31 de diciembre de 2014

ARTICLE PUBLICAT EN EL LLIBRE DE FESTES DE S.ANTONI ABAT DE CANALS, ANY 2015, PÁGINA 157

LES CAMPANES DE L’ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU DE LA TORRETA  

FELIPE SANCHIS TÁRREGA

El campanar està adossat als peus de la façana del edifici, sobre el solar de la capella del Palau dels Borja, porta dos cossos erigits en mamposteria, el superior per a las campanes i tot rematat en una coberta a cuatre aigües.

El campanar te dos campanes, substituint a dos que hi habien abans de la Guerra Civil, la xicoteta segons el llibre “La Torre de Canals Legado de los Borja” del autor Ramón Arnau Croniste de Canals, en la pàgina 35 diu: “La de mayor antigüedad era de reducido tamaño, instalada en la ventana que mira al Sur, la cual en parte estaba cegada”. Està campana segons el llibre la va entregar el Papa Calixt III a un amic seu que li dien Ramón.

La campana gran segons és nomena en el mateix llibre diu: “Agustin Julbe, el tio gustino,  afirmaba que dicha campana la dono “el Vicari Vell” D.Juan Bautista Cerdá Albentosa”.

La mes menuda no està dedicada a ningún sant, te un pes aproximat de 5kg, no és sap l’any de fundició, ja que Ramón Arnau la va comprar en una chatarrería al voltant de l’any 1970 i després de tindre-la en una casa de camp va fer donació de la campana l’any 2005 al campanar de la Torreta que venia a substituir a la campana que el Papa Calixt III va regalar.
Te en l’epifrafia terç tres cordons, en el mig dos cordons, en el epígraf del mig peu un cordó, i un cordó més en el epígraf del peu.

La segona campana es podría dir que està dedicada a Santa Maria per tindre gravat el anagrama de la Verge Maria.  Te un pes aproximat de 43, fundida l’any 1962.  En en l’epígraf terç te tres cordons, en la epigrafia del mig: una Creu, el gravat d’una flor, l’Anagrama de la Mare de Déu, i la marca de la fàbrica “ROSES / ADZANETA/ VALENCIA / ESPAÑA”; en el epígraf del mig peu dos cordons i la inscripció “TORRETA DE CANALS AÑO 1962” i dos cordons mes; i en la epifrafia del peu dos cordons.

Les dos campanes tenen truja de madera i cingonyal per al seu volteig manual amb una corda desde baix del campanar, cada diumenge en la missa que és celebra en el Oratori i en les festes de la Torreta.


Felipe Sanchis Tárrega, President de l’Associació Campaners de Moixent

Campaners de Moixent en Internet: http://campanersmoixent.blogspot.com.es

24 de diciembre de 2014

AGENDA 2015: SANTA MARIA MARE DE DÉU I EPIFANIA DEL SENYOR

SANTA MARIA MARE DE DÉU: Comencem l'any civil posant-ho davall la protecció de Maria, la Mare del Salvador.  Iniciem un nou any, demanant per la pau del món en esta Jornada Mundial d'Oració per la Pau. Inici de l'any civil però sobretot, celebració del començament de la nostra salvació.  Este és un dia en què la celebració de l'Any nou pot deixar en un segon lloc el sentit religiós que li és propi, i per això és una ocasió per a fomentar en família la fe en Jesucrist, com a verdader Déu i home, que ens va arribar per mitjà de María Mare de Déu, Mare per això de Déu, el títol gloriós que a València precedix a totes les advocacions marianes: “La Mare de Déu”

Foto: J.Lluís Cebrian
L’antiguetat de la celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims subterranis que están cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions
Més avant, el ritu romà celebrava el 1er dia de gener l’octava de Nadal, commeroant la Cirumcisió del Xiquet Jesús.  Després de desaparèixer l’antiga festa mariana en 1931 el Papa Pió XI, en ocasió del XV centenari del Concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l’11 d’octubre, en record d’aquest Conceli, en el qual es va proclamar solemnement a Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en l’última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II- es va trasladar la festa a l’1 de gener, amb la máxima categoría litúrgica, de solemnitat i amb el títol de Santa Maria Mare de Déu.

El poble Cristià de Moixent és profundament Marià. La vespra es celebren dos misses: a les 18 hores, orientada la celebració amb xiquets; a les 19:30 hores, i el dia de la Solemnitat, primer dia de l’any, a les 12 hores. En les tres mises és dona a besar el xiquet per començar l’any amb la benedicció del Jesuset En l’agenda de 1951 consta: “se da a besar el niño se leen los nombres de los bautizados año anterior”. Al ser la Jornada Mundial d'Oració per la Pau, es canta la Plegaria a Sant Pere Apòstol que nomena la pau.
A la mitja nit alguns jóvens moixentins i moixentines acudixen a la Plaça de l'Església, per a despedir l'any que acaba i acollir l'any que comença. Tots pendents del rellotge i del so de les Campanes, el Repic solemne de les 12 campanades de Sant Pere Apòstol emet un emotiu so carregat de sentiment, i en mig d'abraços i desitjos per a l'any que comença.  Desde després de l’electrificació de les campanes (1975) es dona la benvinguda al nou any del Senyor, amb un Volteig de Campanes, una manera de que algun signe religiós estiga present en esta festa, per a recordar que només Déu és el Senyor del temps i de la historia.  Amb un Vol General de Campanes, començara l’any 2015.  (Com a curiositat, l’any 2007, amb la el andamit cubrint la Torre Campanar i no poden voltejar les campanes, es va posar les dotze campanades de la campana del Micalet de València, i un Volteig de Campanes dels anys 1950 per la Megafonia Pública)
 
El Campanar de Moixent té una campana dedicada a la Mare de Déu amb el títol "Santa Maria Mare de Déu", este dia necessàriament té gran protagonisme, en atenció al seu títol perquè és una Solemnitat Mariana dins de les festes Nadalenques i que celebra la "Maternitat" de la Mare de Déu.  El bronze té gravades les imatges de la devoció Mariana Moixentina com són: Mare de Déu dels Desamparats, la Milagrosa, la Soledat i la Pietat, i també té l’anagrama de la Maria.
al ser l’ultima campana en parar en els voltejos amb altres campanes

Vespra de Santa Maria Mare de Déu, 31 de desembre
- 13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol General.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 18. Vol amb Santa Maria Mare de Déu. El tercer, Vol General.
Foto: Mari Carmen Vidal 24-12-2012
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 19:30.  I Vol amb Santa Maria Mare de Déu.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Vol General al final de la celebració. 

Santa Maria Mare de Déu, 1 de gener
- 24 hores.  Vol General.

- Tres Vols d’avís a missa de 12, de Santa Maria Mare de Déu, el tercer toc,Vol General.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Vol General al final de la celebració. 


EPIFANIA DEL SENYOR: Epifania és una paraula que significa en grec “Manifestació”.  Amb aquest sentit, l’Epifania en el cristianisme es vincula actualment amb la festa de l’Adoració a Jesús dels Reigs Mags d’Orient que amb la seua presència manifestaven el reconeixement del paper de Jesús com a Messies.
L’Església Catòlica celebra la festivitat dels Reixos el 6 de gener.
Els Reis d’Orient, segons el Nou Testament, son uns mags (o savis) que van portar regals (or, encens i mirrra) a Jesús, guiats per un estel.  L’Evangeli segons Mateu (l’únic llibre de la Biblia que en parla) no especifica quants eren, només que eren mags (sacerdots zoroastrians), que venien d’orient.  Amb els segles aquests mags van esdevenir astròlegs i després reis.    En la iconografía religiosa i popular van pendre les formes actuals i la tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun, considerant-los tres per se triple eldo presentat.  Beda al segle VIII en la “Expositio in Evangelium S.Matthaei”, deia que un era asiàtic, l’altre africà, i l’altre europeu.
Els tres reis eren: Melcior duia or com a ofrena, un ancià amb cabells i barba blanca perquè ve d’un país on la gent enia la pell d’aquest color, la túnica violeta i un parell de sabates blaves i blanques.
Gaspar, duia encens com a ofrena, de pell clara i amb els cabells castanys, perque ve d’un país on la gent és així, va vestit amb l’estil gòtic amb capa amb color vermell i sabates violeta.
Baltasar duia mirra com a ofrena, de pell negra i vestit segons l’estil dels àrabs, perquè ve d’un país on la gent és així, amb un abric vermell i blanc.
Una tradició situa les seues restes a la Catedral de Colònia (Alemaya).

A Espanya, la tradició es el dia abans es reparteixen regals als xiquets amb cavalcades, uns dies abans els xiquets fan una carta demenant els regals que volen, i entreguen la carta a un patge dels reis. El dia 6 es consumeix el roscó de reis.
Fotografia: Llibre Festes Patronals 2014
A Moixent, es fa una cavalcada dels Reis camí cap a Betlem per a adorar el Xiquet Jesús. Els encarregats de portar-la a cap són els quintos, festers i festeres: el grup que prepara les Festes Patronals de l'any en curs. Al arribar tota la comititva de quintos, festers i festeres, xiquets menuts amb els seus pares i els reis mags, al Temple Parroquial adoren al Xiquet Jesús i després regalen els regals als xiquets.

Al finalitzar les misses de l’Epifania, per ultima vegada també es dona a bessar el xiquet Jesús del Naixement que hi ha al peu del altar, com el dia de Nadal, i Santa Maria Mare de Déu per a demanar un bon any, imitant el gest dels pastors, els angels i els mags que van acudir a Betlem a adorar a Jesús. És el final Líturgic de la Missa que té lloc mentres voltejen le campanes.

Vespra del Epifania del Senyor, 5 de gener
-  13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 

- Tres tocs d’avís a missa de 18.  Repic festiu i Vol de Sant Jaume i Nieves.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.

- Al pujar els Reigs Mags per el carrer “Màrtirs” Vol de Sant Antoni fins a Santes Relíquies.

Epifania del Senyor, 6 de gener
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i de Nieves.  El tercer toc.Sant
  Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.

- Tres Vols d’avís a missa de 12, amb Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sagrament.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Vol al final de la celebració, de Sant Antoni hasta Santa Maria Mare de Déu.


(El dia 2, primer divendres de mes, dedicat al Sagrat Cor de Jesús, en el moment de l’Angelus i primer toc d’avís de missa la campana Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sacrament o anunciara.  I en el moment de l’Exposició del Santíssim es fara el toc d’Exposició del Santíssim amb Sant Antoni i Cor de Jesús).


Campaners de Moixent, els desitjem un Feliç Any 2015 !

22 de diciembre de 2014

PRÓXIMAMENT

1-Dia 1 de gener: Santa Maria Mare de Déu.  En Moixent, Volteig General la vespra i el dia de la Solemnitat, a més del Volteig seguint a les dotze campanades

2- El divendres dia 2, primer divendres de mes dedicat al Sagrat Cor de Jesús,  volteig d’una campana.  Abans de la missa es farà Exposició Major del Santíssim, amb el corresponent toc d'Exposició.

3- Final de les Festes de Nadal: Dia 6, Epifania del Senyor,  Volteig de 5 campanes;  Diumenge 12, Bateig del Senyor, Vol de 3 campanes.

4-Sant Joan de Ribera, dia 14.  En Moixent, Volteig d’una campana. Gran festa en el Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi (Patriarca).

5-Sant Antoni Abat.  A Moixent, Volteig de 4 campanes, (de manera particular les dos que té dedicades) el dia litúrgic i en la Festa del diumenge.  Patró de Canals (Festa d’Interès Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana) i de Cerdà, voltejaran les campanes.

6-Sant Vicent Màrtir, dia 22.  Patró de l’Arxidiòcesi de València i Patró principal de València.  A Moixent, volteig d’una campana; Vols especials de campanes en la Catedral de València.

7- Probablement el diumenge 25 en Montesa es celebra la Festa del seu Patró Sant Sebastià, voltejos de campanes.

8- El dia 28 de gener es compleixen 87 anys de la benedicció de la reconstrucció del Campanar de Moixent.

9- Este any amb les publicacions de “Agenda 2015” no publicarem la historia referent a la festa corresponent, ja que a manera que van aparegent noves dades i correcions  dades de la pietat cristiana i per posarles totes juntes esperem publicar-ho en el any 2016.  Este any amb la festa publicarem la història de la festa o del Sant.

14 de diciembre de 2014

AGENDA 2014: NAIXEMENT DE JESÚS, S.ESTEVE (ANIVERSARI TRASLLAT S.RELÍQUIES CONVENT-ESGLÉSIA) I SAGRADA FAMILIA

NAIXEMENT DE JESÚS: És un fet històric real i verificable, i un fet que alguns han vist i tocat en persona. El Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l’any 345 quant per inlfuència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacienzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat; posteriorment Sant Francesc d’Assís va iniciar la representació del Betlem, tot i que desde el segle III es celebrava la festa.  Les festes de Nadal junt amb les festes de Pasqua, constituïxen les grans celebracions de l'any cristià.  Les festes del Naixement del Senyor tenen major ressonància en els costums i en la vida de les famílies, pobles i inclús ciutats.  No sols les Esglésies sinó els mateixos carrers s'engalanen amb motius lluminosos, arbres de nadal, representacions del  Naixement, i sobretot la cavalcada dels Reis Mags.  Tot el mon pareix vibrar entor d’estos misteris centrals de la Fe Cristiana.  
Lamentablement molts han convertit esta festa litúrgica en un esdeveniment festiu que no té res a veure amb Jesus.  Fem molts regals, però per què i per a qui? El consumisme del nostre temps pareix voler soterrar amb les coses materials, les coses espirituals i religioses, el verdader orige del nadal.  Si perdem el contacte amb esta història, no podem entendre per què la línea del temps s'ha dividit en dos (abans de Crist/després de Crist   Correm el risc de celebrar un aniversari sense saber res de qui recordem el naixement, festejant sense el festejat.  D'ací la imortancia del Betlem que ens recorda la i subratlla la centrarlidad del misteri de l'Encarnació.   “…Nuevamente nos conmueve que Dios se haya hecho niño, para que podamos amarlo, para que nos atrevamos a amarlo, y, como niño, se pone confiadamente en nuestras manos…Nuevamente me llega al corazón esa palabra del evangelista, dicha casi de pasada, de que no había lugar para ellos en la posada. Surge inevitablemente la pregunta sobre qué pasaría si María y José llamaran a mi puerta. ¿Habría lugar para ellos? Y después nos percatamos de que esta noticia aparentemente casual de la falta de sitio en la posada, que lleva a la Sagrada Familia al establo, es profundizada en su esencia por el evangelista Juan cuando escribe: «Vino a su casa, y los suyos no la recibieron» (Jn 1,11). Así que la gran cuestión moral de lo que sucede entre nosotros a propósito de los prófugos, los refugiados, los emigrantes, alcanza un sentido más fundamental aún: ¿Tenemos un puesto para Dios cuando él trata de entrar en nosotros? ¿Tenemos tiempo y espacio para él? ¿No es precisamente a Dios mismo al que rechazamos? Y así se comienza porque no tenemos tiempo para Dios. Cuanto más rápidamente nos movemos, cuanto más eficaces son los medios que nos permiten ahorrar tiempo, menos tiempo nos queda disponible. ¿Y Dios? Lo que se refiere a él, nunca parece urgente. Nuestro tiempo ya está completamente ocupado. Pero la cuestión va todavía más a fondo. ¿Tiene Dios realmente un lugar en nuestro pensamiento? La metodología de nuestro pensar está planteada de tal manera que, en el fondo, él no debe existir. Aunque parece llamar a la puerta de nuestro pensamiento, debe ser rechazado con algún razonamiento. Para que se sea considerado serio, el pensamiento debe estar configurado de manera que la «hipótesis Dios» sea superflua. No hay sitio para él. Tampoco hay lugar para él en nuestros sentimientos y deseos. Nosotros nos queremos a nosotros mismos, queremos las cosas tangibles, la felicidad que se pueda experimentar, el éxito de nuestros proyectos personales y de nuestras intenciones. Estamos completamente «llenos» de nosotros mismos, de modo que ya no queda espacio alguno para Dios. Y, por eso, tampoco queda espacio para los otros, para los niños, los pobres, los extranjeros... Los pastores se apresuraron. Les movía una santa curiosidad y una santa alegría. Tal vez es muy raro entre nosotros que nos apresuremos por las cosas de Dios. Hoy, Dios no forma parte de las realidades urgentes. Las cosas de Dios, así decimos y pensamos, pueden esperar. Y, sin embargo, él es la realidad más importante, el Único que, en definitiva, importa realmente. ¿Por qué no deberíamos también nosotros dejarnos llevar por la curiosidad de ver más de cerca y conocer lo que Dios nos ha dicho? Pidámosle que la santa curiosidad y la santa alegría de los pastores nos inciten también hoy a nosotros, y vayamos pues con alegría allá, a Belén; hacia el Señor que también hoy viene de nuevo entre nosotros…”  (Homilia del Papa Emerit Benet XVI el 24-12-2012)

En els Llibres de Racionals de l’Arxiu Parroquial de 1868 a 1896 en gener es feia una festa al “Dulcisimo Nombre de Jesus”; en 1890, 1898, 1890 en els Llibres de Comptes consta que es realitzaben vigilies de la Nativitat; en 1907 Maitines; i per els anys 1942 en els Llibres Distribuidors i Agendes consta d’una “Novena al Niño”.


Foto: MªCarmen Vidal 24-12-2012
Des del primer diumenge d’advent ja està col·locada la Cova als peus de l’Altar Major en el Presbiteri, i en està gran Solemnitat és col·loquen les figures de la Sagrada Familia, amb el bou i la mula.  En la Capella del Santíssim davant del altar es col·loca el Xiquet Jesús gran, en l'encaixonada de la Sagristia un Jesuset xicotet, i s’illumina el Betlem que està en el Retaule de Sant Antoni de Pàdua.
Les cantores de la missa de 10:30 monten en la Residencia un betlem.

Desde l’any 2008, la primera missa de Nochebuena es celebra a les 18, dirigida als xiquets, els quals acudixen amb vestits de pastors, moixentins i moixentines que depositen unes ofrenes junt amb el Naixement que està en el Presbiteri davant de l'Altar Major, i canten unes nadales o bé oferir versos relatius al Naixement.  Es una de les misses en que el Temple Parroquial més s’ompli de tot l’any. 
La missa del gall a les 24 hores, solemnitzada amb els cants del Cor Parroquial, les Campanes omplin la foscor habitant-la de sons alegres i festius.

El dia 25 de desembre la missa és a les 12 del migdia, concorreguda per les famílies i persones majors.  Celebració assossegada i lluminosa.  Al finalitzar les tres misses de Nadal s’adora al Xiquet Jesús.
Les Campanes col·laboren al servici de la Litúrgia en estos dies a posar en sintonía els misteris que celebra l’Església amb les festes que invadixen els carrers.  Les Campanes amb els seus sons col·laboren a la gloria de Déu que canta l’Església i vol oferir a tots sons d’alegria i de pau.   Estos dies de Nadal, per la Megafonia pública posen unes nadales, i alguns balcons de les cases estan amb colgadures del Jesuset.  Una de les Nadales més tradicionals, i que continuament es canten en la nostra Església Parroquial, “Campana sobre Campana” fa menció d’eixa menció festiva tan apropiada per als nostres dies de les nostres campanes.

Vespra del Naixement de Jesús, 24 de desembre
13 hores.  Toc de l’Àngelus.  I Vol General.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 18:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Vol General
- Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Vol General al final de la celebració.

- Tres Repics festius d’avís a missa de 24, i Vol de Sant Pere Apòstol.
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Vol General al final de la celebració.

Naixement de Jesús, 25 de desembre
- Tres Vols d’avís a missa de 12 amb Sant Pere Apòstol. El tercer, Vol General. 
-Toc d’alçar a Déu amb la campana Santa Maria Mare de Déu.
- Vol General al final de la celebració.


Llibre "Grato Recuerdo"
SANT ESTEVE.  ANIVERSARI TRASLLAT SANTES RELÍQUIES DEL CONVENT A LA ESGLÉSIA PARROQUIAL:  El segon dia de Nadal, festa del Martiri de Sant Esteve, en Moixent se celebra l'Aniversari del trasllat de les Santes Relíquies que va ocorrer l’any 1835, des de la Capella del deruit Convent de Franciscans fins a la Capella que rep d'ella el seu nom en el Temple Parroquial. 

Les Santes Relíquies van rebre culte en el Convent de Sant Antoni de Pàdua, fins que a causa de la llei de desamortització queda suprimit el Convent.  Després d'una sol·licitud de l'Ajuntament de Moixent per a traslladar les Santes Relíquies al anterior Església, es va obtindre el permís per part de l'Arquebisbat, i es realitza el trasllat “Con una lucidísima procesión y acompañamiento del pueblo, siendo colocadas en el altar Mayor de la Capilla de la Asunción, perteneciente al Muy Ilustre Sr.Marqués de la Romana".  Segons l’Acta que es conserva en l'Arxiu (junt amb altres Documents de les Santes Relíquies), firmanda davant de l'Escriba de Sa Majestat, pel Sacerdot i components de l'Ajuntament, entre altres acords, es van comprometre a celebrar tres festes a l'any en honor de les S.Relíquies. Se suposa que l'orige de les nostres festes va ser a arrel de l'arribada de les Santes Relíquies, encara que el primer document que fa menció a elles és el que registra el trasllat de les mateixes a la nostra Parròquia en 1835.  

En la missa es ressen les Lletanies dels Sants del Reliquiari, i es canten els “Goigs a les Santes Relíquies”. 
Enguany este dia Campaners de Moixent obrirem el Museu Pare Moreno de 17 a 19:30 hores.


Sant Esteve (Aniversari trasllat S.Reliquies del Convent-Església, 179 anys), 26 de desembre
- Tres Vols d’avís a missa de 11, amb Santes Relíquies. 


Foto: J.Lluís Cebrian 
SAGRADA FAMILIA: Es celebra el primer diumenge següent a la Solemnitat del Naixement de Jesús.  La festa va ser instituiïda pel Papa Lló XIII. Hem d'aprofitar la festa de la Sagrada Família per a celebrar la festa de la família cristiana.  Es la Jornada per la Familia i per la Vida, l'exemple dels pares, influïx en la conducta dels fills.  Que la Sagrada Família: Jesús Maria i Josep, siguen objecte d'admiració i exemple per a totes les famílies cristianes i que cada llar siga un reflex vivent d'aquella caseta de Natzaret.

En Moixent en el carrer Sant Josep ha una ceràmica on es representa la Sagrada Familia.  En la partida de Baillo hi habia un Oratori dedicat a l'Encarnació de 1772 i 1784, en la Visita de 1819 es denominaba "Oratori de Jesús y Maria", fins a l'any 1925 consta eixe oratori, inclús s'aprecia en la paret de la derrïda casa una decoració.  En la Visita Pastoral d'este últim any es fa referencia a un "Oratorio de la Sagrada Familia en la heredad llamada del Gallo"  erigida el 19 de setembre de 1810.
En la partida de la Serra, al començament del Barranc de la Hoz, es troba una de les fonts mes antigues de Moixent: la font dels Arenetes, datada en 1776.  Prop d'esta font hi havia una Ermita dedicada a la Puríssima Concepció.  La font en la seua part superior té forma de campana, i s'observa la inscripció de la data; en la part mitjana apareixen gravats els monogrames de la Sagrada Família: Jesus, Maria, i Jose.

Sagrada Familia, 28 de desembre
- Tres Repics festius d’avís a missa de 10:30, i Vol de Sant Jaume i Nieves.  El tercer, Vol de Sant Antoni a Santes Relíquies. 

- Vol al final de la celebració de 12, de Sant Antoni hasta Santes Relíquies.

Campaners de Moixent, els desitjem un Bon Nadal!

12 de diciembre de 2014

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (8): MASIA DE L'ALTET DE GARRIDO, PENYA FORADADA I TALAIA DEL CABEÇO


Aprofitant la bona visibilitat i la llum  de la tardor del divendres 5 de desembre, ens decidirem: Felipe, Sergio Garcia i Lorenzo a anar a visitar un dels llocs més curiosos, i no obstant molt pocs coneguts pels moixentins, encara que a l'experimentar la dificultat d'un dels seus accessos explicaria que tinga pocs visitants.  Ens referim a la Penya Foradada que es troba en el terme de les Alcusses a la cara que mira a Gramoixent, prop de la Masia Altet de Garrido i Casa Sutgeta.


Començarem a caminar des de la Casa Rabosa, passant per la Masia Montserrat, i caminant fins a la Masia de l'Altet de Garrido vam veure restes de morter que segurament constituien la Torre i Alqueria de Beniataf dels Alcusses i la Ma de Fatima (signe predilecte de l'Islam perque l'orige de Beniataf era musulmana), també pel bancal denominat “la corona” (talaia medieval). En la Masia l'Altet de Garrido on entre altres coses hi ha: en una espadaña menuda dos campanes de un diámetre cada una de 32cm, una sense advocació ni inscripció alguna; i l’altra de 1892 amb un relleu de la Mare de Déu (possiblement la Mare de Déu del Castell de Montesa).  En la Masia també hi ha un Cor de Jesus, Font i terrasa porticada, pèrgola inspirada a la Casa Sorolla de Madrid torrre oberta com a campanar.
Baixarem un barranc on havien bancs a un costat i a un altre ple de penyals i entre matolls punxeguts, pins.. i orientant-nos intuïtivament, després d'uns 20 minuts i passant el riu del barranc arribem a la Penya Forada: un prodigi curiós de la naturalesa.  Aprofitarem per a fer fotografies i a continuació, ara si amb una mini senda pujarem el barranc sentit nord-est direcció a la Talaia del Cabeço o Mola de la Penya Forada, “la més important de tota la Corona d’Aragó, per vigiliar l’entrada a la mateixa per la Via Augusta” (Beniataf p.11.  Luis Olagüe Roix.  Grup Cultural ‘Ad'Estatuas" Sèrie Patrimoni núm.10).
 
Després de veure la panoràmica des de perspectiva del Cabeço vam tornar cap a la Casa Rabosa passant per la Casa Sutgeta ara si per un bon camí.  Sabent este camí és més fàcil i sense matolls accedir tant a la Talaia del Cabeço com a la Penya Foradada, ja que sols seria baixar el barranc sense tant de de matorral.  

9 de diciembre de 2014

VIDA PARROQUIAL (30): CONFERÈNCIA “LA NOSTRA ESGLÉSIA, 1889-2014”

El dia 6 de desembre a les 18hs en l'Església Parroquial va tindre lloc la Conferència “La Nostra Església, 1889-2014 “ a càrrec de Guillem Lera Perales, Cronista Oficial de Moixent.
A l'acte van assistir a més del Rector de l'Església En Antonio González, l'Alcalde de Moixent Vicente Dubal,  el Regidor de Cultura José Luis Ortiz, i diversos feligresos.

Acompanya les seues explicacions amb un magnífic muntatge fotogràfic que podíem percebre tots sobre una pantalla gegant per a l'organització i de la qual desenvolupament li ajuda el seu fill Guillem Perales Calatayud.
El motiu de la Conferència va ser la commemoració del 125 aniversari de la Benedicció de la finalització de l'Església Parroquial, el dia 23 de setembre de 1889, com indica el Conferenciant.

Per a començar ens va situar a tots en el context de l'època: context polític a Espanya, context cultural i social, citant personatges més pròxims a nosaltres a la vida local, com és el cas de l'Alcalde José Dámaso Molla, el Metge Félix Martínez, i el Rector Constantino Quilis; el procés de construcció o les obres, assenyala hòmens i persones concretes, particularment dones que van actuar com a obrers, mencionant persones que són ascendents ben coneguts dels allí presents.

Buscant les raons per a construir la nova església i que es va posar la primera pedra en 1881, indica el mal estat de l'anterior, segons consta en els Llibres de Visites Pastorals que es conserven en l'Arxiu Parroquial, així com la major demografia del poble de Moixent que per eixos anys sobrepassava els 4.000 habitants. Indica les quantitats econòmiques que es van necessitar per a la construcció, procés de donatius en què col·labora tot el poble.  Passa a descriure les característiques arquitectòniques i decoratius del Temple, citant Arquitectes, Mestre d'Obres, Pintors, tots artistes reconeguts que encara que no van ser de talla internacional, si d'una competència reconeguda en els mitjans de l'època.  També cita les imatges que es conserven amb els seus respectius autors.  En estes consideracions ens anima a tots els a sentir-nos orguñosos de l'Església que podem disfrutar, perquè si bé tota això no està fet a base de materials nobles, no obstant si que resulta una obra admirable per la laboriositat que reunix i per les obres decoratives fruit de les mans i les intel·ligències d'importants artistes.

Resulta una Conferència amena, agradable, i sobretot instructiva, que promou la capacitat per a apreciar el que tenim i responsabilitzar-nos d'això. 

Felicitem sinceramenta  Guillem Lera pel seu treball realitzat, perquè es notava a les clares el mode de treball que li a suposat reunir la dita informació com així ens va transmetre.

3 de diciembre de 2014

PRÒXIMAMENT

1- Els diumenges del temps de l’Advent, en Albaida toc de vespres;  en la Catedral de València Toc Dominica Morada a les 9 hores

2- El dia 4 de desembre dia litúrgic de Santa Bàrbera, patrona dels Campaners.  En Moixent, missa en sufragi dels campaners difunts:  Volteig de la Campana Santes Relíquies.  En Albaida i Ontinyent Vol de Campanes

3-Dia 6, primer divendres de mes dedicat a la devoció del Sagrat Cor de Jesús, amb Exposició Major del Santíssim Sacrament. Volteig de la campana que té dedica i toc d’Exposició del Santíssim en el seu moment.

4- El dissabte 6, a les 18 hores en l’Església Parroquial, el cronista oficial de Moixent Guillem Lera oferira una conferencia titulada “La nostra Església parroquial 1889-2014” amb motiu dels 125 anys de la finalització i benedicció de les obres

5- El dia 7 a partir de les 17 hores  en el carrer Sant Vicent es faran bunyols i xocolate a benefici de les obres de les cúpules de l’església.

6-El dia 8 Solemnitat de la Inmaculada Concepció.  A Moixent, la vespra i el dia, Volteig de 5 campanes, de manera particular la campana Santa Maria Mare de Déu, a més el diuemenge es la festa de la Banda de Música “La Constancia” en honor a Santa Cecilia.  En Bocairent i Ontinyent la Puríssima es Patrona tocs especials de campanes, Vol de totes les campanes de la ciutat a les 13 hores i per la vesprada processó.  En Vallada i Catedral de València, procesons amb corresponents voltejos de campanes.

7- El divendres 12, tindra lloc en l’Església de Sant Pasqual Bailón de Genoves a les 22 hores, la Vigilia d’Oració de jóvens amb l’Arquebisbe.  Un alegre trobada amb Jesucrist en un clima d’espiritualitat juvenil.

8-Festes de Nadal.  Grans Festes i Solemnitats!. A Moixent, Voltejos Generals de Campanes, la vespra i dia del Naixement de Jesús i Santa Maria Mare de Déu.  Volteig de 3 Campanes per a la Sagrada Familia. 

9- El dia de Sant Esteve la comunitat crisitana de Moixent recorda el Aniversari del Trasllat de les S.Relíquies del Convent de Franciscans a l’Església Parroquial, es fara Volteig de la campana Santes Relíquies. Este dia de 17 a 19:30 hores Campaners de Moixent s’obrirem el Museu Pare Moreno.

9-Enguany (com desde el 2009) l’Arquebisbe rebrà en Audiencia als Campaners?