Ermita de Santa Anna, Vols de Campanes.

5- El dia 7 de setembre es recorda a Moixent el 412 aniversari de la Mort del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino. (Les sis pintures del presbiteri sobre  moments de la Vida del P.Moreno complixen 50 anys) Volteig de 3 campanes, de manera especial la campana Santes Relíquies. 

6- El dia 8, es la Nativitat de la Mare de Déu. Vols de Campanes on es Titular: la Font de la Figuera, Llosa de Ranes.   També en Caudet festes en honor a la Verge de Gracia i en Algemesi en honor a la Verge de la Salud.

7- El 9 es en Moixent, el 26 Aniversari de la Consagració de l’Església Parroquial.  Volteig General de Campanes.

8- El dia 15 de setembre es la Mare de Déu dels Dolors, en Canals patrona de Canals.  A més els dos ultims cap de setmana son dedicats al Crist de la Salut.  Vols de Campanes.

9- El dijous 18 de setembre festa de Sant Mateu patró d'Atzeneta d'Albaida, al dia següent festa de la Verge del Rosari, i  dissabte 20 de setembre festes en honor al Santíssím Crist de la Fe i Mont Calvari en Atzeneta de Albaida, Voltejos de Campanes.

10- El 21 de setembre es l’Aniversari del Martiri del jove cristia moixenti Servent de Déu Rafael Vicente Cirugeda Tortosa, Volteig d’una campana.  

11- El dia 23 es el 126 aniversari de la Benedicció de les Obres de l’Església Parroquial de Moixent.

12- El 24 de setembre en Moixent es recorda el 26 Aniversari de la Coronació de les Santes Relíquies.  Volteig de Santes Relíquies.

13- El diumenge de l’ultima setmana comencen les Festes en Aiacor, per el mati en la baixà del Santíssim Crist del Calvari, Vols de Campanes en l’ermita i en l’església.  

12 de agosto de 2015

AGENDA 2015: SETMANA DE FESTES PATRONALS I MÀRTIR PADRE GASSÓ

Ofrena a les Santes Relíquies:  El dimarts dia 18 d’agost de la setmana de Festes, les Autoritats, i Comissió de Festes amb les seus Reines i Dames d’Honor i altres fidels, després de la proclamació de la Regina de València, acudixen al Temple Parroquial per a realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua intercesió.   
Des de 1952 era en la mateixa Capella de les Santes Relíquies de l’Església Parroquial, davant del Reliquiari estaven els dos Bustos de Santa Úrsula i Santa Còrdula i les reliquies posterios (com estan en les colgadures), i al fer els dotze quadres del Presbiteri es va fer una hornacina per als Bustos-Reliquiari de les màrtirs  Úrsula i Cordula en la Capella de les Santes Relíquies enfront del sepulcre del Pare Moreno. 
Des de este canví, l'ofrena de flors es en el Presbiteri on estan colocades les primeres reliquies que arribaren a Moixent.
L'orde de l'Ofrena es: xiquets i xiquetes, festeres moixentines, valencianes, festeres d'honor, mares de les reines,  festeres majors, Coorporació Municipal, dames d'honor i les reines (la de moixent a la dreta i la de València a l'esquerra).
Es farà un Volteig de 3 campanes (de devoció popular), la campana que fa de “gran” es Santes Relíquies, dedicada a totes les Relíquies de l'Església Parroquial i té impreses en el bronze els Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula, i també del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino.

Beat Nicolas Factor. Ofrena de Flors a les Santes Relíquies, 18 d’agost
- Al pujar la Comissió per el carrer “Màrtirs”,  Vol de Sant Antoni hasta S.Relíquies.
- Volteig al final de l’Ofrena, de Sant Antoni hasta Santes Relíquies. 


FUNERAL PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 21, es recorda a tots els Moixentins Difunts.  A la Missa a què assistixen les Autoritats, Reines (que estos tres dies d'actes litúrgics des de els anys 70-80 estan en el Presbiteri, vestides amb teja i mantenilla negra), Comissió de Festes, i multitud de fidels.
Les Lectures que es proclamen són: la Primera Lectua del segon Llibre de Macabeus 12, 43-46, i el Salm "El Señor es mi luz y mi Salvacón", per la Reina de Moixent; i la segona Lectura de la Carta de Sant Pau als Tesalonicenses 4, 12-17, proclamada per la Reina de Valencia, l'Evangeli de Sant Joan 11, 17-27..  Les monicions a les lectures una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels una dama de la Reina de València.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta. 
Després de la celebració es fa una ofrena sencilla de flor davant del Bust del Pare Moreno en el passeig que porta el seu nom.

Funeral per els Moixentins Difunts.  Vespra Stm.Crist del Mont Calvari, 21  d’agost
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies, S.Isidre i Santa Maria  Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Mig Vol al final de la celebració.

-  20 hores.  Toc d’Ave Maria, i Volteig General

Estampa de 1954
amb la Plegaria

SANTÍSSIM CRIST DEL MONT CALVARI: Està dedicat el dissabte de les Festes Patronals (dia 22 d'agost). 
Es una festa apart del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la creu porta a la vida, es una creu gloriosa perque ara mirem els resultats victoriosos.

L’anterior Església de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i altres documents, les adovaciones de Stm.Crist i  Santa Anna i desde les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont Calvari.

En els Llibres de Racional apareix que el 15 de setembre de 1872 es feia una festa al Stm.Crist del Calvari   (en la parròquia) costeada de limosnas del pueblo a cargo de D.Francisco Carreres coadjutor con tercia, misa, sermón y por la tarde víspera y procesión“ així es fa en els anys successius; a més d'esta advocació hi havia altra festa al Santíssim Crist de la Bona Mort costejada per D.Agustin Tudela de Carcaixent i anys després costejada  pels patrons del seu altar; així com  al Crist de Zalameda; anys més tart apareix l'advocació del Crist del Perdó.

Possiblement en els anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels Bisbes d’Oviedo, Sogorb,  Granada i Cartagena. 

Entrada del Crist al Calvari
Foto Mª Jose Calatayud
Durant la Guerra Civil la imatge va ser cremada junt amb altres.  Acabada la guerra civil, l’any 1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va fer donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Mont Calvari d'Enrique Bellido (per tant any 2015 es complixen el 75 aniversari).  Es segur, segons testimonis del Aleluya nº650 (Arxiu Parroquial Moixent)   que  la imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari puja en el Diumenge de Rams (29 de març de 1953) a l'Ermita per a quedar-se.  La imatge estaba en el Altar que tenia dedicat (actual Sant Antoni de Padua).  Hi ha testimonis escrits en la programació de festes Patronals que es celebrava la processó pel poble i pujá a l'ermita, pero tenint en compte lo dit anteriorment de l'any 1953, la imatge no es quedava al final de la processó en l'ermita.  Seria pel estat necessitat de reparacions de l'Ermita? 
Probablement la processó continuaria fins la parroquia igual que la pujà o privadament?. 
A partir de 1953, ja es queda en l'Ermita, i en el seu lloc el ocupa la nova imatge del Crist del Perdó fins l'any 1955 en que es benêix la nova imatge de Sant Antoni de Padua, i el Crist del Perdó es trasllada a l'entrada de l'església.  És curiós que durant la Setmana Santa i en les Festes Patronals, la imatge del Crist està davant d'este Retaule. 
En l’Agenda Parroquial de 1949 consta de que a més de la Missa i processó “se canto tertia y completas”.

La imatge (amb les andes de 1943 i amb els farols propis de l’any 2013) es troba en l'Església Parroquial, per a la veneració dels fidels desde el dia 9 d’agost, davant té col·locat un ciri roig, durant els dies que el Patró està en l’Església Parroquial, es resa la seua Plegaria i els Goigs.

El dissabte per a les misses de la seua festa  es de 2013 es col·loca en el Presbiteri.  Leds lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació de la Santa Creu. 
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats,  Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música.  Les Reines assistiran amb els seus respectius trages de Moixentina i Valenciana incloent la mantellina de color blanc o negre la de Moixent i blanc, torrat o negre la de València.  La missa es solemnizada per el Cor Parroquial. Com en la Missa dels Sants de la Pedra, la 1a Lectura i Salm sera proclamat per la Reina de Valencia, i la 2a Lectura per la Reina de Moixent, al igual que les monicions a les lectures sempre la mateixa dama de la reina de Moixent, i l'oració dels fidels la mateixa dama de la reina de València.

Per la  vesprada del dissabte de nou es convoquen els fidels, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i la Banda de Música, per a acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari a l'Ermita: és la “Pujà”, processó molt concorreguda i atentament seguida per tots els Moixentins i visitants que en estos dies omplin el nostre poble.   
L'orde de la processó es: festeres, quintos, festeres/rs d'honor, pares de les reines (esquerre la de València, i a la dreta la de Moixent), Festeres/rs majors, dames de la reina de València a l'esquerra i la de Moixent a la dreta i les Reines davant de la imatge a l'esquerra la de Moixent i a la dreta la de València mirant a l'imatge.  El Sacerdot darrere de l'imatge i unt a les Autoritats, a la dreta de l'Alcalde anira el President/a de la Comissió, i la Banda de Música.

L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta l'Himne Nacional i es canten els seus “Goigs” i la Plegaria al Crist de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes parroquials les que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del Via Crucis, límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de l'Ermita del Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.

Santissim Crist del Mont Calvari, 22 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu amb Santes Relíquies i Sant Isidre.  I  Volteig de de Sant Jaume i Nieves.  El tercer toc Volteig General.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Voleig General al final de la celebració.

Vols de processó:
   - Tres Voltejos d’avís a processó de 20, amb Sant Pere Apòstol.
   • Volteig General a l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de l’Església.
   • Volteig de Santes Relíquies, per el carrer major.
   • Volteig de les Tres Grans, per el passeig Venerable Pare Moreno.
   • Volteig General al pujar la Creu Parroquial al Calvari. 

Voltejos de la Campana SANTS DE LA PEDRA
- Al entrar l’imatge del Crist al Calvari (Primera Estació)
- Per la meitat del recorregut del Calvari
- Desde l’ultima volta del Calvari fins que entra dins de l’Ermita.
 -Al final de la processó.


Santes Reliquies  (com abans estaben)
SANTES RELÍQUIES: L’últim dia de les Festes Patronals, es dedica  a les Santes Relíquies, i mitjançant la seua veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra Cristobal Moreno del Camino, portades al poble per ell.  És la major de totes les Festes Patronals; la més concorreguda, i la més apreciada. 
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables des de fa 433 anys.  Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del Camino, portador d’esta riquesa espritual.

L’any 1582  el Venerable  Pare Moreno era confessor de l’emperadriu Na Maria d’Àustria, la qual li va regalar un fragment del Lignum Crucis i relíquies de les Santes Úrsula i Còrdula; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València,  en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde,  va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del cristianisme.  Anys més tard es sumaren altres reliquies. 

En l’Arxiu Parroquial a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare Fra Cristóbal Moreno:
- Indulgència de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma,  en Roma el 2 de maig de 1587.
- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà,  datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un document, firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu culte públic.  
L’any 1866 l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent, va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866:  “Desitjant promoure el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies d'indulgència…”

El 10 de febrer de 1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova sent examinades amb “L’Autentica”.  
Les Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies.  Cada any el 26 de desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.  

En un Llibre Racional està anotat: el dia 3 de septiembre del año 1865 “se celebro misa cantada con tercia y procesión de Rogativas a las Sagradas Reliquias Santas Ursula y Cordula y San Pedro que se sacaron por el Arrabal, parador, casas nuevas, San Cayetano, caseta del Colomer”  
El 12 de novembre del mateix any: Se hizo una fiesta a las Santas Reliquias con sermon predico un Beneficiado de la Catedral de Valencia sobre la sanación del cólera en acción de gracias.  Se sacaron en procesión las Sagradas Reliquias = Las Santas Ursula y Cordula Ntra Sra. de los Desamparados y San Jose.  La Cera de las Santas Reliquias. Dia 13 lunes Fiesta a San Pedro por la misma causa a que el dia anterior predico Costea de Játiva y se le saca San Pedro en procesión y las demás imágenes que el dia anterior”.
“En 1866 se hizo el domingo dia 6 de agosto (es Julio) una solemne Fiesta a las Sagradas  en atención a que los Restos del Venerable Padre Moreno fueron trasladados de una caja a otra”
 
El dia 27 de d’abril de 1896 les Santes Relíquies van ser de nou traslladaes a la urna/reliquiari actual, costejat per Isabel, Juana y Justa Palop Borja, a expenses de D.José Palop Gasso.  Al dia següent es va fer una “procesión claustral con el reliquiario y los bustos de Sta.Ursula y Sta.Cordula, renovados…”  (Diari de José Tortosa Terol)

En la persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig Pare Moreno que fa cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de la Caritat, es guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y Santa Córdula.  El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de l'Església.   El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo).  Es diu verbalment que algunes Reliquies es van destinar a altres Parroquies per a consagrar els seus altars, com podria ser el cas de l'Altar major de Moixent en 1964 pero de moment encara no hem trobat paper que o autentifique.
En l’any 1940 ja es fa festa a les Santes Reliquies. En l’Agenda Parroquial de 1949 consta de que a més de la Missa i processó “se canto tertia y completas nombramiento de festeros desde el pulpito

El 24 de setembre de 1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre.  El video de l’Eucaristia el podeu vorer a internet.   (Efemeride que cada any es recorda)

En 1913 es feia la “Novena a les Santes Relíquies" en el mes d’octubre; en 1953 es va pasar la novena a desembre. Es tènia previst fundar una Confraria de les Santes Relíquies. Hi havia una relació de persones que s’encargaben de celebrar la festa de les relíquies que conté el Reliquiari.

Des de l’any 2010 s’ha recuperat la Lletania dels Sants del Reliquiari, per invocar als Sants i Màrtirs dels que hi ha reliquia
En la Capella de les Santes Relíquies on està el Reliquiari, abans estaba ubicat la “Sarga del Reliquiari” una pintura de l’any 1896, (que està restaurada en el Museu Pare Moreno) i al cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses del diumenge es pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del cristianisme i després es cobrien de nou, també quant hi havia tronada es descrobien les Relíquies i es tocaben les campanes "tres campanadas de cada campana (la gorda no)" (Agenda Parroquial 4 de juny 1944)  
(Les pintures murals de la part dreta segons es mira al presbiteri sobre el Pare Moreno enguany complixen el 50 aniversari).

Durant les dos misses del diumenge, els fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri, que durant tots els dies de l'any cremen en la Capella de les Santes Relíquies, en l'Altar Major, en la làmpara del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el transaltar.  Els ciris es van col·locant en els escalons del Presbiteri, davant dels Bustos que contenen les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de les quatre palmes que sosté els dos Bustos de les màrtirs. 
En les misses molt concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i Màrtirs en les Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior.  La eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial.  Com els anteriors dies, les monicions a les lectures sempre sera una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels per una dama de la Reina de València.  Les lectures corresponen al diumenge del temps ordinari. La 1a Lectura i el Salm, com el dia de Difunts, sera proclamada per la Reina de Moixent, i la 2a lectura per la Reina de València.   En les dos misses  es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)

Una de les parts més importants es la processó que trasllada les reliquies més antigues que poseix la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de Franciscans (Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la Relíquia de la creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella del Convent (actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies. L'orde de la processó es com el dia de la "pujà" del Crist. Després d’una breu visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies” interpretats pel Cor Parroquial, i  es dispara un castell de focs artificials en honor del Pare Moreno,  (abans es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a tornar minuts més tard a l’Església.
La processó al arribar al pont que precedeix l’entrada a la capella (Museu), la Banda de Música “La Constancia” sol interpretar la marxa “A San Antonio” composada per Sanchis i Teixidor en 1962, es similar harmònica i quasi en la seua totalitat melòdica als goigs a les Santes Relíquies.

Foto: M.Carmen Vidal
Es d’admirar que no sols el trajecte peró on pasa la processó, sinó molts balcons per tot arreu del poble, apareixen engalanatats amb cobertors i colgadures dels Santíssim Crist del Mont Calvari i les Santes Relíquies.  Les Santes Relíquies entren al Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música fa sonar el Himne Nacional i després de cantar els "Goigs" mentres entren les Santes Relíquies,  l'Oració i Benedicció, el Rector llig la llista dels proposats festers per a l'any següent .

Quan a plogut el dissabte s'han realitzat les dos processons juntes (del Crist i les Santes Relíquies) com ha succeit els anys 1946, 1955, 1989 i 2007, al Crist li seguix les Santes Relíquies a l'arribar al Convent es deixen les Sagrades Relíquies i es contínua la processó amb el Crist fins a l'ermita després es baixa al Convent es canten els gojos a les Santes Relíquies i  contínua la processó fins al Temple Parroquial.  I quant a plogut diumenge s’ha traslladat la processó al diumenge següent.

Este dia Volteja més asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN EL AÑO 1582”. 

Santes Relíquies, 23 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu amb Santes Relíquies i Sant Isidre.  I Volteig  de Santes Relíquies , el tercer toc Volteig General.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu

- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

Vols de processó:
- Tres Voltejos d’avís a processó de 20, amb Santes Relíquies.
• Volteig General a l’eixida de les Santes Relíquies de l’Església.
• Volteig de Santes Relíquies, al comensar a processonar les Santes Relíquies.
• Volteig de Santes Relíquies per el passeig Pare Moreno
• Volteig de les Tres Grans,  per l’Avinguda Guerrer de Moixent.
• Volteig de Santes Relíquies a l’entrada de les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig de Santes Relíquies a l’eixir  les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig General, al pujar les S.Relíquies per el carrer “Màrtirs” fins que entren a l’Església.
• Volteig General, al final de la processó.


EN LEONARDO GASSÓ LÓPEZ, MÀRTIRSegons el escrit de Jesús M.Sariego SJ., que es pot vorer a internet Kuna Yala; Misiones Jesuitas.  De Diccionario de Historia Cultural de América Latina(http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitasLeonardo Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia 1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.
El 21 o 22 de juliol de 1936 van traurse de s'ha casa al Pare Jesuïta En Leonardo Gassó López, on vivia davant de l'església (segons testimonis de familiars directes que declararen en 1941).  Després de dedicar tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de una llengua nativa de Panama i de prestar servicis en Malaga, el 27 d'agost de 1936, quant acabada de complir els 71 anys va coronar la seu vida dient  "Viva Cristo Rey" “Lo sacaron de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba en la puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron maliciosamente, haciéndola explotar.  Fue conducido a la prisión en medio de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado en la carretera.  Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados a este cementerio, donde reposan”.  (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)

L’Església de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, al no tindre de moment fotografia, es col·loca un ciri en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat, junt al seu calze que la Parròquia conserva, i des de 2012 les Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni martirial del moixenti En Leonardo, unit-se a eixe record edificant.

En Leonardo Gassó López, Màrtir, 27 d’agost
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig amb Santes Relíquies.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies. 


(Anotacions Felipe Sanchis Tárrega)

9 de agosto de 2015

DEL DIA 17 AL 21 D'AGOST VISITES AL CAMPANAR DE MOIXENT


 Anem ja per la huitava edició de les Visites Guiades al Campanar, un servici que oferim en la Setmana de Festes Patronals dedicades al Santíssism Crist del Mont Calvari i les Santes Relíquies. 


Aquest any els dies de la visita son del Dilluns 17 al divendres 21 d’agost, cada dia de 17:30 a 18:30 hores.

Un oportunitat per a moixentins i forasters de pujar al Campanar i seguir l’explicació dels campaners sobre cada una de les huit campanes i la matraca, aixi com alguns toos que es realitzen.  Visita animada amb comentaris i observacions, tot i que per als Campaners es algo fatigos pujar i baixar tantes vegades a la Sala de les Campanes, ens comensa la satisfacció de comprovar l’interes que mostren els visitans al realitzar la visita.  Procuren fer-se fotografies, de fer sonar alguna campana i alguns videos per a reviure “l’aventura” viscuda.

El cartell d'enguany ha sigut elaborat pel campaner d'Atzeneta Isaac Montell seguint algunes indicacions de Felipe, on l'apareixen tres fotografies sobre l'entrada al campanar, algunes peces que es poden veure en la base del campanar (entre ells la imatge de la Patrona dels Campaners) i la primera impressió en arribar als últims escalons abans d'accedir a la Sala de les Campanes, veient els bronzes.

Campaners de Moixent, vos acollirem a l’entrada del Temple Parroquial, per a la visita  que és gratuita, no cal concertar visita (com algunes persones ja ens han preguntat).

Si sents curiositat o interes, durant tota la setmana de festes pots pujar al campanar.   No conve deixar-ho a ultima hora. 

8 de agosto de 2015

MUSEU PARE MORENO (8): DIUMENGE 16 D'AGOST

Durant tots els divendres del mes de juliol, i ahir divendres dia 7 d’agost per la nit, el Museu ha estat obert oferint la possibilitat de poder visitar-ho al mateix temps que la gent anava al parc dels ortixols a les diferents activitats que es feien. 

Coincidint amb el començament de les Festes Patronals, Campaners de Moixent el diumenge 16, a la vesprada de 17:30 a 19 hores, obrirà el Museu Pare Moreno, com està en el programa d’actes del Llibre de Festes Patronals. Tenint en compte que l'Entrada de festers comença a les 20 hores, s'oferix aprofitar el temps d'espera fent una Visita al Museu, que més està prop del recorregut que s'ha a seguir i pots visitar alhora que acudixes a l'acte de l'entrada de festers. Et recordem que podràs contemplar una vitrina d'objectes d'orfebreria parroquials que hem incorporat recentment a més d'informació complementària d'alguns objectes artístics de la parròquia.

6 de agosto de 2015

AGENDA 2015: ASSUMPCIÓ I SANTS DE LA PEDRA

L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU: és la creença, d'acord a la tradició i teologia de l'Esgléisa Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Deú van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Aquest trasllat és dit Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina dels quals va ser definida com a  dogma (veritat de la qual no pot dubtar-se) pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950.  
L’Església Catòlica celebra aquesta festa en honor de la Mare de Déu en Orient des del segle VI i en Roma des del segle VII. A València, la devoció assumpcionista es va inicar des del mateix moment de la reconquista.  El Rei Jaume I va dedicar al misteri de l’Assumpció la propia Catedral de València i les altres església que erigia en les terres que anava conquistant, hi ha constancia que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el Papa valencià Calixt III, en 1457 va declarar oficial la Festa de l’Assumpció  per al 15 d’agost, i per això es reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d’Agost".

Segons el llibre “Racional” en 1884 es celebra una processó a l’Assumpció per primera volta; en el Llibre Distribuidor, Agendes Parroquials i els Aleluyes del Arxiu Parroquial, a la Mare de Déu d’Agost com es coneguda, en 1930 es feia una Novena i es nombraven festeres que concluia amb la processó de dita imatge, es desconeix l’any que va desapareixer la festa, possiblement l’any 1967 va ser l’ultim.
En el Temple Parroquial, en el Retaule lateral de la Puríssima Concepció hi ha una esvelta imatge de l’Assumpció reprensentada en la “Durmició de la Mare de Déu” de l’escultor moixenti Virgilio Sanchis, i que per a este dia es col·loca als peus del Presbiteri.

Units a l’Església Universal, la campana Santa Maria Mare de Déu celebra aquest misteri de l’Assumpció de Maria, i en tots els Voltejos es l’ultima campana en finalitzar ja que està dedicada a la Mare de Déu (com el dia de la Puríssima Concepció i Santa Maria Mare de Déu).

SANTS DE LA PEDRA: Els sants Abdó i Senén van nàixer al segle III en Pèrsia.  Les seues cròniques, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers principals, que essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui amb la seua mort, havien assolit la vida eterna.  L'emperador Deci, va manar capturar-los i tancar-los amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència.  Després feu que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara Abdó i a Senén que adoraren als seus ídols; però ells li respongueren que només a Jesucrist reconeixien com a Déu, i a que a Ell havien oferit el seu propi sacrifici.  Els van assotar amb plomades i despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres feroços lleons i quatre óssos que es llançaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los.  El jutge Valerià, atribuint aquest miracle a arts màgiques, va ordenar que alli mateix els mataren, per la qual cosa se'ls va traslladar davant d'una imatge del sol on foren degollats al voltant de l'anys 254.  A Roma en la basílica de Sant Marc, vora el Capitoli, es veneren les Restes dels Màrtirs. 
La seua festa se celebra el 30 de juliol. S'els representa els dos junts, amb robes de noble i amb diadema o corona i espases a la mà.    Per als moments difíficls la gent els s'aliava amb els sants per a que estos els protegiren contra plagues i pedregades "Reseu als Sants de la Pedra, tingue-los contents en tot; que està la collita en l'aire i si apedrega nos fot" dit agricola valencià.

La campana de l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, està dedicada a ells, amb una magnifica epigrafía dels Sants Abdó i Senén i l’Espérit Sant sobre ells, a més te l’incripció “Ave Maria Gracia Plena”. No se sap com arriba a l'Ermita, possiblement estiguera en la Ermita de les Alcusses (dedicada als Sants de la Pedra segons consta en les Visites Pastorals de 1758, 1772, 1784 i 1819) i al traslladar els ornaments litúrgics al Convent  de Franciscans i a l'Església s'instal·laria en l’Ermita (com diu la Visita Pastoral de 1758); o be procedix del Convent de Franciscans dedicat a Sant Antoni de Pàdua per la devoció dels franscicans a la Verge María i la seua vinculació amb la Ermita.

Els Sants de la Pedra son els patrons del terme de les Alcusses.  En l’Ermita de la Casa Rabosa dedicada a la Puríssima Concepció (abans era Parròquia), es feia hasta l'any 2002 una missa amb processó amb les imatges que actualment están en el Saló Parroquial, havien festers i es cantaven els “Goigs” als màrtis (enguany s’han publicat en el Llibre de Festes Patronals per primera vegada), i la verbena que l’ùltim any va ser el 2012, ara sols es fa el bou en corda. En la Casa el Fondo hi ha un plafó ceràmic on es representen als Sants de la Pedra (imatges idèntiques a les què van furtar l’any 1987)

En les misses d’esta festa les imatges dels Sants de la Pedra están col·locades en el Presbiteri amb dos ciris, a la missa de 12 assistixen les Autoritats i Comissió de Festes.
Les lectures que es proclamen corresponen al diumenge del temps ordinari.  Les monicions a les lectures seran llegides per una Dama de la que sera Reina de Moixent, i l'oració dels fidels com els altres dies, per una Dama de la que sera Reina de València.  La 1a Lectura i Salm la proclama la que sera Reina de València, i la 2a Lectura la proclama la que sera Reina de Moixent.
La campana procedent de l’Ermita de la Puríssima Concepció de la Casa Rabosa que te el nom de Nieves, de l’any 1923, instal·lada l’any 2010 en el campanar seguix la funció que li es propia voltejant per a la festa, tal com es feia en les Alcusses, ja que ara la mateixa festa dels Sants de la Pedra es celebra en l’Església Parroquial. 

Vespra de l’Assumpció de la Mare de Déu, 14 d’agost
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol de Sant Antoni Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres tocs d’avís a missa de 20.  Repic festiu i Vol amb Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

Assumpció de la Mare de Déu. Vespra de la Festa dels Sants de la Pedra, 15 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu, i Volteig de de Santa Maria Mare de Déu.  El tercer toc, Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria  Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Voltejos d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Volteig de Nieves

Festa dels Sants de la Pedra, 16 d’agost
- Tres Repics d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu, i Volteig de Nieves.   el tercer toc Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 12, de Nieves, el tercer toc Volteig de Sant Antoni hasta Sant Isidre.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.