12 de diciembre de 2015

AGENDA 2015: NAIXEMENT DE JESÚS, S.ESTEVE (ANIVERSARI TRASLLAT S.RELÍQUIES CONVENT-ESGLÉSIA) I SAGRADA FAMILIA

NAIXEMENT DE JESÚS: És un fet històric real i verificable, i un fet que alguns han vist i tocat en persona. El Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l’any 345 quant per inlfuència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacienzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat; posteriorment Sant Francesc d’Assís va iniciar la representació del Betlem, tot i que desde el segle III es celebrava la festa.  Les festes de Nadal junt amb les festes de Pasqua, constituïxen les grans celebracions de l'any cristià.  Les festes del Naixement del Senyor tenen major ressonància en els costums i en la vida de les famílies, pobles i inclús ciutats.  No sols les Esglésies sinó els mateixos carrers s'engalanen amb motius lluminosos, arbres de nadal, representacions del  Naixement, i sobretot la cavalcada dels Reis Mags.  Tot el mon pareix vibrar entor d’estos misteris centrals de la Fe Cristiana.  

Lamentablement molts han convertit esta festa litúrgica en un esdeveniment festiu que no té res a veure amb Jesús.  Fem molts regals, però per què i per a qui? El consumisme del nostre temps pareix voler soterrar amb les coses materials, les coses espirituals i religioses, el verdader orige del nadal.  Si perdem el contacte amb esta història, no podem entendre per què la línea del temps s'ha dividit en dos (abans de Crist/després de Crist).   Correm el risc de celebrar un aniversari sense saber res de qui recordem el naixement, festejant sense el festejat.  D'ací la imortancia del Betlem que ens recorda la i subratlla la centrarlitat del misteri de l'Encarnació.   
Esta noche santa, en la que contemplamos al Niño Jesús apenas nacido y acostado en un pesebre, nos invita a reflexionar. ¿Cómo acogemos la ternura de Dios? ¿Me dejo alcanzar por él, me dejo abrazar por él, o le impido que se acerque? «Pero si yo busco al Señor» –podríamos responder–. Sin embargo, lo más importante no es buscarlo, sino dejar que sea él quien me encuentre y me acaricie con cariño. Ésta es la pregunta que el Niño nos hace con su sola presencia: ¿permito a Dios que me quiera mucho?.  Y más aún: ¿tenemos el coraje de acoger con ternura las situaciones difíciles y los problemas de quien está a nuestro lado, o bien preferimos soluciones impersonales, quizás eficaces pero sin el calor del Evangelio? ¡Cuánta necesidad de ternura tiene el mundo de hoy! La paciencia de Dios, la ternura de Dios.  La respuesta del cristiano no puede ser más que aquella que Dios da a nuestra pequeñez. La vida tiene que ser vivida con bondad, con mansedumbre. Cuando nos damos cuenta de que Dios está enamorado de nuestra pequeñez, que él mismo se hace pequeño para propiciar el encuentro con nosotros, no podemos no abrirle nuestro corazón y suplicarle: «Señor, ayúdame a ser como tú, dame la gracia de la ternura en las circunstancias más duras de la vida, concédeme la gracia de la cercanía en las necesidades de los demás, de la mansedumbre en cualquier conflicto». Queridos hermanos y hermanas, en esta noche santa contemplemos el pesebre: allí «el pueblo que caminaba en tinieblas vio una luz grande». La vio la gente sencilla, dispuesta a acoger el don de Dios. En cambio, no la vieron los arrogantes, los soberbios, los que establecen las leyes según sus propios criterios personales, los que adoptan actitudes de cerrazón. Miremos al misterio y recemos, pidiendo a la Virgen Madre: «María, muéstranos a Jesús»” (Homilia del Papa Francesc, dia 24 de desembre de 2014) .

En els Llibres de Racionals de l’Arxiu Parroquial de Moixent en l’any 1860 es va fer una festa al Niño Jesús per els xiquets, en l’any 1868 es fa la festa “con tercia, misa y sermon por unos devootos por el Nombre de Jesús”.   De 1868 a 1896 en gener es feia una festa al “Dulcisimo Nombre de Jesus”; en 1890, 1898, en els Llibres de Comptes consta que es realitzaben vigilies i vespres de la Nativitat; en 1907 Maitines; en 1914 festa amb sermó al Xiquet Jesús; i per els anys 1941 al 1944 en els Llibres Distribuidors i Agendes consta d’una “Novena al Niño”;

Des del primer diumenge d’advent ja està col·locada la Cova als peus de l’Altar Major en el Presbiteri, i en està gran Solemnitat és col·loquen les figures de la Sagrada Familia, amb el bou i la mula.  En la Capella del Santíssim davant del altar es col·loca el Xiquet Jesús gran, en l'encaixonada de la Sagristia un Jesuset xicotet, i s’illumina el Betlem que està en el Retaule de Sant Antoni de Pàdua.  Les cantores de la missa de 10:30 monten en la Residencia un betlem.

Desde l’any 2008, la primera missa de Nochebuena es celebra a les 18, dirigida als xiquets, els quals acudixen amb vestits de pastors, moixentins i moixentines que depositen unes ofrenes junt amb el Naixement que està en el Presbiteri davant de l'Altar Major, i canten unes nadales o bé oferir versos relatius al Naixement.  Es una de les misses en que el Temple Parroquial més s’ompli de tot l’any; i per la nit la missa del gall a les 24 hores, amb cants del Cor Parroquial.
El dia 25 de desembre la missa és a les 12 del migdia, concorreguda per les famílies i persones majors.  Celebració assossegada i lluminosa.  Al finalitzar les tres misses de Nadal s’adora al Xiquet Jesús.

Estos dies de Nadal, per la megafonia pública posen unes nadales, i alguns balcons de les cases estan amb colgadures del Jesuset.  Una de les Nadales més tradicionals, i que continuament es canten en la nostra Església Parroquial, “Campana sobre Campana” fa menció d’eixa menció festiva tan apropiada per als nostres dies de les nostres campanes.  Les Campanes col·laboren al servici de la Litúrgia en estos dies a posar en sintonía els misteris que celebra l’Església amb les festes que invadixen els carrers.   Amb els seus sons col·laboren a la gloria de Déu que canta l’Església i vol oferir a tots sons d’alegria i de pau.  

Vespra del Naixement de Jesús, 24 de desembre
13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig General.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 18, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Volteig General
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 24, i Volteig de Sant Jaume i Nieves. 
- Volteig General al final de la celebració.

Naixement de Jesús, 25 de desembre
- Tres Vols d’avís a missa de 12 amb Sant Pere Apòstol. El tercer, Volteig General. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.


SANT ESTEVE.  ANIVERSARI TRASLLAT SANTES RELÍQUIES DEL CONVENT A LA ESGLÉSIA PARROQUIAL:  El segon dia de Nadal, festa del Martiri de Sant Esteve, en Moixent se celebra l'Aniversari del trasllat de les Santes Relíquies que va ocorrer l’any 1835, des de la Capella del deruit Convent de Franciscans fins a la Capella que rep d'ella el seu nom en el Temple Parroquial. 
Les Santes Relíquies van rebre culte en el Convent de Sant Antoni de Pàdua, fins que a causa de la llei de desamortització queda suprimit el Convent.  Després d'una sol·licitud de l'Ajuntament de Moixent per a traslladar les Santes Relíquies al anterior Església, es va obtindre el permís per part de l'Arquebisbat, i es realitza el trasllat “Con una lucidísima procesión y acompañamiento del pueblo, siendo colocadas en el altar Mayor de la Capilla de la Asunción, perteneciente al Muy Ilustre Sr.Marqués de la Romana".  Segons l’Acta que es conserva en l'Arxiu (junt amb altres Documents de les Santes Relíquies), firmanda davant de l'Escriba de Sa Majestat, pel Sacerdot i components de l'Ajuntament, entre altres acords, es van comprometre a celebrar tres festes a l'any en honor de les S.Relíquies. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes a la nostra Parròquia en 1835.  

En la missa es ressen les Lletanies dels Sants del Reliquiari, i es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. 
Enguany este dia Campaners de Moixent obrirem el Museu Pare Moreno de 17:30 a 18:30 hores.

Sant Esteve (Aniversari trasllat S.Reliquies del Convent-Església, 180 anys), 26 de desembre
- Tres Vols d’avís a missa de 20, amb Santes Relíquies. 


SAGRADA FAMILIA: Es celebra el primer diumenge següent a la Solemnitat del Naixement de Jesús.  La festa va ser instituiïda pel Papa Lleó XIII. Hem d'aprofitar la festa de la Sagrada Família per a celebrar la festa de la família cristiana.  Es la Jornada per la Familia i per la Vida, l'exemple dels pares, influïx en la conducta dels fills.  Que la Sagrada Família: Jesús Maria i Josep, siguen objecte d'admiració i exemple per a totes les famílies cristianes i que cada llar siga un reflex vivent d'aquella caseta de Natzaret.

En Moixent en el carrer Sant Josep ha una ceràmica on es representa la Sagrada Familia.  En la partida de Baillo hi habia un Oratori dedicat a l'Encarnació de 1772 i 1784, en la Visita de 1819 es denominaba "Oratori de Jesús y Maria", fins a l'any 1925 consta eixe oratori, inclús s'aprecia en la paret de la derrïda casa una decoració.  En la Visita Pastoral d'este últim any es fa referencia a un "Oratorio de la Sagrada Familia en la heredad llamada del Gallo"  erigida el 19 de setembre de 1810.
En la partida de la Serra, al començament del Barranc de la Hoz, es troba una de les fonts més antigues de Moixent: la font dels Arenetes, datada en 1776.  Prop d'esta font hi havia una Ermita dedicada a la Puríssima Concepció.  La font en la seua part superior té forma de campana, i s'observa la inscripció de la data; en la part mitjana apareixen gravats els monogrames de la Sagrada Família: Jesus, Maria, i Jose.

Sagrada Familia, 27 de desembre
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Volteig de Sant Antoni a Santes Relíquies. 

- Volteig al final de la celebració de 12, de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.