4 de noviembre de 2013

LES CAMPANES DE MOIXENT. ANOTACIONS HISTÒRIQUES (6)

Durant els gastos de 1951 a 1969 també es compren cordes i batalls per a les campanes.  En 1951 va comensar a tocar manualment les campanes Peregri Jorda ajudat per alguns dels seus fills i altres persones, en les grans festes i solemnitats (ja que els acolits “monaguillos” desde baix tocaven els tocs de missa diaria, festiva, alçar a Déu…)

En el Inventari del 31 d’octubre de 1952 en l’apartat de Campanes, diu “Cinco Campanes diu: “Cinco Campanas en la Torre.  Una Campana pequeña para anunciar la salida de la Sta.Misa Varias campanas unidas en circulo (rogle).  Un Carillón de cuatro campanillas en la Capilla de la Comunión.  Cuatro Campanitas: dos para yudar a misa y dos para los ejercicios”.  En el Inventari de 1961 es cita el mateix.  El 24 d’abril de 1970 segons un Acta de la Junta Parroquial d’Acció Catolica es nomana: “varios componentes de la Junta manifiestan: Que el pueblo  se veria con agrado, el que tocasen las campanas a las horas del Ave Maria, idea que es aprobada por los asistentes”.

El 6 de desembre de 1970 entra com a nou Rector de Sant Pere Apòstol de Moixent, En Antonio Ricardo Marín Gómez, qui segons una conversació amb Felipe Sanchis l’any 2006 li va dir: quant arriba a Moixent, la campana mitjana (Combregars) ja estaba badà, i poc temps després es va badar la més xicoteta (Albats).  ¿Seria la dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna que regala l’Ajuntament en 1889?  Al badarse dos campanas i sols voltejar dos (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni, i Sant Pere Apòstol, a més de Sant Antoni) es va decidir electrificar el conjunt de campanes i comprar dos completant aixi la suplencia de les dos campanes badaes”  Estes dos noves campanes van sonar fins el 2006 en el campanar i sols tenien gravat l'any 1973.
Entre març i abril de 1974 es van electrificar per l’empresa “Industrias Manclus”, i es deixaren de voltejar manualment.  En la mateixa sala de les campanes, es sustituiren les trujes de fusta per unes metàl·liques, sense electrificar la campana Sant Antoni i mantenint la seua truja de fusta tradicional.  Segons els gastos de maig de 1974 es fa referencia a “Portilla Linares, fundir una campana.  Portilla Linares, dos yugos de campanas” (Caja Mayor 1970-1976).  
En 1987 es va restaurar i pintar la Torre Campanar, les campanes degut a la restauració i el mal estat del campanar no es feien sonar.

L’any 1998 sent Rector En Antonio Rafael González González, en una de les seues visites al campanar, va vorer que el bronze més antic de la Sala (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni) tenia un gran clevill de tant de voltejar-la durant molts anys, era la que més se gastava, i d’eseguida es suprimi el seu volteig.

En octubre de 2004 sent acolit Felipe Sanchis, es va recuperar voltejar la campana Sant Antoni desde la base del campanar amb una llarga corda, per als dies com (1er divendres de mes dedicat al Cor de Jesús, i les misses de 10:30 del diumenge, com  es va realizar durant un temps abans).  En estos anys també les campanes donaven dificultats: el Martell de Sant Isidre, no funcionava correctament, Felipe pujava a sobint a intentar arreglar-ho i a vegades feia ell mateixa el repic; degut a la forta vibració dels motors sobretot de Sant Pere Apòstol había badat tot el pilar on estaba el motor… moltes dificultats que finalment es va decidir en restaurar el conjunt de campanes i també armonitzar-lo, i gràcies a una subvenció de la Diputació de Valencia de 60.000 euros.  L’empresa encargada de la restauració va ser Electrorecamp S.L. es baixà el 3 de juliol de 2006 per a netejar i cambiar-li la truja a la campana de l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, dedicada als Sants de la Pedra, (fins a este dia la campana era voltejada manualment amb corda desde l’entrada de l’ermita per Vicente Belda Reig “Bramaseres”, Juan José Sanchis Garcia, Felipe Sanchis Tárrega i MªTeresa Tárrega Sanchis) este mateix dia es descolgaren dels ventanals totes les campanes del campanar apunt per a baixar-les.  El dia 7 del mateix mes (en els dies prevís del V Encontre Mundial de les Families en València precidit per Benet XVI) es baixaren amb una gran grua totes les campanes, primer la Titular Sant Pere Apòstol amb personal veient este aconteciment.  Durant el periòde de restauració de les campanes per la megafonía publica es sentía un Vol de Campanes del anys 1950.

El 7 de febrer arriba la campana Sants de la Pedra restaurada i netejada amb una truja nova de fusta, sent exposada en el Temple Parroquial.  Durant este temps van ser moltes les persones que s’aproparen a la campana més antiga del poble, inclús es va plantejar la idea de instalar-la en el campana ja que estaría més segura i també traslladar la campana Nieves de la Casa Rabosa al campanar o a l’Ermita del Calvari.  El 22 de febrer Sants de la Pedra queda instal·lada en l’espadanya de l’Ermita, ara amb motor per a voltejar.

En la restauració i armonització de les campanes es van fer tres noves dedicades al Sagrat Cor de Jesús-Santíssim Sacrament, Santes Relíquies i Santa Maria Mare de Déu, aprofitant les dos campanes de l’electrificació de 1974.  Un conjunt de sis campanes recuperant la més antiga (Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni) mitjançant  una soldadura en Alemania.  Netejades i amb trujes de fusta tradicional, arribaren a Moixent el 21 d’abril de 2007 col·locades en la nau dreta segons s’entra a l’església, sent visitades per moltisima gent; van ser beneïdes el 29 del mateix mes per el Rector de la Parròquia complint així un dels seus desitjos: restaurar i harmònitzar les campanes de l’església. A la ceremonia assitiren entre persones i Auroritas, el President de la Diputació de València En Fernando Giner Giner.  Es pujaren al campanar el divendres 6 de maig, inaugurades manualment dos dies després, per els Campaners de la Catedral de València.  (El mateix dia que es pujaren les campanes, es baixà la maquinaria del rellotge que en l’actualitat es trova restaurada en l’Ajuntament).

Fruit de tot este procés de restauració, Felipe Sanchis, el dia següent (7 de maig) va començar a voltejar les campanes manualment, i decidi crear una Associació amb un grup d’amics.  Sent el dia 7 de maig el inici de Campaners de Moixent, però degut a la necessària restauració del campanar, els tocs de campanes es suprimiren fins a principis de desembre.  (Segons els arquitectes el campanar medix en altura al voltant de 48 metres).
Es legalitza l’Associació Cultural amb el nom de “Campaners de Moixent” executant , i el dia 7 de desembre, Vespra de la Solemnitat de la Puríssima Concepció del mateix any.  Campaners de Moixent, a investigat i recuperat Tocs de Campanes Tradicionals de Moixent, s’ha incorporat al conjunt de sis campanes dos més: en 2009 Sant Jaume de la Casa Orà, gràcies a Caritas Diocesana de València; i Nieves de l’Ermita de la Purisima Concepció de la Casa Rabosa en 2009, salvant-se així dos bronzes molt estimats per els Moixentins i Moixentines.  Es restaura el “Rotgle” de la Sacristía per uno mes harmònic, col·locant noves i també campanes del antic, sent beneït el 22 de juny de 2009, entre altres coses.
A proposta de Campaners de Moixent al gener del 2012 complint-se el 1er Centenari de la Confraria Santo Sepulcro i del Quint aniversari de l’Associació Campaners de Moixent, es va realitzar una Matraca per a utilitzar-la durant el Tridu Pasqual, en ella estan reflectides: les Claus i la Tiarra Papal en referència a Sant Pere Apòstol, (Patró i Titular de l'Església), la imatge del Santíssim Crist del Mont Calvari, Patró de Moixent, l'Anagrama de Campaners de Moixent, i els estandards de les 4 confraries i la Hermandad de Setmana Santa de Moixent.  Es va beneir el 22 de febrer de 2012 (Dimecres de cendra) i dies després es va  ubicar sobre la campana Sant Pere-Isidre Llaurador-Antoni.

En l’actualitat Moixent té 13 campanes:  8 en el la Sala de les Campanes de l’Església Parroquial, 1 en l’Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari, 1 en la Venta del Potro, 2 en l’Altet de Garrido, i 1 en la Venta de la Bassa (substituint a una que robaren).  Se sap per fotografies que hi havia una en el Joncar.