12 de agosto de 2015

AGENDA 2015: SETMANA DE FESTES PATRONALS I MÀRTIR PADRE GASSÓ

Ofrena a les Santes Relíquies:  El dimarts dia 18 d’agost de la setmana de Festes, les Autoritats, i Comissió de Festes amb les seus Reines i Dames d’Honor i altres fidels, després de la proclamació de la Regina de València, acudixen al Temple Parroquial per a realitzar una solemne Ofrena de Flors a les Patrones i demanar la seua intercesió.   
Des de 1952 era en la mateixa Capella de les Santes Relíquies de l’Església Parroquial, davant del Reliquiari estaven els dos Bustos de Santa Úrsula i Santa Còrdula i les reliquies posterios (com estan en les colgadures), i al fer els dotze quadres del Presbiteri es va fer una hornacina per als Bustos-Reliquiari de les màrtirs  Úrsula i Cordula en la Capella de les Santes Relíquies enfront del sepulcre del Pare Moreno. 
Des de este canví, l'ofrena de flors es en el Presbiteri on estan colocades les primeres reliquies que arribaren a Moixent.
L'orde de l'Ofrena es: xiquets i xiquetes, festeres moixentines, valencianes, festeres d'honor, mares de les reines,  festeres majors, Coorporació Municipal, dames d'honor i les reines (la de moixent a la dreta i la de València a l'esquerra).
Es farà un Volteig de 3 campanes (de devoció popular), la campana que fa de “gran” es Santes Relíquies, dedicada a totes les Relíquies de l'Església Parroquial i té impreses en el bronze els Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula, i també del Venerable Fra Cristóbal Moreno del Camino.

Beat Nicolas Factor. Ofrena de Flors a les Santes Relíquies, 18 d’agost
- Al pujar la Comissió per el carrer “Màrtirs”,  Vol de Sant Antoni hasta S.Relíquies.
- Volteig al final de l’Ofrena, de Sant Antoni hasta Santes Relíquies. 


FUNERAL PER ELS MOIXENTINS DIFUNTS: El divendres 21, es recorda a tots els Moixentins Difunts.  A la Missa a què assistixen les Autoritats, Reines (que estos tres dies d'actes litúrgics des de els anys 70-80 estan en el Presbiteri, vestides amb teja i mantenilla negra), Comissió de Festes, i multitud de fidels.
Les Lectures que es proclamen són: la Primera Lectua del segon Llibre de Macabeus 12, 43-46, i el Salm "El Señor es mi luz y mi Salvacón", per la Reina de Moixent; i la segona Lectura de la Carta de Sant Pau als Tesalonicenses 4, 12-17, proclamada per la Reina de Valencia, l'Evangeli de Sant Joan 11, 17-27..  Les monicions a les lectures una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels una dama de la Reina de València.
Les Campanes també convoquen amb els seus sons fúnebres, però impregnats d'esperança (Mig Vol), oferint un homenatge sonor a tots els nostres difunts. Intervenen les campanes: Santes Relíquies, Sant Isidre i Santa Maria Mare de Déu, les tres oscil·len d'un costat a un altre, sense arribar a donar la volta. 
Després de la celebració es fa una ofrena sencilla de flor davant del Bust del Pare Moreno en el passeig que porta el seu nom.

Funeral per els Moixentins Difunts.  Vespra Stm.Crist del Mont Calvari, 21  d’agost
- Tres Migs Vols d’avís a missa de 12, amb S.Relíquies, S.Isidre i Santa Maria  Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Mig Vol al final de la celebració.

-  20 hores.  Toc d’Ave Maria, i Volteig General

Estampa de 1954
amb la Plegaria

SANTÍSSIM CRIST DEL MONT CALVARI: Està dedicat el dissabte de les Festes Patronals (dia 22 d'agost). 
Es una festa apart del divendres sant, com a Jesucrist a Resucitat, la creu porta a la vida, es una creu gloriosa perque ara mirem els resultats victoriosos.

L’anterior Església de Moixent un Altar dedicat al Santíssim Crist. L’Ermita del Calvari ubicada en el barri de Santa Anna, tènia com demostren els llibres de Visita Pastorals i altres documents, les adovaciones de Stm.Crist i  Santa Anna i desde les festes Patronals de 1899 està baix l’advocació de Santíssim Crist del Mont Calvari.

En els Llibres de Racional apareix que el 15 de setembre de 1872 es feia una festa al Stm.Crist del Calvari   (en la parròquia) costeada de limosnas del pueblo a cargo de D.Francisco Carreres coadjutor con tercia, misa, sermón y por la tarde víspera y procesión“ així es fa en els anys successius; a més d'esta advocació hi havia altra festa al Santíssim Crist de la Bona Mort costejada per D.Agustin Tudela de Carcaixent i anys després costejada  pels patrons del seu altar; així com  al Crist de Zalameda; anys més tart apareix l'advocació del Crist del Perdó.

Possiblement en els anys que el Santíssim Crist ja era considerat patró (junt amb Sant Pere i les Santes Relíquies), el Papa Pius IX en 1873 va otorgar una Indulgencia Plenaria Perpetua, en el dia de la festa als fidels que visitaren dita imatge en el temple Parroquial; i altres Indulgencies dels anys 1870, 1872 i 1873, dels Bisbes d’Oviedo, Sogorb i Granada. 

Entrada del Crist al Calvari
Foto Mª Jose Calatayud
Durant la Guerra Civil la imatge va ser cremada junt amb altres.  Acabada la guerra civil, l’any 1940 es va fer la Festa al Crist i un any després Amparo Gassó va fer donació de la bella imatge del Santíssim Crist de la Mont Calvari d'Enrique Bellido (per tant any 2015 es complixen el 75 aniversari).   Des de este any la processó es fa per el poble sense pujar al calvari, pujà que segons el Llibre de Festes de 1948. En l’Agenda Parroquial de 1949 consta de que a més de la Missa i processó “se canto tertia y completas

El Retaule-Altar de Sant Antoni de Pàdua de l’Església Parroquial, abans de ubicar està imatge en 1955, estaba dedicat al Santíssim Crist, de 1941 a 1953 estava la imatge del Crist del Calvari  que en la Setmana Santa de 1953 es va pujar a l’Ermita per a quedar-se, i des de 1953 a 1955 estava la imatge del Crist del Perdó.  És curiós que durant la Setmana Santa i en les Festes Patronals, la imatge del Crist està davant d'este Retaule. 

La imatge (amb les andes de 1943 i amb els farols propis de l’any 2013) es troba en l'Església Parroquial, per a la veneració dels fidels desde el dia 9 d’agost, davant té col·locat un ciri roig, durant els dies que el Patró està en l’Església Parroquial, es resa la seua Plegaria i els Goigs.

El dissabte per a les misses de la seua festa  es de 2013 es col·loca en el Presbiteri.  Leds lectures que es proclamen son les del dia de la Exaltació de la Santa Creu. 
En la missa de 12 es fan presents les Autoritats,  Comissió de Festes, acudint al Temple acompanyats per la Banda de Música.  Les Reines assistiran amb els seus respectius trages de Moixentina i Valenciana incloent la mantellina de color blanc o negre la de Moixent i blanc, torrat o negre la de València.  La missa es solemnizada per el Cor Parroquial. Com en la Missa dels Sants de la Pedra, la 1a Lectura i Salm sera proclamat per la Reina de Valencia, i la 2a Lectura per la Reina de Moixent, al igual que les monicions a les lectures sempre la mateixa dama de la reina de Moixent, i l'oració dels fidels la mateixa dama de la reina de València.

Per la  vesprada del dissabte de nou es convoquen els fidels, i l'Excel·lentíssim Ajuntament i la Banda de Música, per a acompanyar la imatge del Santíssim Crist del Calvari a l'Ermita: és la “Pujà”, processó molt concorreguda i atentament seguida per tots els Moixentins i visitants que en estos dies omplin el nostre poble.   
L'orde de la processó es: festeres, quintos, festeres/rs d'honor, pares de les reines (esquerre la de València, i a la dreta la de Moixent), Festeres/rs majors, dames de la reina de València a l'esquerra i la de Moixent a la dreta i les Reines davant de la imatge a l'esquerra la de Moixent i a la dreta la de València mirant a l'imatge.  El Sacerdot darrere de l'imatge i unt a les Autoritats, a la dreta de l'Alcalde anira el President/a de la Comissió, i la Banda de Música.

L'imatge del Patró entra a l'ermita mentres la Banda de Música interpreta l'Himne Nacional i es canten els seus “Goigs” i la Plegaria al Crist de l’autor Emilio Buenaventura Perez de 1954.
L'efecte de les Campanes, es al contrari que en la “Baixà”: seran les Campanes parroquials les que acompanyen amb els seus sons fins a la primera estació del Via Crucis, límit urbà on comença el calvari, i allí li acollix la campana de l'Ermita del Santíssim Crist dedicada als Sants de la Pedra.

Santissim Crist del Mont Calvari, 22 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu amb Santes Relíquies i Sant Isidre.  I  Volteig de de Sant Jaume i Nieves.  El tercer toc Volteig General.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Voleig General al final de la celebració.

Vols de processó:
   - Tres Voltejos d’avís a processó de 20, amb Sant Pere Apòstol.
   • Volteig General a l’eixir el Santíssim Crist del Mont Calvari de l’Església.
   • Volteig de Santes Relíquies, per el carrer major.
   • Volteig de les Tres Grans, per el passeig Venerable Pare Moreno.
   • Volteig General al pujar la Creu Parroquial al Calvari. 

Voltejos de la Campana SANTS DE LA PEDRA
- Al entrar l’imatge del Crist al Calvari (Primera Estació)
- Per la meitat del recorregut del Calvari
- Desde l’ultima volta del Calvari fins que entra dins de l’Ermita.
 -Al final de la processó.


Santes Reliquies  (com abans estaben)
SANTES RELÍQUIES: L’últim dia de les Festes Patronals, es dedica  a les Santes Relíquies, i mitjançant la seua veneració, es tributa un agraït record al Venerable Fra Cristobal Moreno del Camino, portades al poble per ell.  És la major de totes les Festes Patronals; la més concorreguda, i la més apreciada. 
Moixent i les Santes Relíquies són dos realitats inseparables des de fa 433 anys.  Al mencionar les Santes Relíquies, associem com una mateixa cosa, la personalitat del nostre paisà Venerable Pare Cristóbal Moreno del Camino, portador d’esta riquesa espritual.

L’any 1582  el Venerable  Pare Moreno era confessor de l’emperadriu Na Maria d’Àustria, la qual li va regalar un fragment del Lignum Crucis i relíquies de les Santes Úrsula i Còrdula; i en 1587 sent provincial dels franciscans de València,  en uns dels seus viajtes a Roma, amb motiu del capítol general de l’orde,  va portar una col·lecció de relíquies dels primers segles del cristianisme.  Anys més tard es sumaren altres reliquies. 

En l’Arxiu Parroquial a més de les “Autentiques” hi han Indulgències concedides pel Papa Sixt V a l’església del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Moixent, a petició del Pare Fra Cristóbal Moreno:
- Indulgència de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma, en data 2 de maig de 1587
- Sumari de les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma,  en Roma el 2 de maig de 1587.
- Lletres Apostòliques (doctrina dels Papes) sobre les Indulgències de la Basílica de Sant Joan de Laterà,  datada a Roma el 10 de maig de 1587.
També un document, firmat pel llavors Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que dóna fe de l'autenticitat de tals documents i de les Santes Relíquies autoritzant el seu culte públic.  
L’any 1866 l'Arquebisbe de València en resposta a una sol·licitud del Alcalde de Moixent, va concedir una Indulgència el 26 de maig de 1866:  “Desitjant promoure el diví culte i fomentar la devoció dels fidels concedim huitanta dies d'indulgència…”

El 10 de febrer de 1833 les Santes Relíquies en el Convent van ser traslladades a una urna nova sent examinades amb “L’Autentica”.  
Les Sagrades Relíquies van rebre culte en el Convent de Franciscans de Moixent fundat per el Pare Moreno, fins que en 26 de desembre de 1835, amb motiu de la desamortizació van ser traslladades al Temple Parroquial, on es veneren amb gran devoció en la Capella a la que donen nom i que es molt visita per moixentins i moixentines i visitants que imploren l’intercessió de les Sagrades Relíquies.  Cada any el 26 de desembre es recorda este aconteciment del trasllat. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes del Convent a la nostra Parròquia en 1835.  

En un Llibre Racional està anotat: el dia 3 de septiembre del año 1865 “se celebro misa cantada con tercia y procesión de Rogativas a las Sagradas Reliquias Santas Ursula y Cordula y San Pedro que se sacaron por el Arrabal, parador, casas nuevas, San Cayetano, caseta del Colomer”  
El 12 de novembre del mateix any: Se hizo una fiesta a las Santas Reliquias con sermon predico un Beneficiado de la Catedral de Valencia sobre la sanación del cólera en acción de gracias.  Se sacaron en procesión las Sagradas Reliquias = Las Santas Ursula y Cordula Ntra Sra. de los Desamparados y San Jose.  La Cera de las Santas Reliquias. Dia 13 lunes Fiesta a San Pedro por la misma causa a que el dia anterior predico Costea de Játiva y se le saca San Pedro en procesión y las demás imágenes que el dia anterior”.
“En 1866 se hizo el domingo dia 6 de agosto una solmene Fiesta a las Sagradas Reliquias en atención a que los Restos del Venerable Padre Moreno fueron trasladados de una caja a otra”
 
El dia 27 de d’abril de 1896 les Santes Relíquies van ser de nou traslladaes a la urna/reliquiari actual, costejat per Isabel, Juana y Justa Palop Borja, a expenses de D.José Palop Gasso.  Al dia següent es va fer una “procesión claustral con el reliquiario y los bustos de Sta.Ursula y Sta.Cordula, renovados…”  (Diari de José Tortosa Terol)

En la persecució religiosa mans piadoses les van poder retirar de la Parròquia amb tot respecte i guardar-les en un lloc segur. En el domicili de Isabel Palop Borja, persona vinculada a la Parroquia, en el Paseig Pare Moreno que fa cantonera amb el carrer Milagrosa, on vivien les Filles de la Caritat, es guardaren entre altres domicilis, els Bustos-Reliquiaris de Santa Úrsula y Santa Córdula.  El Reliquiari va ser amagat en el trasaltar de l'Església.   El dia 24 de juliol de 1939 es fa l'Autentificació de les Santes Relíquies després de la persecució Religiosa i Guerra Civil. (com indica D.José Pellicer en la Novena; y D.Antonio Marín en Grato Recuerdo).  Algunes reliquies es van destinar a altres Parròquies per a consagrar el seus altars.

En l’any 1940 ja es fa festa a les Santes Reliquies. En l’Agenda Parroquial de 1949 consta de que a més de la Missa i processó “se canto tertia y completas nombramiento de festeros desde el pulpito

El 24 de setembre de 1989, l’Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanellas va coronar els Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Cordula, en una Eucaristia concluint el I Centenari de la Construcció del Temple i el IV Centenari de l’arribada a Moixent de les Santes Reliquies, després d’una setmana on les primeres Reliquies que arribaren a Moixent amb la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, recorregueren tots els carrers de la població celebrant la Eucaristía en cada barri de la setmana del 17 al 23 de setembre.  El video de l’Eucaristia el podeu vorer a internet.   (Efemeride que cada any es recorda)

En 1913 es feia la “Novena a les Santes Relíquies" en el mes d’octubre; en 1953 es va pasar la novena a desembre. Es tènia previst fundar una Confraria de les Santes Relíquies. Hi havia una relació de persones que s’encargaben de celebrar la festa de les relíquies que conté el Reliquiari.

Des de l’any 2010 s’ha recuperat la Lletania dels Sants del Reliquiari, per invocar als Sants i Màrtirs dels que hi ha reliquia
En la Capella de les Santes Relíquies on està el Reliquiari, abans estaba ubicat la “Sarga del Reliquiari” una pintura de l’any 1896, (que està restaurada en el Museu Pare Moreno) i al cantar els “Goigs a les Santes Reliquíes” el final de les misses del diumenge es pujava mostrant les Relíquies dels primers màrtirs del cristianisme i després es cobrien de nou, també quant hi havia tronada es descrobien les Relíquies i es tocaben les campanes "tres campanadas de cada campana (la gorda no)" (Agenda Parroquial 4 de juny 1944)  
(Les pintures murals de la part dreta segons es mira al presbiteri sobre el Pare Moreno enguany complixen el 50 aniversari).

Durant les dos misses del diumenge, els fidels oferixen ciris al peu del Presbiteri, que durant tots els dies de l'any cremen en la Capella de les Santes Relíquies, en l'Altar Major, en la làmpara del Santíssim Sacrament i en la Reserva en el transaltar.  Els ciris es van col·locant en els escalons del Presbiteri, davant dels Bustos que contenen les Relíquies de Santa Úrsula i Còrdula i la Relíquia de la Creu on va morir Sant Pere, Patró i Titular de l'Església (situada en el centre de les quatre palmes que sosté els dos Bustos de les màrtirs. 
En les misses molt concorregudes de fidels, en la de 10:30 s'invoquen als Sants i Màrtirs en les Lletanies del Sants del Reliquiari, com en altres dies de Sants de Devoció Popular que hi ha Reliquia; i en la missa de la de 12 hores participen les Autoritats, i Comissió de Festes, el trage com el dia anterior.  La eucaristia es solemnitzada per els cants del Cor Parroquial.  Com els anteriors dies, les monicions a les lectures sempre sera una dama de la Reina de Moixent, i l'oració dels fidels per una dama de la Reina de València.  Les lectures corresponen al diumenge del temps ordinari. La 1a Lectura i el Salm, com el dia de Difunts, sera proclamada per la Reina de Moixent, i la 2a lectura per la Reina de València.   En les dos misses  es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. (http://gogistesvalencians.blogspot.com.es/2012/12/gozos-las-santas-reliquias-veneradas-en.html)

Una de les parts més importants es la processó que trasllada les reliquies més antigues que poseix la Parròquia i les primeres que arribaren al Convent de Franciscans (Bustos-Reliquiari de les Santes Úrsula i Còrdula, a més de la Relíquia de la creu on va morir Sant Pere) des de l’Església a l’antiga Capella del Convent (actualment Museu Pare Moreno), en el carrer Santes Relíquies. L'orde de la processó es com el dia de la "pujà" del Crist. Després d’una breu visita es canten els “Goigs a les Santes Relíquies” interpretats pel Cor Parroquial, i  es dispara un castell de focs artificials en honor del Pare Moreno,  (abans es disparaba en la Cova del Pare Moreno), per a tornar minuts més tard a l’Església.
La processó al arribar al pont que precedeix l’entrada a la capella (Museu), la Banda de Música “La Constancia” sol interpretar la marxa “A San Antonio” composada per Sanchis i Teixidor en 1962, es similar harmònica i quasi en la seua totalitat melòdica als goigs a les Santes Relíquies.

Foto: M.Carmen Vidal
Es d’admirar que no sols el trajecte peró on pasa la processó, sinó molts balcons per tot arreu del poble, apareixen engalanatats amb cobertors i colgadures dels Santíssim Crist del Mont Calvari i les Santes Relíquies.  Les Santes Relíquies entren al Temple Parroquial, que està de gom a gom mentres la Banda de Música fa sonar el Himne Nacional i després de cantar els "Goigs" mentres entren les Santes Relíquies,  l'Oració i Benedicció, el Rector llig la llista dels proposats festers per a l'any següent .

Quan a plogut el dissabte s'han realitzat les dos processons juntes (del Crist i les Santes Relíquies) com ha succeit els anys 1946, 1955 i 2007, al Crist li seguix les Santes Relíquies a l'arribar al Convent es deixen les Sagrades Relíquies i es contínua la processó amb el Crist fins a l'ermita després es baixa al Convent es canten els gojos a les Santes Relíquies i  contínua la processó fins al Temple Parroquial.  I quant a plogut diumenge s’ha traslladat la processó al diumenge següent.

Este dia Volteja més asiduament la campana dedicada a les Patrones: Santes Relíquies, perquè té la dedicació d'esta Festa, el bronze a més dels Bustos de les Santes Úrsula i Còrdula i del Pare Moreno, te gravat l’inscripció: “SANTA URSULA I SANTA CORDULA TRAIDAS A SU PUEBLO DE MOGENTE POR FRAY CRISTOBAL MORENO DEL CAMINO EN EL AÑO 1582”. 

Santes Relíquies, 23 d’agost
- Tres tocs d’avís a missa de 10:30.  Repic festiu amb Santes Relíquies i Sant Isidre.  I Volteig  de Santes Relíquies , el tercer toc Volteig General.
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu

- Tres Voltejos Generals d’avís a missa de 12.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Volteig General al final de la celebració.

Vols de processó:
- Tres Voltejos d’avís a processó de 20, amb Santes Relíquies.
• Volteig General a l’eixida de les Santes Relíquies de l’Església.
• Volteig de Santes Relíquies, al comensar a processonar les Santes Relíquies.
• Volteig de Santes Relíquies per el passeig Pare Moreno
• Volteig de les Tres Grans,  per l’Avinguda Guerrer de Moixent.
• Volteig de Santes Relíquies a l’entrada de les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig de Santes Relíquies a l’eixir  les Santes Relíquies del Museu Pare Moreno.
• Volteig General, al pujar les S.Relíquies per el carrer “Màrtirs” fins que entren a l’Església.
• Volteig General, al final de la processó.


EN LEONARDO GASSÓ LÓPEZ, MÀRTIR: El 27 d'agost de 1936, van traure de s’ha casa davant de l'Església al Pare Jesuïta En Leonardo Gassó López, de 73 anys. 

Segons el escrit de Jesús M.Sariego SJ., que es pot vorer a internet Kuna Yala; Misiones Jesuitas.  De Diccionario de Historia Cultural de América Latina(http://www.enciclopedicohistcultiglesiaal.org/diccionario/index.php/KUNA_YALA;_Misiones_jesuitasLeonardo Gassó y López, hijo de un abogado terrateniente español (Mogente, Valencia 1865), tras estudiar en el Colegio jesuita de Valencia, entró a la Compañía de Jesús en 1882 y nueve años después fue destinado al Ecuador donde realizó sus estudios de Teología. Allá sintió una fuerte vocación hacia la pastoral indígena, que le llevó a aprender el quichua, lengua en la que más tarde escribirá un Catecismo. Cerrada la Misión de Napo en Pifo, solicitó de los superiores ser destinado a trabajar con el pueblo rarámuri la Misión Tarahumara, recientemente abierta en el norte de México. Desde 1903 trabajó en Sisoguichi estudiando la lengua y diseñando un proyecto de educación indígena que contó al inicio con el apoyo del propio Presidente Porfirio Díaz…. En camino a Perú, su nuevo destino, Gassó llegó a Panamá en diciembre de 1906 y se hospedó en la residencia del Obispo Junguito. Tanto el gobierno como el propio Obispo diseñaban en esos días con Henry Clay, sahila de Nusatupu, un plan para integrar a los isleños de San Blas a la nueva nación. Junguito convenció pronto a Gassó de cambiar sus planes por la evangelización de los kunas, destino que además consiguió el Obispo de los superiores jesuitas. Gassó comenzó pronto a estudiar la lengua kuna con los muchachos de la Escuela Normal de los Hermanos de la Salle, la mayoría hijos de Narganá y Nusatupu. Trabajó un tiempo en Portobelo para conocer más sobre los kunas y su cultura y pronto comenzó a componer su Gramática y Catecismo kunas....De regreso a España, Gassó vivió como jesuita en Gandía (Valencia) hasta el 4 de julio de 1917, fecha en que decidió abandonar la Compañía para ser sacerdote diocesano en su tierra natal”.

Després de dedicar tota la seua vida a les missions, llavor en la que va elaborar la gramàtica de una llengua nativa de Panamà, i de prestar servicis en Malaga, va coronar la seua vida morint màrtir dient "Viva Cristo Rey". “Lo sacaron de su propia casa con el pretexto de que había hecho estallar una bomba en la puerta de su casa, bomba que los mismos rojos de antemano colocaron maliciosamente, haciéndola explotar.  Fue conducido a la prisión en medio de insultos y malos tratos y trasladado después a la prisión de Enguera (cabeza de partido). Y una noche, la antes citada, fue sacado de la cárcel y fusilado en la carretera.  Cuando termino la guerra, sus restos fueron trasladados a este cementerio, donde reposan”.  (Aleluya, 30 de junio de 1957. nº869)

Enguany es complixen 150 anys del seu naixement. L’Església de Moixent li recorda fent menció durant la Missa, al no tindre de moment fotografia, es col·loca un ciri en el Presbiteri a la vista de tota la comunitat, junt al seu calze que la Parròquia conserva, i des de 2012 les Campanes en particular Santes Relíquies recorden el testimoni martirial del moixenti En Leonardo, unit-se a eixe record edificant.

En Leonardo Gassó López, Màrtir, 27 d’agost
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Volteig amb Santes Relíquies.

- Tres Vols d’avís a missa de 19:30, amb Santes Relíquies. 


(Anotacions Felipe Sanchis Tárrega)