24 de mayo de 2014

PER LLEVANT I PER PONENT TOT ES BONIC A MOIXENT (6): PENYA DE DEL PICAIO

Aprofitant la vesprada amb aire de llevant del dissabte 17 de maig i abans que es presenten els calors de l'estiu, hem escalat fins l'alt del Picaio. 
Una visita molt desitjada de Felipe que des de fa moltíssim temps que desitjava pujar i eixe desig ho comenta a Manuel  i Sergio Garcia i ens animarem a intentar pujar a dita muntanya.
Si no vols caminar tot el trajecte pots accedir en cotxe fins al quilometre 6 de la carretera Moixent-Aielo de Malferti.Ontinyent que passa per l'embassament del Bosquet.  Una vegada allí, deixarem el cotxe en una esplanada, i es veu el Picaio per darrere, una senda a mà dreta que puja (també hi ha el camí mes avant per on també es pot pujar).  Tal senda unix amb el camí abans mencionat i que seguint-ho ens porta a una casa.  Pujada suau i còmoda vorejada d'alts pins que refresquen l'ambient, al pas del temps anima al profund silenci que ambienta estos paratges. 
Però no et faces il·lusions: apartir de la casa, t'espera el camí serpentegante i practicament imaginari perquè no existix, resultant així mes creatiu perquè este camí si que ho fas tú.  No pujes per on vols sinó per on et deixe la desafiadora roca de pendents verticals. 
Però no desesperes a partir d'ara, el mateix montanya del Picaio t'oferix matolls, pedres, on pots anar ascendint, clar com un goril·la, valent-te de peus i mans, escalant per la roca, amb el corresponent perill, aquest tros es per als amants de l’escalada.   Convé que estigues molt atent perquè un dels els nostres li ha ocorregut precipitar-se a un matoll i les punxants argilagues i de sobte només emergia un cap en un matoral que ens llançava paraules.  
El cim sorprenenment  té un primer monticle següit d'una lleu planura i mes avant un altre monticle, que no s'aprecia des de la carretera.  L'aire és fresquíssim a 402 metres d'altura, l'horitzó immens des d'esta altura, es veu l'embassament del Bosquet, la muntanya dels Covatelles, la Talaia, Lloma del Serruig, i si continues mirant les Alcusses, i allà mes lluny limitant l'horitzó el Capurutxo de la Font de la Figuera i un tros del poble, i si et fixes mes allà les muntanyes que miren a Caudete.  Però pots mirar a la teua dreta i vores la Solana, i el massís del Caroig, i el Pedregal on vam estar el dia 24 d'abril.
Una vesprada magnífica, disfrutat d’altre paratge del nostre volgut poble de Moixent.
Panòramica des de l'alt del Picaio, com podeu vorer en el següent video: