26 de enero de 2015

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (10): EL BOSQUET

Aprofitant la vesprada del dissabte 17 de gener dia de Sant Antoni, ens aproparem al Bosquet els campaners Felipe Sergio i Manuel.

Vam agafar la carretera que conduïx a Aielo del Malferit i Ontinyent.  Deixant a ma esquerre el llavador, el escorxador i la caseta-naixement d'aigua ens dirigirem al barranc del bosquet que transcorre entre corbes que van pujant suaument entre dos parets enormes de muntanyes i que transcorre el riu sense aigua.  Pujarem a un abric on hi han pintures rupestres a l’aire lliure ben conservades entre reixes, baixarem i continuarem per el barranc  on crida l’atenció una formació rocallosa coneguda com “Escala de la Donzella” sobre la qual existeix una curiosa llegenda, hi ha un tros del barranc on es pot escalar, i més avant hi ha una xicoteta coveta que té colgat un calendari de la Verge Milagrosa.
Continuarem caminant i al arribar al quilometre tres al suoest que transcorre
Pujar al Bosquet sempre és un passeig suau i agradable.
Una vegada en l'embassament vam veure que no està ple però suficient  perquè transcórrega sempre el seu frescor i bellesa i provoque una inundació de pau. Col·labora molt la vesprada d'intens sol en un cel blau fresc i diàfan. 
Els pins que rodegen el bosquet són frondosos desbordants, les carrrasques frondoses testimonis silencioses de tantes aventures que s'han viscut en les seues proximitats, xicotet oasi en un parage muntanyós agrest, i sorprenent.
El  bosquet  pren nom del bosquet de carrasques que encara perviuen junt amb la presa algunes d'elles centenàries. Es tracta d’un pantà construit en el segle XVIII per Pasqual Caro administrador del Marqués de La Romana, amb la finalitat de subministrar un sistema de regadiu a les seus nombroses hortes.  En l’actualitat encara poden contemplar-se moltes restes de les canalitzacions, ja que el Bosquet encara està en ús.  També són característics com a flora autòctona el pi blanc, la pebrella, el romer, el fenás, etc. Quant a les espècies pisícoles criades en la presa són caracteristiques la carpa, l'anguila i la tenca.
L'embassament es troba en el centre d'una foia tancada, entre les muntanyes d'El Picaio, Serra de la Talaia, Covatelles i la Balarma. De reduïdes dimensions, 100 m d'amplària per 200 m de longitud, i 8 m de profunditat actual, amb una capacitat de 160.000 m³, rega una superfície de 4,33 hi ha.
Les parts integrants de la Presa del Bosquet són: El got de l'embassament. Els dics amb tots els seus elements. Les séquies i canals. El pont. Les basses de reg. La nevera. La casa de la Bassa. Els abancalaments i murs de contenció del sistema de reg, entre altres
L'Acord del Govern Valencià de 10 de setembre del 2002, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, va incloure com a zona humida a l'Embassament del Bosquet com a zona humida, valorant especialment les seues singularitats paisatgístiques, patrimonials i etnològiques i turisticorecreatives, junt amb els seus valors biòtics.  El Decret 54/2005, d'11 de març, va declarar Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, la presa del Bosquet de Moixent.
Després de donar la volta al Bosquet, veure al fons el Picaio (on pujarem al maig de l'any passat) i veure algunes fonts que hi ha, tornem al poble. (Tant baixant com pujant es tarda aproximadament uns 24 minuts).


Visitar el bosquet és embriagador, t’ofereix nombrosos encants, i perquè et guarda el desig de tornar a visitar-ho, ideal per a qualsevol dia passejar per les seus rodalies.