30 de junio de 2015

PRÓXIMAMENT

Medalló en l'Església de Moixent.  Sant Jaume
Foto: M.Carmen Vidal
1- Els divendres per la nit de 22:15 a 24 hores s’obrira el Museu Pare Moreno.

2- Mare de Déu del Carmé, dia 16.  En Moixent Volteig d’una campana.

3- Sant Jaume, dia 25 (Patró d’Espanya).  A més com aconteciment local es celebra el 177 aniversari del Trasllat de les restes mortals del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino desde Valencia fins a Moixent.  Volteig de la campana Sant Jaume i de Santes Relíquies.  En la Comarca “La Costera” en Aiacor, i en el Camp de Morvedre (Petrés) Vol de Campanes.

4- Sant Joaquim i Santa Anna.  En Moixent, missa el diumenge dia 26, en l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, vol de la campana de l’Ermita en els tres tocs i al final de la celebració.

5- Servent de Déu En Juan José Calabuig Revert, Sacerdot Moixenti, martiritzat en Madrid el 29 de juliol de 1936.  Volteig d’una campana

6- Sants de la Pedra, dia 30 de juliol, (dia litúrgic).  Grans voltejos de campanes en Sagunt.

7-L'ultima setmana de Juliol festes Patronals en Barxeta, dedicades a Sant Antoni, Cor de Jesús, Sants Desposoris, Sant Isidre Llaurador i el Santíssim Crist,  Voltejos de Campanes

28 de junio de 2015

ARTICLE DE BALTASAR BUENO EN EL PERIÒDIC "LEVANTE" HUI 28 DE JUNY

SANT PERE EN LA CUNA DE LA CULTURA VALENCIANA
La fiesta de Sant Pere se asocia por lo general a los pueblos de la mar, a los que tienen puerto y aún hay flotas de pescadores, pero la montaña le tiene también su devoción, sobre todo en aquellos lugares cuyos lugares se remontan a lo más antiguo de nuestra cultura valenciana.  Es el caso de Moixent, con su rico tesoro arqueológico ibérico simbolizando en su histórico y esbelto guerrero de Moixent.
De raíces tan antiguas, hoy muy testimoniadas y documentadas, también en lo religioso Moixent debía ir a sus orígenes.  De sus milenarias piedras ibéricas en la Bastida de les Alcuses, a la primera piedra de la Iglesia, Pedro.  Pueblo importante en el paso de Reino a Reino todo en él rezuma historia y leyenda.  Precisamente, dentro del programa de fiestas, en el que este año fotografían a san Pedro con el fondo de su joya lacustre El Bosquet, se hace una ruta guiada y teatralizada de la villa, no faltas los toros, algo tan propio de las culturas ibérica y griega.  Y se puede vivir un fin de semana con los íberos de les Alcuses.
Las fiestas de los pueblos son más divertidas, sanas y cultas que la de las ciudades, más completas.  Las de Sant Pere en Moixent este fin de semana son un buen ejemplo de ello.  Giran en torno al apóstol mártir fundante de la Iglesia Católica, a cuya memoria está dedicado el templo parroquial, de estilo bizantino en su tránsito al gótico, con un presbiterio lleno de lienzos de la vida de san Pedro pintados por Salvador Gil.  Los franciscanos tuvieron allí convento levantado en 1564 por un fraile hijo del pueblo, Cristóbal Moreno, que fue confesor de la emperatriz María de Austria.
Si tiene infinidad de reliquias civiles hechas piedra de su historia, Moixent no podía fallar en tener reliquias religiosos y tiene varias, una de ellas de la cruz donde fue martirizado y murió san Pedro con su correspondiente certificado de Roma que el día 29 de junio es expuesta en el altar mayor y procesional el día de las Santas Reliquias.
Tiene la suerte también Moixent en tener una asociación de campaneros muy patria y activa, que en el día del patrón tocan las campanas siguiendo ancestral consueta, probablemente del siglo XVII, al que pertenece su campana más antigua, y que acompasen cada uno de los actos religiosos destacando el Vol de Sant Pere Apòstol.
La devoción a san Pedro en Moixent se remonta al menos al siglo XV, en el paraje de Les Ventes tuvo alzada ermita.  Hasta la persecución religiosa de 1936 se conservaba una pequeña imagen de plata del santo –de casi nueve kilos de plata y con una llave de oro y otra de plata- la cual desapareció, alguien se la afanó, en la vorágine destructora y saqueadora del momento.
La devoción popular al mártir en la población se remonta, que se sapa, al siglo XV, y llevaba aparejada ya la incipiente dansà núcleo de las fiestas de esta zona como es el caso de La Font de la Figuera y Vallada, pueblos ambos que se disputan el honor de ser la más antigua del territorio valenciano originarias ambas de aquella época.
Una devoción que, de nuevo, y lo leemos en el precioso tesoro de Gogistes Valencians, cantará en sus gozos: «De la Villa de Mogente/ sois patrón y Titular.  Y la estrella refulgente / que bien nos puede alumbrar.  /Tu nombre en particular/ brilla más que un diamante.  / Buscamos tu protección/ en nuestras tribulaciones/ y además la salvación que es lo más importante».

18 de junio de 2015

AGENDA 2015: SOLEMNITAT DE SANT PERE I SANT PAU (29 de juny)

Medalló en l'Església de Moixent.  Sant Pere
Foto: M.Carmen Vidal
Simó Pere conegut també com Quefes va nàixer a Betsaida, estava casat i se n'anà a viure a Cafarnaüm, on treballava com a pescador al Llac Tiiberíades  acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies.
El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan, que conta com Jesús  va ser presentat a Simó pel germà d'aquest,Andreu.  A l'Evageli de Sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església. Així doncs Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Kéfa, o Quefes, que vol dir pedra en arameu). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc). 
Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, mort com a màrtir crucificat cap avall a l'emplaçament del Vàtica l’any 67.  La seua tomba va ser trobada als anys quaranta i pot ser visitada. Se li atribueixen dues cartes integrades a la Bíblia. És considerat el primer Papa, i s’el representa iamb les claus que simbolitzen el regne de Déu, el gall que recorda les seues negacions, la creu que és emblema del seu martiri, el bàcul que se li atribuïx com a pastor, i també el peix, símbol de la promesa de Jesús de Natzaret de fer-ho «pescador d'hòmens».Hui el Papa, continua el ministeri el seu ministeri com a pastor universal de l’Església de Crist.

Sant Pau en el Retaule del Presbiteri
de l'esglèsia de Moixent
Foto: J.LLuís Cebrián
Pau és descrit al Nou Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de Cilícia (avui Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i perseguidor dels cristians abans de la seva conversió camí de Damasc en la qual Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre l'encàrrec de predicar l'evangeli als "gentils" (els no jueus) de l’imperi romà, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d'Àsia Menor i d'Europa incloent Roma. Se li atribueix l'escriptura de catorze cartes o epístoles, que constitueixen el fonament teològic i eclesiològic del Nou Testament i d'orientar definitivament la comunitat religiosa a superar la hipoteca d'un judaisme nacionalista i tancat que n'amenaçava la universalitat.
Fou un gran viatger que va fundar i sostenir les primeres esglésies de tot l'est de la conca mediterrània i quan no li era possible visitar les comunitats personalment s'hi comunicava per cartes. Quant torna a Roma és apressat durant les revoltes i persecucions de Neró als cristians, i decapitat l’any 64 o 67.  Va ser enterrat a la Via Ostienese de Roma.  S’el representa portant una espasa, carta o un llibre.

La devoció a Sant Pere Apòstol com a Titular de l’Església Parroquial de Moixent, es remunta allà per el segle XV.   L’anterior Església el Altar Mayor estaba dedicat a Sant Pere, i també hi habia altre dedicat a “San Pedro y Santa Catharina Mártires.  També es celebraben segons una antiquísima tradició unes solemnes Vespres. 
En el Llibre de la Visita Pastoral de l'any  1784 (página 103vto) diu: "El importe de los Maytines de San Pedro". 

Té un carrer dedicat, i en la Cooperativa del Camp que portà el seu nom, hi ha un gran plafó ceràmic representant al nostre Patró.   Segons el llibre "Moixent al segle XIX" en la “Topografia Medica de la Villa de Mogente” de 1885, hi havia una Ermita dedica a Sant Pere en la partida de les Ventes, i per al Patró és ballava la Dansà.

Iconografia de Sant Pere a l'entrar
a l'església
Abans de la Guerra Civil, hi havia segons els inventaris parroquials una xicoteta imatge de plata del Patró, molt estimada. El Inventari del 22 gener 1876 fa referencia a: “Un San Pedro de plata que pesa ocho quilos y setecientos gramos”; i en l’Inventari de lo destruit en la Persecució Religiosa diu: “Objetos de plata y metal: Imagen del Patrón S.Pedro con dos llaves una de oro y la otra de plata  y andas 0’75 m  10.000pts”.

Una esvelta imatge de Sant Pere Apòstol presidix el Presbiteri de l'Església Parroquial a què dóna nom, sent Titular i Patró del poble.  La imatge va ser beneïda  el 1 de gener de 1958, es desconeix el autor, donació de la familia Tortosa-Respaldiza.  
A la esquerra de l’imatge del Titular, segons es mira, està Sant Pau, en està mateixa part hi han sis pintures sobre la vida del Patró, que enguany compleixen el 50 aniverari,  pintades a l’oleo per Salvador Gil Camarena, de la Academia de Sant Carles de València i col·locades per a les Festes Patronals de Sant Pere de 1965. Sufragades per mitjà de col·lectes, donatius, entre ells un de l'Arquebisbe de València Marcelino Olaechea. Relaten alguns fets de la vida del Titular com: 
- Tu eres Pere: Moment amb què Jesús li diu a Pere: «Tu eres Pere, i sobre esta pedra edificaré la meua Església, i el poder de la mort no prevaldrà contra ella. Jo et donaré les claus del Regne del Cel, tot el que lliges en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot el que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel» (Mateu 16, 13-19) (Evangeli del Dia de la Solemnitat).
Pîntures sobre la vida de Sant Pere
en la part esquerra segons es
mira al Presbiteri.
Foto: J.Lluís Cebrián
- Pesca Miraculosa: els apòstols (que són d'ofici pescadors) estan pescant infructuosament fins que Jesús els incita a tirar les xarxes una vegada més, i és en eixa ocasió, al demostrar fe en Jesús, quan aconseguixen una pesca extraordinària, i la vocació dels apòstols Pere, Jaume i Joan que els diu  "des d'ara sereu pescadors d'hòmens"  (Lluc 5, 1-11)
- Pere caminant sobre les aigues: Jesús camina sobre les aigües, els deixebles van creure que era un fantasma, Pere al mig del seu dubte li va dir a Jesús que ordenara que poguera caminar cap a ell, Jesús ho va fer. Pere al veure la força del vent s'espanta, va dubtar i va començar a afonar-se, cridant demanant ajuda per a que Jesús ho salvara perquè s'afonava. Jesús li va tendir la mà ho va agarrar i li va dir  ‘Home de poca fe, Per qué has dubtat?”. (Mateu 14, 22-32)
- Arrepentiment de Sant Pere.  Després de les negacions durant la passió de Jesucrist, plora  (Mateu 26, 69-75)
- Lliberació de Pere de la pressó.  Pere per donar testimoni li fiquen en la presó custodiat per guardies.  Mentres l'església pregava sense parar. Es va aparéixer un àngel del Senyor, les cadenes se li van caure de les mans, Pere pensava que estava en una visió, fins que va  eixir, i al tornar  en si, es va donar compte que Déu havia enviat el seu àngel per a alliberar-lo i va anar on estaben reunits en la casa de la mare de Joan Marcos on estaven pregant.  (Fets 12, 1-17)  (Primera Lectura del dia de la Solemnitat)
-“Quo Vadis, Domine?” La dita expressió al·ludix a les paraules «A on vas, Senyor?») que, segons la tradició, van ser  pronunciades per l'apòstol  Pere mentres fugia de Roma, per a fugir de la persecució dels cristians per orde de l'emperador Neró. Davant de la pregunta, Jesús respon: «Seré crucificat a Roma per segona vegada perquè els meus propis deixebles m'abandonen». Avergonyit de la seua covardia, Pere torna a Roma per a afrontar el seu destí: el martiri.

Ademés de la imatge del Retaule del Presbiteri, està la procesional de 1939, i altra amb un Sant Pau en la Sagristia aproximadament del Segle XVI, procedent de l’anterior Església.  La Reliquia de la Creu on va morir Sant Pere (amb l’Autentica firmada el 24 de gener de 1942 en Roma), per al dia del Titular es mostra en el Presbiteri amb dos ciris i que es trau en processó el dia de les Santes Relíquies.  Durant uns anys, com en 1945 es donava besar. 

En la decoració de la Parròquia hi han diverses iconografies com la Tiara Papal i les Claus,  un dels medallons estil renaixetista que es troben en la nau central davall del trifori on están representants els apòstols apareix Sant Pere així com en candelabros i en una portapaz.
En lo més alt del campanar, en el penell està la figura de San Pere Apóstol sobre una clau.  En la Sala de campanes hi han dos campanes que en este dia del martiri de Sant Pere es fan notar de manera particular: la més antiga del Campanar "Sancti Petre-Isidore Agricolae et Antoni", (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni) de 1792; i la més gran del Campanar que portà el seu nom "SAN PEDRO APÓSTOL" de 1943.  Els Voltejos Generals d’està Solemnitat tenen de peculiaritat que l’ultima Campana en acabar de voltejar es la Titular: San Pere Apòstol.

En la Solemnitat i dies abans en les misses es canten els “Goigs a Sant Pere Apòstol” recuperats l’any  2012, http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2013/04/gozos-san-pedro-apostol-venerado-como.html; i la Plegaria composta per Gabriel Vila en juny de 1947 i la música de Matias Marquez.  Esta ultima setmana hem realitzat unes estampes amb les dos imatges de Sant Pere (la del Presbiteri i la processional) i en la part posterior de l'estampa la Pregària i en l'altra dos trossos dels Gojos al Titular.
La missa de 12 es solemnitzada musicalment per el Cor Parroquial; i per la vesprada, la Solemne Processó en honor a Sant Pere per el itinerari de costum, en que participen les Autoritats Municipals, la Comissió de Festes del any passat i del present any, alguns xiquets i xiquetes que han combregat per primera vegada, fidels i la Banda de Música.  En alguns balcons hi han colgadures amb l’imatge del Patró.  La primera imatge regalada per el Ajuntament de Moixent a l’Església després de la Guerra Civil entre 1939-1940, i que fins l’any 1957 precidia tota l’Església recorre alguns carrers de la localitat amb les andes propies de l’imatge de 1957.


Vespra de Sant Pere i Sant Pau, 28 de juny
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig General

Foto: M.Carmen Vidal
- Tres Repics d’avís a missa de 20, i Volteig amb Sant Isidre.  El tercer toc Volteig General. 
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

Sant Pere i Sant Pau, 29 de juny
- Tres Vols d’avís a missa de 12, Volteig General, el segon i tercer toc Vol de Sant Pere Apòstol.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

Vols de processó:
Foto: M.Carmen Vidal
- Tres Vols d’avís a processó de 20:30, amb Sant Pere Apòstol.    
•  Volteig General a l’eixir l’imatge del Patró del Temple Parroquial.
• Volteig de Sant Isidre, i després de Sant Pere Apòstol, als primers pasos dels portadors.
• Vol de les Tres Grans, amb Sant Isidre, Santa Maria Mare de Déu i Sant Pere Apóstol.
• Volteig de Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni.
• Volteig General, al pujar l’imatge per el carrer “Màrtirs” fins que entra a l’Esglèsia. 
• Volteig General, al finalizar la processó.