2 de enero de 2015

AGENDA 2015: BATEIG DEL SENYOR I DIA LITÚRGIC I FESTA DE SANT ANTONI ABAT

Foto: Josep Lluís Cebirán
BAPTISME DEL SENYOR: Seguint la Solemnitat de l'Epifania el diumenge més pròxim és la Festa del Baptisme del Senyor, que conclou el temps de les Festes de Nadal.  
En els evangelis i Pau de Tras referix que Joan havia predit que arribaria algú "més potent" que ell, quan troba a Jesús, Joan Baptista diu que en comptes de batejar-lo, ell necessita ser batejat per Jesús, però Jesús el convenç. Joan ho fa i Jesús surt de l'aigua, el cel s'obri i una veu del cel declara: "Aquest és el meu estimat, en qui m'he complagut". L’Esperit Sant descendeix sobre Jesús com un colom. Aquest és un dels dos esdeveniments descrits en els evangelis on una veu del cel anomena Fill Jesús, una denominació que no tornarà a utilitzar fins a la Transfiguració.

En Moixent hi ha un quadre pintat que escenifica l'escena del Bateig del Senyor, a l'entrar a l'església a mà esquerra, on està una pila baptismal.  A finals de 2011 per iniciativa del President de l'Associació Campaners de Moixent, es va tornar a col·locar el llenç en el seu corresponent lloc, en el baptisteri, després d'estar uns anys en la Capella del Santíssim.
Esta festa del Baptisme, el Volteig de tres campanes que correspon, també es realitza al finalitzar un Bateig que es fa dins de la Missa.

Bateig del Senyor, 11 de gener
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer toc  Vol Sant Antoni a Santes Relíquies. 

- Vol al final de la celebració de 12, de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.


SANT ANTONI ABAT: Fou un monjo cristià pioner de l’eretisme. Considerat patró dels animals, perque segons la llegenda era un gran amics dels animals i quant en veía un de ferit el guaria, com ho va fer amb un porquet que per mostrar-li el seu agraïment va decidir acompañar-lo la resta de la seua vida:   és per això que popularment se l'anomena Sant Antoni del Porquet.
Llibre de Festes de 2009
Va nàixer l’any 251 a Coma (Egipte). Va repartir els seus béns als 19 anys i va anar a viure sol a la rodalia del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seua salut, però va viure molts anys (suposadament fins als 105 anys). Els pares eren d’acendència noble i van morir quant ell tenia divuit anys.  Al seu càrrec va quedar una germana menor.
El 285  es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà d'un nombre de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d’Arsinoe, i ell mateix passava el temps en algun d'aquests establiments.
El  311 sota l'emperador Maximià  va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant Antoni" i es va relacionar freqüentment amb  Sant Atanasi, bisbe d’Alexandria (qui escriuria la seua vida). Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l'emperador Constantí el gran, que no li va concedir però el va invitar a Constantinoble, proposta rebutjada per Antoni.
Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir el  17 de gener del 356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set són amb seguretat genuïnes. 
Sant Antoni, segons la biografia contada per Sant Atanasi d’Alexandria, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Així ho va fer i es va retirar a una cova de Tebes.   El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però Sant Antoni es va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles,   per reobrir-li les ferides. Déu  va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més.Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seua purificació. 
El cançoner popular valencià se atribuix al sant: “Sant Antoni del porquet, que als velles fa carasses i als jovens fa l'ullet”.   Un sant a qui les xiques jóvens acudixen a tocar la campaneta del porquet perquè els isca nóvio.
I el calendari rural que sempre s'ha regit per la referència de les festes dels sants té este refranyer: “Sant Antoni del porquet, és el primer sant del fred, a Sant Antoni fa fred com un dimoni, Sant Antoni un pas de dimoni, A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni, A Sant Antón les cinc amb sol” 

Llibre de Festes de 2003
El dia de la festa Litúrgica, es el 17 de gener.  Se'l representa Vell amb barba, amb una creu en  forma de “tau” o de T, com a monjo, com a ermita,  acompanyat d'un porquet, o bé amb un llibre en una cova, o bé amb un gaiato d'on penja una campaneta.

En Moixent la festa de Sant Antoni Abat l’organitzen cada any els veïns del carrer que porta el seu nom se celebra el diumenge més pròxim a la festa litúrgica. És de reconéixer que en estos carrers tant de Sant Antoni com la del Raval, conserven la festa i que no desaparega la seua memòria. 
Junt a la festa de la Mare de Déu dels Àngels, es l’unica festa de carrer al voltant dels trasllats de les imatges. En estes dos festes, es trasllada al cap de setmana per facilitar la participació dels veïns.  Dies abans es prepara l’imatge i es neteja la ceràmica on esta el Sant corresponent del carrer, es pengen senyeres, trauen plantes.  Dissabte es celebren diversos actes segons la disponibilitat econòmica dels festers (loteries) i la col·laboració del poble.  I el diumenge es el dia de la festa religiosa, amb trasllat de la imatge a l’Església, pa benëit, traques… fa uns anys hi habien festers.
El dia litúrgic, es col·loca als peus del Presbiteri, a la vista del fidels, l’imatge de Sant Antoni Abat procedent de la Ermita de la Puríssima Concepció de la Casa Rabosa.
Per ser festa de carrer, correspon un Volteig de quatre campanes que compren les dues Campanes dedicades a Sant Antoni: la menuda del Vol Sant Antoni, i la que fa de campana major en el Vol Sant Isidre, dedica també a Sant Antoni a més del Titular de la Parroquia Sant Pere Apòstol.  A més en el seu dia litúrgic voltejara més assíduament la campana Sant Antoni ja que és el seu dia.

En la missa de 10:30, traslladen l’imatge de Sant Antoni al so de tabalet i dolçaina, ademes porten unes grans cistelles amb el pa de Sant Antoni per a beneir i repartir durant la benedicció dels animals.
Al final de la missa mentres es canta el “Cant a Sant Antoni” els fidels s'acosten al peu del Presbiteri on se repartixen els trossos de pa,  i es deixa un espai perquè puguen anar a casa a pels animals per a beneir-los.
Este acte es desenvolupa en dos parts: els animals domèstics es beneïxen en la Plaça de l'Església (cada any va més gent amb els seus animals), l'Ajuntament habilita una balles marcant un camí per on passar; i després els animals més grans (cavalls, burros...) reben la benedicció en la Plaça de l’Ajuntament, a cada persona que a portat un animal sels regala el pa beneit.    
Després l’imatge acompanyada de alguns veins del poble i de pa beneit i darrere els cavalls, recorre el passeig Pare Moreno, carrer Sant Vicent fins al seu carrer.  Cada any l’imatge està en una casa, i durant els dies de Sant Antoni, els xiquets poden anar per a tocar la campaneta.

En el Llibre de la Visita Pastoral del dia 19 d’agost de 1772 es fa referencia a una Ermita dedicada a Sant Antoni, en la partida de “Cara Moxente”.  
Fa uns anys és feia una foguera en els quatre cantons del carrer, i els xiquets feien fogueres per el poble tirant cohets, ara es fan fogueres en distins llocs del poble.

En el carrer que te dedicat  (abans s’anomenava “Carrer de les Parres”) hi ha una ceràmica on es representa a Sant Antoni; altra ceràmica en el carrer San Gaietà (segons l’actual propietaria de la casa, el entonces propietari, tenia en eixa casa un forn i tenía també uns burros i al ser el patró dels animals col·loca la ceràmica); i en una casa de camp altra ceràmica. En una foto publicada en el Llibre de Festes Patronals de 2003, en la página 91 hi ha una foto que es veu la Casa Coromines rematada la façana amb una fonícula (ornaçina) de Sant Antoni del Porquet (actualment hi ha un Ecce Homo)
Foto: Miguel Angel Navarro 12-11-2012

El Campanar de Moixent, té dos Campanes dedicades a Sant Antoni Abat: una amb el nom de Sant Antoni popularment coneguda com “Samboriet” datada l'any 1927; i la més antiga del campanar de 1792, dedicada a Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni, per este motiu estes dos campanes tenen especial protagonisme tant el dia Litúrgic com el dia de la Festa.

Recordeu: que al final de la missa, es repartix el pa de Sant Antoni es fa un Volteig de Sant Antoni fins a Sant Isidre que servix per a avisar que la missa a acabat i falten minuts per a començar la Benedicció dels Animals, tot i que desde moments abans la plaça ja s’ompli de gent.

Sant Antoni Abat, 17 de gener
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol de Sant Antoni,i després Sant Isidre.
Foto: Miguel Angel Navarro  12-11-2012

- Tres Repics diaris d’avís a missa de 20. I Vol amb Sant Antoni. En el primer toc Vol de Sant Isidre. 

Festa de Sant Antoni Abat, 18 de gener
- Tres Vols d’avís a missa de 10:30 amb Sant Isidre. El tercer de Sant Antoni hasta Sant Isidre.  
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a la Benedicicó d’animals de 11:30, amb Sant Antoni.  El tercer Vol de Sant Antoni hasta Sant Isidre.

- Durant la benedicció dos Vols de Sant Antoni (11:33 i 11:43)