29 de noviembre de 2015

AGENDA 2015: SANTA BÁRBERA I PURÍSSIMA CONCEPCIÓ

SANTA BÀRBERA: Es el dia 4 de desembre, Patrona dels Campaners.  Es una santa i mártir, filla d’un ric pagà anomenat Diòscor. Aquest volia preservar-la del contacte amb el món i la va tancar en una torre. Bàrbera va fer-se cristiana en secret i va consagrar la seva virginitat a Déu, per la qual cosa va refusar el matrimoni que li va proposar el seu pare. Mentre el seu pare era de viatge, va fer obrir tres finestres a la torre, com a símbol de la Santíssima Trinitat. En assabentar-se el pare que era cristiana, va voler matar-la, brandant una espasa, però la torre s'obrí i Bàrbera fou miraculosament transportada fins a una muntanya. Dos pastors que hi tenien els seus ramats la van veure i quan Diòscor, que la perseguia, va demanar si l'havien vist, un pastor va dir que no; l'altre, però, va trair-la i a l'instant va quedar petrificat, i el seu bestiar va convertir-se en llagostes. 
Portada davant del prefecte de la província, Martinià, va ésser torturada, però va romandre fidel a la seua fe. Cada nit, però, la seva cel·la s'il·luminava i era guarida de les ferides que havia patit a la tortura. Finalment, va ser decapitada pel seu propi pare. Com a càstig, però, un lamp  el matà quan tornava cap a casa i el seu cos va quedar reduït a cendres. Bàrbera va ser sebollida per un cristià, Valentí, i la seva tomba va ser lloc de nombrosos miracles.
La llegenda diu que va morir un  4 de desembre al regnat de l'emperador Maximí i el prefecte Marcià, entre 286 i 305, a Nicomèdia (Bitínia), on havia nascut.

La Iconografia es amb una espasa una torre amb tres finestres, un calze amb l’hòstia; amb la palma del martiri i corona al cap, El color litúrgic es el roig per el martiri.

Segons la Visita Pastoral del dia 19 d'agost de 1772, 1784, i en 1819 hi havia en Moixent una Ermita dedicada a Santa Bárbera en la partida de la serra (Casa el Sagristà), actualment no existix.  http://campanersmoixent.blogspot.com.es/2015/10/ermitas-y-oratorios-en-moixent-11-casa.html

Prop de l'Església Parroquial té un carrer que porta el seu nom; i en la Capella de les Santes Relíquies, hi ha una Relíquia de la màrtir, per això la campana Santes Relíquies convocara voltejant en els tres tocs d'avís. 

En Moixent se celebra el rosari i la missa a petició de l’Associació Campaners de Moixent per els campaners difunts.  En la base del campanar tenim la imatge sufragada pel President de l'Associació i beneïda el dia 4 de desembre del 2008.   Imatge que este dia es col·loca en el Presbiteri, a la vista dels fidels, amb dos ciris.

Enguany este dia coincidix en el primer divendres de mes, dedicat al Sagrat Cor de Jesús, abans de la Missa es farà Exposició Major del Santíssim Sagrament i voltejara la campana que té dedica.


Santa Bàrbera (Patrona dels Campaners), 1r divendres de més, 4 de desembre
- Tres Vols d’avís a missa de 19, amb Santes Relíquies.


PURISSIMA CONCEPCIÓ: El dia 8 de desembre l'Església celebra la Solemnitat de la Puríssima Concepció de Maria, (Patrona d’Espanya) devoció de profundíssim arrelament en les notres terres. 

Retaule amb Altar de la Puríssima
Foto Juan Belenguer
La Immaculada Concepció, és una doctrina del catolicisme que afirma que Maria va ser preservada per Déu del pecat original quan va ser concebuda, raó per la qual no va ser afligida pel pecat ni de la privació de la gràcia de santedat, i va viure una vida lliure de pecat. Aquest concepte va ser afirmat com a dogma pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854 en la bula Ineffabilis Deus, encara que aquest concepte s'havia originat segles abans.  Espanya celebra a la Inmaculada com a patrona i protectora des de 1644. Durant la celebració de la dita festivitat, els sacerdots espanyols poden vestir la casulla de color blau.  El color litúrgic es el blanc.

En Moixent estava la Organització Parroquial “Hijas de Maria” segons un quadre que hi ha en el Saló Parroquial de las Hijas de Maria consta de que es va eirigir canónicament en esta Parroquia y el dia 14 d’abril de 1900 va desapareixer al voltant de l’any 1986. Segons està anotat en el Llibre d’Actes de las Hijas de Maria, se feien estampes de la Verge amb sabatina y medalles per a les socies que estaven en els seus respectius “coros”, els dissabtes en el Altar de la Puríssima es cantaba la sabatina.

La primera referencia de la Festa amb processó apareix en el llibre Racional de l’Axiu Parroquial de Moixent que diu “diciembre por las hijas de Maria, vísperas, completas y procesión”; un any després:  8 diciembre fiesta por las hijas de Maria, tercia, misa, sermón y procesión claustral por llover” així apareix en els anys següents.  En l’any 1913 apareix en el Llibre Distribuidor la festa “de 1a clase con procesión a la Inmaculada por la Congregación de Hijas de Maria” y la Novena del 8 al 15 de desembre.  Segons està anotat en els Llibes Distribuidors, Agendes Parroquials i Aleluyes de l’Arxiu Parroquial, de 1913 fins 1968 es feia la Novena a la Inmaculada, que organitzava las “Hijas de Maria” (1er dia en sufragi del alma del que fue Director de la Cofradia D.Pedro Puig Alonso Pbro).

Finalitzada la Persecució Religiosa i Guerra Civil, l’any 1939 apareix en el Llibre distribuïdor “novena y procesión”, la processó seria sense imatge ja que l’Església eixe any encara no tenia ninguna imatge.

Imatge que abans processonaba
 del escultor Moixenti Virgilio Sanchis
L’any 1943 es beneixen les dos imatgens de la Inmaculada.  La imatge esvelta del escultor Pio Mollar que presidix un enorme Retaule lateral, i que va ser beneïda el dia 5 de desembre d’eixe any, “a las 4 de la tarde se rezo el Rosario, canto de felicitación Sabatina y por ultimo se canto la Salve.  Terminado se colocó la imagen en el nicho del Altar”:  Hi ha altra escultura del escultor moixenti Virgilio Sanchis que abans es treia en processó (escultor que enguany es complixen 50 anys de la seua defunció), esta imatge es va beneïr el 31 d’octubre de 1943 “Se hizo la bendición de la nueva imagen de la Purísima a las 4 y media de la tarde, tercer toque ejercicio del Rosario.  Asistieron Hijas de Maria, Sr.Alcalde, Sr.Sargento y Musica por la noche se coloco la imagen en el nicho”.  Un dia abans “El 30 de octubre se Instalo el Nicho de la Purisima”.  Este any va començar a processonar l’imatge en el seu dia fins possiblement l’any 1976 com apareix l’ultima referencia en l’Angeda Parroquia d’eixe any, donació a la Parroquia per Paquita Ros Dini, el 5 de diciembre de 1988.  La imatge esta des de el 19 de desembre de 2011 en el Museu Pare Moreno.

Fins fa pocs anys la vespra, es feia una Vigilia per el grup de jovens de la Parròquia. En l’Agenda Parroquial de 1988 hi ha anotat una Vigilia.  

Efigies que tenía les andes de la Puríssima
 En el terme de Moixent ha tingut dos Ermites dedicades a la Puríssima, fet que evidència l’antiga y gran devoció de Moixent a la Puríssima: En la Casa Rabosa, terme de les Alcusses l’ermita (anteriorment Parròquia) té de Titular a la “Puríssima Concepció” en la façana hi ha una ceràmica que ho recorda, i altra Ceràmica amb els símbols de la lletania (ara està en el Saló Parroquial ja que van trencar dos peces),  a més esta també en el Salo Parroquial la imatge de la Puríssima de l’any 1943 procedent de la Casa Rabosa d’on era la Titular.
En la partida de les Arenetes en la Serra, en la Visita Pastoral de juny de 1784 es fa referencia a una Ermita, prop de la Font, l’ermita no existix, la Font de l'any 1776 continua en peu.  També en el Convent de Franciscans hi havia una Capella dedica a la Inmaculada Concepció.
El Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino, influent franciscà moixenti,de l'orde del qual va ser provincial, ardent defersor de la causa inmaculista, va escriure l'important tractat “Limpieza de la Virgen y Madre de Dios” en 1582 en el que arreplega proves bíbliques, testimonis d'autors eclesiàstics, arguments dels reis i eminents en defensa de la Inmaculada Concepció de Maria.
La campana dedicada als Sants de la Pedra de l'Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari té gravada l'inscripció "AVE MARIA GRACIA PLENA" que son les paraules del Àngel Gabriel a la Mare de Déu en l'Encarnació.  La campana volteja cada dia a les 13 hores invitant a l'Oració de l'Àngelus.
Per a està solemnitat al igual que el mes de maig dedicat a la Mare de Déu es col·loca al costat del Retaule-Altar que té dedicat, un Estandart de ras blau amb un medalló de la Puríssima pintat l'any 2006 i beneït el 27 de novembre de 2013 substituint a l'anterior en mal estat.
Foto: Carmen Vidal
La campana Santa Maria Mare de Déu voltejara amb més protagonisme al ser un dia d’Advocació Mariana i es destacara també al ser l’ultima campana en parar en els voltejos amb altres campanes.  El bronze Nieves, que procedix de l’Ermita de la Puríssima Concepció de la Casa Rabosa, també es fará voltejara de forma destacada.

Des de fa uns anys en la missa de 12, els components de l'Associació Musical "La Constància" celebra el final dels actes festius de Santa Cecília, amb una missa commemorativa d'estos fets: la Puríssima Concepció i Santa Cecília patrona dels Músics.   En els anys 1952-1968 es nombraven Festeres per a la Festa de Santa Cecilia. 

Enguany el dia de la Solemnitat de la Puríssima començara el Any Sant de la Misericordia.  El papa Francesc va anunciar el divendres 13 de març en la Basílica de Sant Pere la celebració d'un jubileu de la Misericòrdia, un any sant extraordinari. Eixe jubileu començarà amb l'obertura de la Puerta Santa en la Basílica de Sant Pere durant la Solemnitat de la Inmaculada Concepció el 8 de desembre i conclourà el 20 de novembre del 2016 amb la solemnitat de Crist Rei. Així ho anunciava el Papa Francesc: “Volguts germans i germanes, he pensat sovint en com l'Església pot posar més en evidència la seua missió de ser testimoni de la misericòrdia. És un camí que inicia amb una conversió espiritual. Per açò he decidit convocar un Jubileu extraordinari que col·loque en el centre la misericòrdia de Déu. Serà un any sant de la Misericòrdia, ho volem viure a la llum de la paraula del Senyor: 'Siguem misericordiosos com el Pare'. (...) Estic convençut que tota l'Església podrà trobar en este Jubileu l'alegria de redescobrir i fer fecunda la misericòrdia de Déu, amb la qual tots som cridats a donar consol a cada home i cada dona del nostre temps. Ho confiem a partir d'ara a la Mare de la Misericòrdia perquè dirigisca a nosaltres la seua mirada i vetle en el nostre camí”.

L'anunci del Papa Francesc es va donar de forma inesperada durant la Jornada penitencial 24 hores per al Senyor de celebració mundial. Francesc obrirà l'any sant sobre el tema: «Déu ric en misericòrdia» (Efesos 2,4).6
La butla per la qual es convoca l'any jubilar, la Misericordiae Vultus, va ser publicada l'11 d'abril del 2015. En esta es confirmen les dates i s'afegix que el següent diumenge a l'obertura de l'any de la misericòrdia s'obrirà la Puerta Santa en la Catedral de Roma, seguint-li a esta l'obertura de les restants portes santes de Roma a més d'establir que en cada catedral enguany s'òbriga una porta semblant de la misericòrdia.

 El Jubileu o Any Sant en l'Església catòlica, és un temps en què es concedix gràcies espirituals singulars (indulgències) als fidels que complixen determinades condicions, a imitació de l'any jubilar dels israelites mencionat en l'Antic Testament. En l'Església catòlica romana, el jubileu és una celebració que d'ordinari té lloc cada 25 anys i en la que es concedix la indulgència plenària. El jubileu catòlic pot ser ordinari o extraordinari. L'Any Sant ordinari, o any jubilar, és el celebrat en els intervals preestablits mentres que l'extraordinari, o jubileu, és el proclamat com a celebració d'un fet destacat.
Els jubileus extraordinaris són aquells que no se celebren a intervals regulars, sinó que es realitzen per a commemorar circumstàncies especials. Els primers jubileus extraordinaris es van celebrar en 1390 i 1423. Entre els jubileus extraordinaris caben mencionar els «Anys Sants de la Redempció», que se celebren com a forma de commemorar especialment el sacrifici redemptor de Jesucrist. El primer es va celebrar en 1933 pel papa Pius XI. L'últim d'ells va ser convocat i posteriorment celebrat per Joan Pau II en 1983, al complir-se el 1950° aniversari de la Redempció.

Vespra de la Puríssima Concepció, 7 de desembre
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.   I Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

 - Tres tocs d’avís a missa de 20.  Repic festiu i Vol amb Santa Maria Mare de Déu.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

Puríssima Concepció (Patrona d’Espanya) Inici Any Sant de la Misericordia, 8 de desembre
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu, i Volteig amb Santa Maria Mare de Déu  
El tercer toc, Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Santa Maria Mare de Déu. Desprès del primer toc, Volteig de Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

26 de noviembre de 2015

TREBALLS VOLUNTARIS (36): TRENCANT ATMELES PER A PASTES DEL PONT DE LA PURÍSSIMA

El pròxim pont de la Puríssima se celebrara una oferta de xocolate i bunyols de racions de paella i casola al forn i també de pastes casolanes.  Com a vegades anteriors, Felipe va assumir el treball de trencar les ametles, una a una, amb la maquina que facilita la llabor però que és manual.  No pot ser amb una dedicació contínua sinó aprofitant estones lliures en dies diversos.  Va començar la primera semana de novembre i ja per al 23 de novembre estava tota la llabor realitzada.  Han sigut prop de huit quilos d'ametla que s'ha entregat a les dones perquè la preparen i la disposen als grups que preparen els dolços.
En el Saló Parroquial portà a terme la llabor de trencar-les i en la Sagristia, també a estones, a més de Felipe de l'ajuda del Rector i de Antonio es va poder separar la closca de l'ametla.
Col·laboració necessària que ve a sumar-se als molts esforços que fan possible recaptar fons per a les cúpules, més allà de les Col·lectes dels primers diumenges de mes i donatius dels fidels.
Si  t'apetix el dia 6 de desembre al matí, s'oferiran les pastes i casoles al forn en la Plaça Major, i a la vesprada el xocolate i els bunyols en el carrer Sant Vicent.  A més de passar un estona agradable pots col·laborar amb la teua aportació en la restauració de les cúpules.

23 de noviembre de 2015

PRÒXIMAMENT

1- Els diumenges del temps de l’Advent, en Albaida toc de vespres;  en la Catedral de València Toc Dominica Morada a les 9 hores

2- El dia 4 de desembre dia litúrgic de Santa Bàrbera, patrona dels Campaners.  I primer divendres de mes dedicat a la devoció del Sagrat Cor de Jesús, amb Exposició Major del Santíssim Sacrament. Volteig de la campana que té dedica i toc d’Exposició del Santíssim en el seu moment. En Moixent, missa en sufragi dels campaners difunts:  Volteig de la Campana Santes Relíquies.  En Albaida i Ontinyent Vol de Campanes

3-El dissabte dia 6, en Ontinyent Ofrena de flors voltejos de Campanes en el Campanar de la Vila, en el de Sant Carles, Sant Francesc, i Sant Miquel.

4- El diumenge 6, per el mati 7 en el carrer Sant Vicent es repartiren pastes i casoles, i per la vesprada a partir de les 17 hores, bunyols i xocolate a benefici de les obres de les cúpules de l’església.  Este dia de 17:30 a 18:30 s’obrira el Museu Pare Moreno.

5-El dia 8 Solemnitat de la Inmaculada Concepció.  Inici del Any Sant de la Misericordia.  A Moixent, la vespra i el dia, Volteig de 5 campanes, de manera particular la campana Santa Maria Mare de Déu, a més el diuemenge es la festa de la Banda de Música “La Constancia” en honor a Santa Cecilia.  En Bocairent i Ontinyent la Puríssima es Patrona tocs especials de campanes, Vol de totes les campanes de la ciutat a les 13 hores i per la vesprada processó.  En Vallada i Catedral de València, procesons amb corresponents voltejos de campanes.

6-En Ontinyent el dia 9 de desembre Missa “Germandat Sacerdotal Ontinyentina”, al dia següent Missa i Consagració de les dones; el dissabte 12 “Asguinaldo” de la Puríssima, el diumenge 13, Missa de Dobla, per a estos diez Voltejos de Campanes.

7-Festes de Nadal.  Grans Festes i Solemnitats!. A Moixent, Voltejos Generals de Campanes, la vespra i dia del Naixement de Jesús i Santa Maria Mare de Déu.  Volteig de 3 Campanes per a la Sagrada Familia. 

8- El dia de Sant Esteve la comunitat crisitana de Moixent recorda el Aniversari del Trasllat de les S.Relíquies del Convent de Franciscans a l’Església Parroquial, es fara Volteig de la campana Santes Relíquies. Este dia de 17:30 a 18:30 hores Campaners de Moixent obrirem el Museu Pare Moreno.


9-Recordem que Campaners de Moixent estem oferint Decims per a la Loteria de Nadal, ja anem per la meitat, si algu vol que ho diga a algún campaner Queden 25 decims!.  També s’he oferixen Decims i papeletes per a acabar de pagar les cúpules.

19 de noviembre de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (15): MONASTERIO DE LOS HERMANITOS DEL CORDERO

Localización: por la carretera a Navalón, pasando la pedanía.  Está señalizado, antes de llegar a los carasoles.

Para terminar este apartado de “Ermitas y Oratorios en Moixent” publico el Monasterio que se está construyendo en término de Moixent, a cerca de cuatro kilómetros de la pedanía de Navalón, la denominada Comunidad del Cordero.

La Comunidad del Cordero fué reconocida por la Iglesia el día 6 de febrero de 1983 por monseñor Jean Chabbert, Arzobispo de Perpiñan, y el día 16 de julio del mismo año tomó parte de la familia de Santo Domingo.  Utilizan los diminutivos Hermanitos y hermanitas “para tener siempre presente que es en la pequeñez donde según el Evangelio, se revela el Señor”.  Su carisma se basa en la vida contemplativa de entrega a los más desfavorecidos y su misión es predicar, sobre todo en los barrios pobres de las ciudades.

Las primeras en construir el Monasterio fueron las “Hermanitas del Cordero” en término de Enguera, y luego los “Hermanitos”, que en julio de 2012 recibieron la donación de los terrenos por parte de una familia de Valencia con una extensión de cinco hectáreas donde ahora se está construyendo el monasterio.
En ese verano se inició la construcción del Monasterio con el nombre “Lumen Crucis” (Luz de la Cruz), los dos Monasterios están separados por un cortafuegos.
El Monasterio se está construyendo a través de donativos, y ayuda de jóvenes de España  y otros países europeos, construyendo cimientos, y cavando a mano las zanjas, debido al carácter mendicante de la fraternidad. Los albañiles ya ayudaron en el monasterio de las hermanitas.
Contará con cuatro edificios de una sola planta, uno de ellos, con celdas y zonas comunes, otro para instalaciones de electricidad y bomba de agua, un tercero para una sala multiusos y el cuarto alberga la Capilla.

La Campana que se instaló en la espadaña de la capilla en septiembre de este año, fue regalada a los Hermanitos por una persona de la localidad de Anna, según me indicaron los Hermanitos, tiene una ballesta, pero solo puede sonar a medio vuelo.

DATOS ESPECIFICOS DE LA CAMPANA:
- Diámetro de la campana: 20cm
-Peso aproximado 5kg.
-Fundidor: se desconoce
- Año: probablemente el 1956
-Epígrafe medio: “956”

La web del Monasterio “Lumen Crucis” (www.lumencrucis.org) indica que a día de hoy la tarea actual es:
-La casa de energía: este edificio destinado a alojar las instalaciones de suministro eléctrico y de agua del pequeño Monasterio, así como un taller, un almacén y un garaje, ha sido terminado tanto en su parte externa como en la interna.  El taller ya está hecho y cuenta ya con un buen número de herramientas, esto hace que ya esté en uso para el resto de la construcción de Monasterio.  Además se realizó toda la instalación del material del suministro eléctrico de energía solar.  De la misma manera se termino la instalación del depósito de agua y la automatización de la bomba que saca agua del pozo.
– La casa de acogida: Terminada en su parte exterior, también los baños están hechos y en funcionamiento así como los muebles de la cocina y de la despensa de esta casa.
– La capilla: tiene instalada la estructura de madera, se hizo el techo, se pusieron las tejas, y se levantaron los tabiques interiores, además se levantó el ábside de la capilla, (se ha pintado una imagen de tres personas representando la Santísima Trinidad). Se acaba de hacer la instalación eléctrica de la capilla, el aislamiento del techo y de las paredes y pronto se hará el enlucido interior del edificio y posteriormente, la pintura. En el exterior, se ha añadido el porche de entrada y la espadaña.
 – La fraternidad: Ya se han levantado los muros exteriores, los tabiques que separaran las distintas dependencias de este edificio, y el techo está casi terminado. Se está preparando la instalación eléctrica de esta casa.
– Las celdas: Durante este curso se han hecho todos los trabajos de nivelación del terreno para la construcción de este edificio. Ahora se está terminando los  preparativos de la planta para poder tirar el hormigón.
– Además durante este año 2015 han realizado trabajos en el terreno destinados a embellecerlo y darle vida. Así los hermanitos han plantado un seto, una pequeña plantación de pistachos y preparado los agujeros para la plantación de otros árboles, estos trabajos también forma parte de nuestras tareas actuales.

La próxima tarea prevista es:
-Enlucir las paredes interiores y pintar la capilla.
-Terminar el techo de la fraternidad e instalar las ventanas.
-Terminar los preparativos de la planta de las celdas y tirar el hormigón
-Empezar con los muebles de la capilla.


Anotaciones de Felipe Sanchis

16 de noviembre de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (14): ARENETES

Localización: Se puede acceder por el Barranco de la Hoz pasando por el camino de la Gobernadora y la Hortixola; y también por la carretera de Moixent a Navalón, en el quilómetro diez, hay una explanada y a mano izquierda está el camino que conduce, y que está señalizado, a “Les Cases de Marco”.  Retrocediendo unos pasos en la explanada a pie a la izquierda hay un camino en dirección este hacia la Casa el Racó.  Hasta un camino que baja al rio son caminando 22 minutos, la bajada que cruza el rio son unos 10  minutos y por un camino que hay que subir a mano derecha hasta la balsa y fuente de les Arenetes son 10 minutos. 
La Fuente de les Arenetes y la balsa, construidas por el propietario de entonces, Pascual Caro, tiene tres caños, que vierten en forma semicircular, recoge aguas de lluvia por lo que no siempre mana, es de mortero de cal.  Su parte superior tiene forma de campana, lo que le da un aspecto religioso y allí se observa la inscripción de ejecución, 1776.  En la parte media, sobre los tres caños, aparecen grabados los monogramas de la Sagrada Familia.  A unos diez metros de la fuente se sitúa la balsa, que recoge las aguas de la fuente [1].
Al ver la Fuente de les Arenetes retrocedemos, y está la subida a la casa de les Arenetes que aún se mantiene en pie, abandonada  y comenzando a desmoronarse.

Sucesivos Propietarios: -Fernando Ros
-Joaquín Ros
Elías Ros Pallares.
-Elías Ros[2]


La primera referencia que se tiene de la existencia de un Oratorio, se halla en el libro de la Visita Pastoral realizada en el año 1784, por Don Juan Bautista Doménech, y dice literalmente: “Ermita de la Purisima Concepción. En la partida de las Arenetas de la Sierra, hay una ermita bajo la invocación de la Purisima Concepción, propia de Don Pascual Caro, distante dos horas, la que está decente y no suele celebrarse mas que cuando van los dueños[3].

Este año hay un Mandato para todas las Ermitas y Oratorios (Baillo , San Cristóbal, Cristo-Santa Anna, Montserrat, Casa Rabosa, Venta del Potro, Casa Sagristá, S.Bárbara y Arenetes) y dice lo siguiente: “Mandamos al Cura haga saver al Sacerdote que celebre Missa en qualquiera de las Hermitas y Oratorios púbicos que no esta prohibido celebrar, explique o lea un punto de Doctrina Christiana en todos los días de Fiesta al tiempo  del Ofertorio, y en los Domingos publicará también las Fiestas y Ayunos que hubiese entre Semana y no cumpliéndolo dará cuenta directamente a su Excelencia el Arzobispo (mi Señor) y para que no se alegue ignorancia pasara el Cura Copia de este Mandato al Reverendo Padre Guardian de este Convento para que lo encargue al Religioso que a celebrar en dichas Hermitas y a mayor abundamiento se pondrá Copia en cada una de ellas[4].

La última noticia también se halla en un libro de la Visita Pastoral, realizada por Don Pedro Cano y Secretario Domingo Caldes, en el año 1819, en la que dice: “Hermita de la Purisima Concepción.  En la partida misma de la Sierra al lado de la fuente de les Arenetas, hay un Oratorio bajo dicha Invocación, el que visitó S.S. y halló decente, con los ornamentos necesarios para celebrar el Santo Sacrifició del a Misa.[5].

De esa Ermita no quedan no quedan restos en la actualidad, porque lo más probable es que se tratase, como se dice en la segunda visita, de un oratorio, y que éste no fuese sino una de las dependencias de la casa preparada para tal fin, con un pequeño altar e imágenes sagradas y no una construcción anexa e independiente[6].

En el artículo de este apartado publicado en esta web el día 8 de febrero de 2015, de “Ermitas y Oratorios de Moixent (1) Introducción”, menciono a la Casa el Racó que está enfrente del barranco, en la otra parte del rio.  Se trasladaría el Oratorio dedicado a la Purísima de las Arenetes a la Casa el Racó?[7] 

Anotaciones de Felipe Sanchis





[1] CHAFER REIG, Goltran.  La Font de les Arenetes.  Grup Cultural. Ad Statuas.  Serie Patrimonio, nº8.  Moixent, 2003,  p.6
[2] LERA GASSÓ, Manuel.  Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.  Moixent.  1998.  p.66
[3] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1784.   p.91
[4] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1874.  p.101 vto y 102
[5] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1819.  p.42
[6] CHAFER REIG, Goltran.  La Font de les Arenetes.  Grup Cultural. Ad Statuas.  Serie Patrimonio, nº8.  Moixent, 2003,  p.4 y 6
[7] Esta pregunta también se la plantea en el libro “Estudi Històric sobre l’Església Moixentina” de Santiago Gasset Peinado y Manuel Lera i Gassó en la página 78

14 de noviembre de 2015

ERMITAS Y ORATORIOS EN MOIXENT (13): MASIA MONTSERRAT

Localización: Se accede por la  carretera local de Moixent a Fontanars dels Alforins, en el quilómetro 8, a la derecha, hay un camino que conduce a la Casa Montserrat, y también a la Ermita de la Purísima Concepción (Casa Rabosa). Tanto la Casa Montserrat como la Casa Rabosa están señalizadas.  Cerca de la Masía Montserrat esta el Alted de Garrido.

Sucesivos Propietarios:- Familia Garrido Tortosa (Vallada)
- Luis Colomina Cremades
- Concepción Biosca Narro
- Ramón Saus Más.
- José Bertomeu Martí,
-Entidad Bancaria
- Familia Castells (Vallada)[i]

La primera noticia que se tiene de una Ermita se halla en el libro de la Visita Pastoral del año 1758, hecha por el visitador Joseph Ignacio Piñana y Secretario Don Pascual Gil Sanz, en la que dice: “Ermita de Nuestra Señora del Carmen.  En el mismo dia mes y año se confixio el sobre dicho maestro Jacinto Doménech comisiado a la Casa de Campo de Montserrat Garrido, sita en la referida partida de las Alcuzas, visitó su Señoria el Oratorio Publico.  Es Ermita de Nuestra Señora del Carmen que en aquella se halla construida, y con el día suben siguiente hizo relación de Su Señoria de haverla encontrado decente y que tiene los siguientes ornamentos: Primeramente un cáliz pie y caña de bornce, copa y patena de plata sobredorada; Una casulla de ropa de seda campo blanco matizado de diferentes flores; Una alba con su amito de cambray nueva; Una Ara y tres manteles de cambray guarnecidos de encaxes, dos nuevos y uno usado; Un frontal de lienzo pintado[ii]
La siguiente noticia que se tiene, se halla en la Visita Pastoral del dia 19 de agosto de  1772, realizada por Don Enrique de Castellví Monsonis y Secretario Don Juan Bautista Puig, en la que dice: “Ermita de Nuestra Señora del Carmen.  En la misma partida de las Alcuzas, hay otra ermita sita en la Casa herederos de Montserrat Garrido vecinos de Vallada, esta cerrada y no se ha visitado”.[iii]

En la Visita Pastoral del año 1784, hecha por Juan Bautista Domenech, en la cual dice: “Ermita de Nuestra Señora del Carmen.  En la Visita ulitma folio duscientos trecebuelto consta, que en el termino de esta Villa partida de las Alcuzas, hay una ermita bajo la invocación de Nuestra Señora del Carmen y haviendose visitado indecente y con un agujero en la pared que salía a una bodega puso su Señoría entredicho y mando que la llave de dicho Oratorio estuviese en poder del Cura”.  [iv]
El entredicho dice: “ponemos entredicho en el Oratorio publico de Nuestra Señora del Carmen partida de las Alcuzas por hallarse las Paredes, techo y piso arruinados, hasta que se componga descortésmente se tapie la Pared dóble de la Puerta que salía a la Bodega, y ahora hay un Tabique sencillo, teniendo entre tanto la llave el Cura, y quando este todo compuesto remitía el Cura Certificación para poder levantar el Entredicho”.[v]

La ultima noticia se encuentra en la Visita Pastoral de 1819, realizada por el Dr.D.Pedro Cano y Secretario Domingo Caldes Presbitero, entre otros Oratorios y Ermitas menciona:  “Oratorio de Nuestra Señora del Carmen.  En el mismo termino partida de las Alcuzas, hay un Oratorio bajo dicha invocación, el que por estar arruinado nada subsiste.[vi]

La Ermita y posterior Oratorio desparece por el año 1722, ya que en la única Visita Pastoral que se encuentra “decente” es en la del año 1758. 
En la fachada de la Ermita hay una Cerámica con una Virgen del Carmen que lleva en las manos escapularios, y encima de esta cerámica está gravado el año “1817”, tal vez por estos años se edifico la Casa rural y como recuerdo del anterior Ermita-Oratorio dedicado a la Virgen del Carmen se coloco esta Cerámica.
En la misma casa rural hay una Cerámica de la Virgen de los Desamparados  (un relieve que regalaba el periódico “Levante” en los años 1990); y otra Cerámica de Santa Genoveva parece ser del año 1950.  También ha una gran mesa de cerámica y  una escalera con azulejos de Gimeno, así como una fuente con el año gravado “1953”.

De lo que fue Ermita no quedan restos en la actualidad, ahora es una Casa rural.  Posiblemente la imagen de la Virgen del Carmen que había en la Ermita de la Purísima Concepción en la Casa Rabosa a unos minutos de Montserrat, seria la imagen  de este Oratorio en Montserrat.  Ahora la imagen esta en el Templo Parroquial.


Anotaciones de Felipe Sanchis




[i] LERA GASSÓ, Manuel, Tinença i Explotació de la Terra a Moixent.  Moixent. 1998.  p.80
[ii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1758.  p.187 vto.
[iii] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1772.   p.213 vto.
[iv] ARVHICO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1784.  p.90 vto.
[v] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT.  Visita Pastoral, 1784.  p.100 i 101 vto.
[vi] ARCHIVO PARROQUIAL DE MOIXENT. Visita Pastoral, 1819.  p.41 vto.

5 de noviembre de 2015

AGENDA 2015: FESTA DE MOROS I CRISTIANS A LA MILAGROSA I JESUCRIST REI DE L'UNIVERS

 FESTA DE MOROS I CRISTIANS EN HONOR A LA MILAGROSA: El cap de setmana que següeix a Tots Sants desde 2008 be celebrant-se a Moixent, uns dies de Festa de Moros i Cristians i entre els actes esta la celebració de l’Eucaristia de Diumenge trasllat de l'imatge a la Residencia i una Ofrena de flors a la Milagrosa. (Del dia 4 al 9 en els primer toc d’avís a Missa voltejara la campana Santa Maria Mare de Déu en honor a la Milagrosa)
Per a conèixer la historia de la festa dels Moros i Cristians que estan dedicades a la Verge Milagrosa i els actes religiosos, la Parrórquia Sant Pere Apòstol de Moixent, va fer una Nota Informativa titulada” Virgen Milagrosa y fiesta de Moros y Cristianos, Nota informativa,” que esta en el Arxiu Parroquial, firmada el 27 de novembre de 2014 dia litúrgic de la Verge Milagrosa, açí hi ha un extracte d’eixa Nota:
Les festes de Moros i Cristians actualment contenen una certa vinculació amb la Fe Cristiana a través de la devoció a la Verge Milagrosa i que s'expressa en els actes que es programen amb una clara expressió religiosa, com el trasllat de la imatge de la Capella de la Residència a l'Església, la Missa Solemne el diumenge en les festes de Moros i Cristians, el trasllat de la imatge a la Residència, i finalment l'Ofrena de flors a la Milagrosa  que està en el pati de la Residencia.

Esta festa va començar l'any 2008 del 6 al 9 de novembre.  En eixe any no s'incloïa cap expressió religiosa però la idea  que es va fer saber a la parròquia era que el projecte de realització de les festes de Moros i Cristians de Moixent incloïen una dimensió religiosa, però inclús estava sense materialitzar.
L'any següent  tal com apareix en el Llibre de Moros i cristians de 2009 en l'escrit del llavors president “a esta Verge Milagrosa.  Des de la Junta Directiva de l’Associació s’ha considerat oportú dedicar un acte a esta Verge que a més de celebrar-se al mes de novembre, ha sigut part representativa de la infantessa de la inmensa majoria dels joves del poble... “   De fet així va ser en la segona edició, se celebrà el diumenge una missa votiva de Moros i Cristians ales 12 hores estant presents les Autoritats Municipals, acabada la qual van realitzar una ofrena de flors a la imatge de la Milagrosa que esta en el pati de la Residència portant una bella Cruz i mitja lluna com a Ofrena de l'Associació, a la que  s'afegia algun ram i cistelles particulars.

Trasllat de la imatge el diumenge a la Capella de la Resdiencia
Foto  Llibre de Moros i Cristians 2015
En 2010 i 2011  se celebrà la Missa a les 12 hores més concorreguda pels membres de l'Associació, amb els seus ambaixadors vestits amb els seus trages de gala per a les ambaixades que se celebraven després de la missa, i a la vesprada, com a gran acte conclusiu de les festes, van programar l'Ofrena de flors amb desfilades festeres.

Per al 2012 es busca la manera de traslladar la imatge de la Milagrosa de la Capella a la Parròquia com a acte fester, i proposen la idea que l'Ofrena de xiquets es faça el mateix dia per a la qual cosa és necessari realitzar-ho el dissabte, atés que el divendres, com es venia fent tradicionalment en el Tridu, ells no poden perquè treballen i tampoc va bé per a la Banda de Música.   S'amplia l'itinerari dels carrers, fent-ho mes llarg.  S'adapta per a açò el Tridu a eixes dates: el primer dia, divendres com no estava la imatge de la Capella, es col·locà en el Presbiteri una imatge més xicoteta, de les que visita els domicilis.  En els 15 dies que la imatge va estar en la Parròquia es va procurar en les misses diàries incluir cants a la Mare de Déu, per a reviure la devoció dels fidels.
A la missa de 12 hores es van col·locar en el Presbiteri rodejant la imatge els estendards de cada “fila” així com les banderes dels ambaixadors.  També la creu i mitja lluna estaven al peu del Presbiteri perquè pogueren apreciar-la els fidels.   Per a tornar la imatge a la Capella de la Residencia es van presentar en l'Església Parroquial els Moros i Cristians, Banda de Música, Sr.Alcalde i membres de la Medalla Milagorsa i de l'Associació de Moros i Cristians amb els seus trages de gala.  A continuació van realitzar l'Ofrena de lfors a la imatge de la Milagrosaque està en el pati de la Residencia.
En les festes de 2013, es va completar el nombre de voltejos de campanes com motiu de la incorporació de la imatge de la Milagrosa a les festes de Moros i Cristians de manera que concorren tres acontecimients: El Tridu en què hi ha volteig al migdia i per a avís de les misses de quatre campanes.  En estos tres dies seguix vinguent el sacerdot Paul i les Filles de la Caridad; Els quinze dies de la setmana que la Mare de Déu seguix en l'Església Parroquial, amb el seu reflex en cants i oracions en les misses vespertines, i que s'incorpora en el primer toc el volteig de la campana Santa Maria Mare de Déu; la Festa de Moros i Cristians, per a la celebració de la qual es toquen quatre campanes tant en la missa com en el trasllat de la imatge a la seua capella de la Residència.

Ofrena de flors el diumenge després del trasllat de la imatge
Foto  Llibre de Moros i Cristians 2015
Per a l'any 2014, el Tridu comença amb el trasllat el dia 25 d'octubre, seguit de diumenge i dilluns, canviant l'antic costum de divendres a diumenge, tenint en compte que el Pare Paúl i les Filles de Caridad s'adapten.  S'ha constatat en els quinze dies que va romandre la imatge en l'Església Parroquial, una major afluència de fidels per al Rosari i l'Eucaristia, que cada dia s'han vist enriquides amb cants, rés del Magnfiicat, pregàries marianes, i alguns dies amb la presència de cantores i les guitarres dels jóvens.
S'ha consolidat així, eixa dimensió religiosa dels Moros i Cristians, per a bé de la pietat cristiana de Moixent cap a la Verge Milagrosa, però també per a les festes de Moros i Cristians, protagonitzades majoritàriament per jóvens i xiquets, i que així, viuen un cert vínccul amb la vida cristiana, com algo programat dins dels mateixos actes festers.

Moros Cristians. Ofrena a la Milagrosa, 8 de novembre
- Tres Vols d’avís a missa de 12, de Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Sant Isidre.

Vols de trasllat:
 - Tres Vols d’avís a trasllat de 16:30, amb Santa Maria Mare de Déu.
 • Vol al eixir l’imatge de Sant Antoni hasta Sant Isidre i després de Santa Maria Mare de Déu


CRIST REI: La Solemnitat de Crist Rei (desde el Concili Vaticà II) marca el final de l'any Litúrgic: tot el que celebra l'Església s'orienta a Crist com a Senyor de la Història i de l'Univers.   La data varía u oscila entre els dies 20 y 26 de novembre.
Segons el Aleluya del Arxiu Parroquial de Moixent, del dia 30 de novembre de 1952. Després de la Missa de per el mati, en la plaça major es montava un altar, i per a la vesprada una processó amb el Santíssim Sagrament, al arribar a la plaça En José Pellicer llegia l’acte de consagració, després es tornava al Temple amb reserva del Santíssim. 

Vespra de Crist Rei, 21 de novembre
- Tres tocs d’avís a missa de 20.  Repic festiu amb Santes Relíquies i Sant Isidre.  I Vol de
  Sant Jaume i Nieves.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

Crist Rei, Santa Cecilia, 22 de novembre
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu, i Vol de Sant Jaume i de Nieves.   
  El tercer toc, Volteig de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres tocs d’avís a missa de 12.  Repic festiu, i Vol de Sant Jaume i Nieves.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.